Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 12 de desembre de 2008

DaNi


El vaig coneixer fa 4 anys, i el seu somriure li continua com sempre axinant els ullets. En Dani brilla per la seva llum interior que es capaç de transmetre arreu on va. Te caracter i geni, pero la seva força es la seva alegria i il·lusió, que ha fet que en aquests 3 anys jo hagi aparcat el meu negativisme vital que em definia com a depressiva cronica, (que xunga que soc) i sigui una mica millor com a persona. Ahir celebravem l'aniversari d'en Dani, i com se li veu a la cara va ser un dia d'aquells on et sents be amb tu i amb els altres i amb tot el món, perque ets feliç.

dimarts, 9 de desembre de 2008

enquesta

si dos vots son meus, vol dir que només una persona ha respost a la meva enquesta... que trist no??????? o potser que en els 38 dies que li he donat de vida a l'enquesta només ha passat una persona pel bloc?

dijous, 27 de novembre de 2008

cotxu

Pel maig vaig anar-hi a demanar informació, vaig comprar uns llibres i em van dir que no hi havia classes que podia anar quan volgués a fer tests.
A l'estiu em vaig començar a llegir el llibre, em va semblar molt pal, i vaig passar d'anar a fer tests. Ara a finals d'octubre, perquè des de el setembre que em ballava pel pensament, vaig decidir-me a entrar de nou un dia a l'autoescola, i em van dir, que només havia de fer els 30 testos que tenien en els ordinadors, que a l'examen només entraven aquelles preguntes i ja esta. que aquest sistema canviaria pel desembre de cara a l'any que ve.
memoritzar 30 testos, no semblava molt complicat, però només tenia un mes, per tant m'ho vaig prendre en serio, i els vaig fer tots 30, quatre cops, i quan ja estava fins els nassos de fer-los vaig pujar a examen. (s'ha de dir que eren molt, molt, fàcils, amb preguntes del nivell que es un pas de zebra? un pas de peatons, un pas de bicis, una intersecció on s'ha d'accelerar!!)
no ho vaig explicar gaire a ningú perquè no volia sentir-me pressionada, amb les típiques frases, de com va l'autoescola?, si es un pal, però val la pena, no ho deixis, fes-ho, etc... Uf!!
ho vaig dir a tothom la setmana passada quan ja estava pagat i no tenia volta de full.
Ahir vaig pujar a examen, hi havia alguna pregunta que era diferent de les de l'autoescola, però tot i que va anar bé, i jo estava molt tranquil·la, rebre un allau de trucades i mails preguntant que tal, com ha anat, segur que has aprovat, va dona ja veuràs com si, Què? què?.... va fer-me posar més nerviosa del compte.
Aquesta tarda m'han dit que sí. Que he aprovat i només he fet un error. (que segur que era la pregunta dels frens abs, que no tenia gens clar que respondre)

i res ara, queda el més difícil, posar-me a conduir. ja us faré una crònica de la primera practica. jeje

dimecres, 26 de novembre de 2008

boletada aniversari

humitat i olor de descomposició al bosc i en mig els carlets qe s'amaguen, sense gosar treure gaire el cap, no com les imponents palomes orgulloses que s'erigeixen altes i ostentoses, mira mira que gran que soc!. pero ai amiga, tu llueix que el boletaire et coneix i al cistell. tot i que no duiem cistell, pecat imperdonable dels pessims boletaires que som, els que acompanyavem a l'oriol el diumenge. ((si, si, que ja podria puntuar be i fer les frases més breus i clares) pero no em dona la gana.) però malgrat tot, vam collir uns quants, bastants, carlets, palomes, boletus amics dels siurenys que no se com es deien, algun xampinyo, llanegues llefiscoses i un fredeluc (fredolic) ai quin embolic!!
i amb dues boses cutres plenes vam anar enfilant cap a casa a menjar un rissotto danielenc que estava bonissim i una espeterrada saltejada per acabar de consumir els altres bolets. bo- bonissim!!!
i de postres magdalenes d'avellana al vapor que la nurieta va fer a les 9 del mati més dormida que desperta!

i que n'es de maco el dia quan el passes amb els amics. quins aniversaris més guais que em regaleu!

com sempre: no vam fer fotos perque els records valen més que les imatges.........

dissabte, 22 de novembre de 2008

31

Aquest és el pastis que em van fer l'oleguer i la montse. mmmm bonissim!!!



aquestes les plantetes que vaig regalar aquest any amb el nom de cadascu al gotet..

i aquesta la cara que feiem els quatre ultims que vam quedar sortint del port blanc! jeje
moltes gràcies a tots i totes per ser-hi ahir

dilluns, 17 de novembre de 2008

ja s'acosta el meu aniversari, ja fa dies que donc voltes i més voltes a quants serem on anem a sopar i quin dia, i sobretot com els preparo el detallet per a cadascu. ja falta poquet i ja esta tot enfiladet. anire fent fotos i posant-les a partir del dissabte o dilluns que ve...

dilluns, 10 de novembre de 2008

la georgina


ahir va fer 30 anys, i potser ja en fa 20 quasi que hi es al meu costat.

sempre rient, sempre parlant i escoltant quan ens cal, creativa, divertida, vital i genial. des de un curs de mecanografia, i fent una exposicio de brossa, fent grups de reflexio i pregaria quan feiem egb, d'excursió al camino de santiago amb les monges, fent catequesis, fent cau i més cau: juntes i per separat, tancades i colonies, netejant i preparant acampades i milers de moments cauencs. fent sopars d'estiu a casa seva, o a casa meva, companya indiscutible dels dilluns de cinema o diumenges es igual, companya indiscutible de vespres passejant per la riera explicant-nos mil i una preocupacions, centenars de postals i escrits de felicitació de regalets originals i creatius, compartint projectes i pintures, viatgant pel mon anant a madrid o a bolonia, celebrant tots i cadascunt dels aniversaris mutus a prop (com a la foto) o en la distancia com aquest.
Però les vivencies es queden curtes si les compares amb els sentiments i sensacions d'abraçar algu a qui estimes tant.

divendres, 7 de novembre de 2008

TOTS ELS MATINS DEL MÓN SON NITS SENSE LA TEVA LLUM!!

dilluns, 3 de novembre de 2008


ahir a la tarda.

humitat xafogosa, que ens feia anar amb tirants mentre a fora estaven a 8graus, jocs i experiments, descobriments del que ja saps i explicacions...
vaig trobar a faltar l'oriol i l'ariadna...

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Fum 08

vam anar al fum el dijous a veure en pla, que es planer i simple, desperta el que vol en les consciencies amb verb pla.
vam anar al fum el divendres amb la neus, al calisay a veure com queien de l'arbre els anímic petit i preciós, senzill i diferent, el sr. cross jo me'l salto que no fa per mi.
vam anar al principal a vore el sr oliver i ens ho vam passar la mar de be contant culleres i culleretes, bombilles i porta cortines...
i vam veure en pedrals i vam descobrir que l'amor es un peix i la poesia existeix!!!!

dilluns, 20 d’octubre de 2008

la taula marcs

ara m'ha vingut al cap un programa que feien al 33, el 3r 3ra, on feien reformes de pisos i cases i t'explicaven com. m'encantava el programa i alla vaig veure la taula feta amb marcs antics, era una taula de centre genial, i vaig copiar la idea.
necessites:
1. dos marcs antics de fotos iguals o de la mateixa mida, amb el vidre inclos, que s'haura de reforçar amb llistonets.
2. 4 potes petites de fusta o cartro.
3. 4 tubs de cartro guixut d'uns 25cm d'alt per fer les potes de separació entre els dos marcs.

i els passos son simples:
0. reforçar els vidres amb llistons o dur-ho al fuster-vidrier que t'ho faci.
1.claves o enganxes amb cola les 4 potes a la part de sota d'un dels marcs
2.claves o enganxes amb cola els 4 tubs a la part de sobre del marc que ja te potes
3. claves o enganxes amb cola l'altre marc que fara de taula, sobre els 4 tubs.
ja està:



dilluns, 13 d’octubre de 2008

el coll del pollastre

Plovisquejava, el bosc estava humit i calent, feia calor i senties aquella olor de terra humida en mig d'un paisatge de contes de fades de boscos enclotats i espessos.
El diumenge al matí vaig anar amb tres persones que m'estimo molt i dos gossos que estimo moltíssim, a caminar pel bosc tot fent veure que buscàvem bolets, i en realitat collíem castanyes i xerràvem pels descosits, escoltant les explicacions dels misteris de la natura que ens donaven l'Ariadna l'oriol, i les experiències d'en Dani. No hi havia bolets només tres rossinyolets en edat de créixer (que estaven molt bons), castanyes, animalons per que l'oriol jugues, i pals i pinyes per l'otto i l'atta.
Jo callava i no xerrava gaire perquè quan estic amb gent que em fan sentir tant a gust, me'ls miro, escolto i em sento orgullosa per dins de tenir gent tant maca al meu voltant.
moltes gracies DaNi, Aridana, Oriol, Otto i Atta per donar-me un matí tant genial.

de la tarda no ens podem queixar que ens vam fer un tip de riure al teatre eh?!!

divendres, 10 d’octubre de 2008

els bolsos hule 2

i es k no paro de recollir retalls i retalls d'hule de la botiga i clar no paro de pensar en fer bolsos estoigs i més coses.. també tinc pensat fer-me una faldilla...

dimarts, 7 d’octubre de 2008

avui... avui estic kitsch

crisi


No cal ser la llum, només brillar a les fosques,

fer de la teva cova un recer propi i segur.

Ser un rei a l'exili, nostàlgic i ofès,

l'últim descendent d'una raça oblidada.

Ser pare i ser mare de l'univers.

No cal ser feliç, només semblar-ho a estones,

fer de la teva vida un conte cruel i pervers.

Ser un fera salvatge d'amor ferida,

l'escuma d'una onada sense fre.

Ser pare i ser mare de l'univers.

Ser un fera salvatge d'amor ferida,

l'escuma d'una onada sense fre.

Donar un pas de gegant dins de l'abisme

d'una crisi perfecta en moviment.

Ser pare i ser mare de l'univers.

kitsch.IV

dilluns, 6 d’octubre de 2008

gris
negre
estalzí
blanc
el cel
s'enfosqueix
de pluja.
que tenyeix
de dol
la rialla
plou constant
plora gotims
l'anima
amarada


es del dia 5 d'abril de 2007 l'he trobat fa una estona mirant mails autoenviats, i com sempre, no el recordava... aqui el deixem en constància avui que també esta una mica núvol...

dijous, 2 d’octubre de 2008

ahir

ahir vaig anar a la platja, i em va venir al pensament una persona que en una carta de fa molts anys, quan era adolescent i encara escrivíem cartes en papers, em va dir que conserves sempre la meva capacitat de saber trobar la bellesa en les coses insignificants, i que em saben emocionar alegrant-me el dia.
ahir vaig anar a la platja i vaig trobar-me un vidret blau marí, i un immens somriure es va dibuixar al meu rostre, i el meu cor va saltar tot content, i el cel va semblar de cop que era més blau i el sol més càlid, que guai amb els dies que feia que no trobava un vidret blauet. i es que anar a platja i trobar un vidre blau es com trobar un tresor desprès de buscar molt.
per això per aquesta capacitat meva d'emocionar-me de debò amb la coseta més banal del món (un fragment de vidre de 3mm) em va venir al cap la carta que un dia em va escriure en miquel oliveras. on deu ser aquest home?

dilluns, 29 de setembre de 2008

sicilia fotos






carrers i carrerons estrets i bruts i entrortolligats i molt mal il·luminats, amb els edificis bruts i ennegrits del anys i dels fums i tots mig enrunats o descostrats que sembla que vagin a caure d'un moment a l'altre, si es que encara s'aguanten, perque molts son nomes runa. de dia es bonic però als vespres, palerm si fa una mica de respecte per l'aspecte dels carrers i la poca llum, no tant per la gent que et pugis trobar. hi ha molta immigració, però tothom es amable i molt mediterrani.
Els paisatges que es veien des de el tren de vinya i olivera de camps de melons i de blat amb tota la terra parcelada canviant de colors, i retallat per el mar al fons era molt espectacular. molt bucolic i rustic i les ciutats més arreglades i turistiques no deixaven de tenir aquell puntet de decadencia o deixadessa que li dona un aire especial.
amb ganes de veure més coses i tornar algun cop a la vida...

dilluns, 22 de setembre de 2008

sicilia

demà marxo 4 dies de vacancetes, com sempre curtetes, a sicilia, sempre torno i retorno a italia, però sempre que ho faig és a una ciutat diferent i sempre em sembla que es un pais nou, malgrat que vagi a on vagi a italia m'hi sento una mica com a casa, com qui agafa el cotxe i se'n va un cap de setmana a la cerdanya o al delte de l'ebre tant diferents pero tant catalans. i a italia si fa no fa tot es diferent i es nota del nord al sud, però sempre m'hi sento tant a gust i comode sense preocpacions...
i quan torni ja penjare alguna foto.

dijous, 18 de setembre de 2008

els bolsos hule

Aquesta es la meva paradeta de la fira del solstici d'estiu de fa 2 anys, on com podeu veure hi pengen molt bosses i moneders fets amb retalls d'hule de taula, d'aquests moderns que hi ha ara que son tèxtil plastificat, no de l'autentic hule de Gavà, que no es pot cosir. No em vaig fer d'or amb la paradeta, però jo m'ho vaig passar teta fent bolsos, estoigs, moneders i fundes pel mòbils amb la meva maquina de cosir de joguina, i els retalls de la botiga....


dimarts, 16 de setembre de 2008

setembre

Fa un dia gris i plujós, sembla que la tardor ens ha vingut de cop, i amb ella la melangia i l'ensopiment d'esperit, et lleves al mati i fa fred i el cel esta encapotat... i tot sembla una mica més gris i una mica més trist. Potser es que el fet que tot el món retorni al món laboral i al curs escolar després de vacances, m'afecta a mi que no he deixat de treballar?
"les noticies diuen que ha arribat de molt lluny aquesta nit el setembre sense pietat/cau la pluja que mullarà les paraules que t'escric i fondran la neu del teu país " perestroika de sau...

no patiu però que he tingut un cap de setmana fanastic i que aquest ensopiment sera curtet perque igual que en dani i la tamara la setmana que ve, soc jo la que se'n va de vacancetes setmbreres a sicilia! i ni els núvols ni el fred ni la pluja podran desmontar la meva il·lusió i alegria per les vacancetes.

dilluns, 8 de setembre de 2008

mare de deu

avui es el meu sant o el meu marede deu, retrobada la mare de deu de núria, es que te un nom llarg la cosa...
els regalitos ja me'ls van fer al llarg de l'estiuet.
no puc escriure pq estic feta pols i morta de son, deu ser que el dia d'ahir a l'illa fantasia em va esgotar completament les energies......
apali siau

dimecres, 3 de setembre de 2008

arrecades de botons

Aquesta tarda he fet unes altres arracades amb botons de nacar, i com que ara les arracades de nacar es duen molt, perquè anar a comprar peces de nacar??? no cal: agafem uns botons de nacar dels antics de ma mare quan era jove i apa li enfilem una mica de fil de alpaca i unes tanques i mira tu queden prou be oi? també en pots fer penjolls amb els botons grossos....

quan tingui més temps i la camara faré un reportatge dels models diferents que tinc... si sabes fer un pase de diapos de picasa....

dilluns, 1 de setembre de 2008

acustica

divendres a la nit vaig anar al festiva acustica de figueres amb l'àlex. amb qui sino podria anar a figueres a un concert i tornar al cap de tres hores?? jeje vam aprofitar molt bé el temps que van ser 5h, entre sopar i buscar un caixer, veure en joan miquel oliver un trosset dels shaurma mentre investigavem, els facto de l fe i les seves floretes (vivaaan las floores del caampoo!!) i el sr kiko veneno que es de figueres, em va agradar molt el festival com ha concepte estava molt ben organitzat i coordinat, i es clar els musics també. pero el millor de tot com sempre, la companyia!! gracis Àlex!!!

dijous, 28 d’agost de 2008

mal de cap

El mareig i la pressió al cervell com una boira borratxera que ho enterboleix tot, aquest mal de cap tant típic de l'estiu i que m'acompanya sempre tota la tardor, com si les insolacions esporàdiques de muntanya ara ja llunyanes, s'haguessin instal·lat al meu sostre com un parasit.
Les cefalees aquestes que pressionen el frontal i temporal, que fan punxades de dolor i pressió constant en un punt com si el cervell creixes en una direcció i no hi càpigues dins del crani....

El vertigen i la por a tancar els ulls que cauria, el vertig constant de notar que el cap tendeix massa cap a la gravetat del terra i vol caure-hi. però el problema es el terra estirada a terra, tot es mou i la pressió no baixa i per molt que tanqui els ulls i intenti dormir es pitjor que les baixades de sucre de quan vas fumada.............

dimarts, 26 d’agost de 2008

el mar

( el mar ? )

A l’amplitud del mar
l’esperit se’ns encongeix
com un petit peix
que neda dins l’aigua
del nostre cor.

A l’amplitud del mar
veus dins teu
el mateix color
blau que t’allibera
dins de la presó.

Ignorant
del seu poder
insignificant
davant del seu ser.
¿ Pots veure’t
reflexat ?

I sóc
petita davant
l’immensitat
que pren vida
se’ns tenir-la.

El seu fred
et buida els
ossos i la
ment.

Un mar de somnis
blancs blaus verds
que perden l’encís
de l’infant no trobat.

I el vaixell solitari
que vaga perdut pel
cor, es reflexa en ell.

I el mar es
Trenca en mil bocins
Contra les roques
Del món, fins
Unir-los en la ment.

per si encara queda algu que no l'hagi llegit mai....

dilluns, 25 d’agost de 2008

fair festival.


El dissabte vaig anar a una botiga de comerç just al barri de gracia, que es diu Olokuti la botiga era molt interessant perquè varis artistes hi venen els seus productes sense intermediaris, i em va semblar una molt bona opció a les meves creacions varies!!.
L'olokuti te al fons de la botiga un jardinet preciós amb el terra ple de picons i arbres i heura a les parets, on s'hi esta molt bé prenent un té en unes cadiretes metàl·liques i unes tauletes de trencadís modernista. El lloc és idilic, però si a més a més hi ha d'acompanyament música en directe, d'aquella tranquil·la i calmada que et transporta als teus espais interiors, a traves de la poesia com aconsegueix sempre en didac, es ja el paradís.
Tot un luxe poder gaudir de la poesia musicada en directe i sentir com l'esperit es calma i el silenci interior s'expandeix en tot el jardinet, fins i tot l'alex que es una anima inquieta i intranquil·la de mena es va relaxar i transportar per la musica i el lloc...

Son petits moments de la vida que t'alegren i donen sentit a l'exitència, perquè queden en el record com a moments dolços....

dijous, 21 d’agost de 2008

far-encens


agafes un cartró rodo gruixut, del paper de cuina però una mica més consistent, li fas molts foradets d'uns 8mm i alguns de més petits, per que respiri bé. li enganxes una superfície qualsevol a la base i ho tanques amb un tap de suro.
es cert que hauria quedat molt millor de color blanc amb franges vermelles com si fos un far, però jo el vaig deixar així, de color natural perquè era la prova pilot...
es un cremador d'encens de fàcil i net us, només has de clavar la barreta encesa al tap de suro i posar-la dins el tub, de manera que es crema al reves i tot l'encens surt pels foradets i la cendra cau a dins...

dimecres, 20 d’agost de 2008

cronica



platja i sol, i també algun núvol. calma de saber que no hi ha pressions ni obligacions; de vacances, encara que dormim poc, encara que fem moltissimes coses, es un altre ritme personal, son unes mini vacances on les decissions no estan marcades per un ara toca fer això i allò (llevat esmorza, fas tard a la feina, treballa neteja la casa, treballa, fes...)
només han estat quatre dies, en bona companyia amb la martona i la julie i a casa en josepmaria i la mariona, no es pot demanar més, estar amb gent a qui estimes molt i en un lloc idilic de colors i llums que enamoren.
i la gent pensara bueno Menorca es maco però no n'hi ha per tant. Però es que quan et fan enamorar-te d'un lloc perquè veus com la gent ho viu amb tanta passió i devoció pel lloc i el paisatge, te n'enamores tu també. i per mi quatre dies de vacancetes a l'agost son un luxe impagable!
volia fer una altre crònica diferent però porto tot el migdia discutint amb en picassa dels collons i amb la pagina i no me n'he en sortit gaire!. quan ho domini ho faré millor!!

menorca

New Album 20/08/08 13:01
en vaixell fins a mao, i de sta eulalia, 22 a cala galdana amb el pic!. a son bou, a cales coves i cap a antonia font al claustre del mercat del carme i a la parra de festa, del cap de cavalleria i a fer fang, a ciutadella i cap a st climent a les festes, de volta per mao i cavalls a st climent, dinem i més platja, del calo blanc a cala binidali amb meduses pero bé i de nou a st climent concert dels suvaida i cap a es cau a es castell a veure en biel, de mao de compres per tornar en vaixell durant 9h hores que no se'm van fer tant pessades...

dimarts, 12 d’agost de 2008

cap a menorca

i no faré com cada any st roc, estaré a Menorca amb la julie i la tona. 4 dies de sol platja fang, cales d'aigua neta, descans, relax... vacancetes minis minis, sols un cap de setmana, just, però, per fer-me a la idea de vacances treure'm el cuquet. i desconetar d'arenys del mon i de tot. sense mòbil, amb un quadern i vas que xutes...
ja faré una crònica amb fotos d'aki poc, que fa dies que no en poso de fotos.

aki us deixo l'Ariadna i la begoña fent st roc gloriós, no com jo que estaré tirada en una caleta, o emborratxant-me a sant climent...

dijous, 7 d’agost de 2008

dijous eterns orenetes

avui tornem a intentar fer un sopar d'orenetes a casa, i com que el terrat de casa esta mig maleit a tota la colla sang i fetge, com no el dia s'ha llevat gris, ennuvolat i amb quatre gotes xafogoses d'agost.
no se si plourà o no, aquesta nit, no se si podrem sopar be a dalt o apretats a baix. perquè avui si, avui sopem i punt encara que sigui asseguts a terra. perque tot i que em dol, no serem tots els que voldira que fossim, hi ha molta gent que no hi serà i que a mi em faria especial il·lusió que hi fos...
però no es pot tenir tot. oi? demà farem la cronica de com ha anat el sopar....

dimarts, 5 d’agost de 2008

la placeta de l'església..

Gris

l'empedrat monòton

de floretes esborrades,

que indiferents,

veuen passar

gent que les

trepitja cada dia.

Sempre les mateixes

soles

Asseguda a casa

veig com creuen

la placeta.

dilluns, 4 d’agost de 2008

ti-ti-ti-tic

al numero 33 del meu carrer hi passa un fenomen estrany,
ho havia sentit algun cop, però no hi vaig donar importancia deuria ser un horari normal. m'hi vaig començar a fixar un dissabte a la nit tornant de festa a les 3:45h del mati sonava un despertador de manera insitent i com que el carrer estava en total silenci el sentia al llarg de tot el carrer molt fluixet i de fons, vaig pensar quina putada llevar-se a aqesta hora un dissabte a la nit!!

pero es que es igual l'hora que passis a l'1 a les 5h a les 7h de la tarda o del matí el ti-ti-ti-tic--ti-ti-ti-tic, es constant a totes hores i de fet la casa esta tancada amb un cadenat sense pany es a dir amb una cadena que lliga les dues portes i per tant sembla una casa abandonada...
Fa més de dos messos que vaig descobrir aquest fenomen i el despertador encara sona de manera ininterrumpuda. Quan se li acabaran les piles, ja s'haurien d'haver esgotat, i a els veins no els molesta?
o potser es que hi ha algu realment a qui despertar i fins que no es llevi el ti-ti-ti-tic no pararà??

dimecres, 30 de juliol de 2008


com que es estiu i fa calor i no podem dormir, que fem?
...
produim!! he fet arrecades per donar i per vendre, de fet només les regalo i no me'n venc cap, jeje
i collarets com aquest












però clar com que la cosa era facilona amb un collaret no feia i m'he fet unes arrecades i un anell de conjunt!!
je je visca el blauet i l'estiuet!

he produit més cosetes que ja anirem penjant...

dilluns, 28 de juliol de 2008

calor

ara si,
ja és estiu de debò i fa molta calor. (fins ara no feia calor calor... acostat una mica per favor...)
torno a tenir com cada any aquell mal de cap espès a les tardes i els mareigs que em fan perdre l'estabilitat i la seguretat en el caminar.
dormo amb les finestres obertes sentint els veïns que fan horaris estranys o que també moren de calor.
vaig a tot arreu amb els vanos i en tinc un a cada habitació de la casa (sort que en te poquíssimes)
i estic tot el dia, tot el dia enganxada i enganxosa amb aquesta humitat tant típica nostra que fa fàstic topar amb d'altres persones...
l'aigua del mar ja és calenta, i sols es neta fins a les 11 després ja arriba aquelles brumeres estranyes tant nostrades, i la platja es plena a vessar de gent para-sols i porqueria, que fan que enyori els dies de platja d'hivern.

Pero aixo si fem tot el dia terrassa cada vespre platja o piscina per referescar-se i gaudim d'uns vespres estiuencs eterns....

dimarts, 22 de juliol de 2008

piscines...

avui estic relaxada,
he anat a nedar una estona al vespre, ho necessitava, m'ha fet tant be!
feia molts dies que no anava a nedar, posar el cap sota l'aigua i deixar de sentir sorolls i només sentir el brogit del meu pensaments... perquè sota l'aigua els pensaments van fent i sempre surten histories diferents que em relaxen i fan que surti de l'aigua amb més pau o cansament però el cap es transporta en els seus pensaments que tenia dins l'aigua. i és com si continues pensant i imaginant històries...


Imagino el teu amor
Somio el teu sexe
Perdent-me en les
Il·lusions fictícies
conscientment viscudes.

Vivint en el somni
Evitant trobar-te
En la realitat

Decepcions i
Frustracions sota l’aigua
On les llàgrimes no mullen.

el poema és del 2005

dijous, 17 de juliol de 2008

en pijama

 Ahir per dormir vaig posar-me pijama net i
vaig triar aquest perque en vaig

veure una punta que sortia del fons del calaix,
i es que feia temps que no
me’l posava.

Em van venir molts, molts records al cap,
em vaig sentir petita i
tot.
Aquest es el meu pijama vermell, era de la meva mare
quan era jove, i
quan vivia a casa els meus pares
ens el posàvem tant la montse com jo,
quan estava net,
sempre que el veiem l’estrenàvem ràpid marcant
i deixant
clar, a qui li tocava aquella setmana.
Era com disfressar-se de hippie

abans d’anar a dormir. i era genial
quan et llevaves pel mati tota
vermelleta.
Per mi a part de que me’l vaig quedar, te una altre significat
especial, perquè me’l vaig posar per anar a la festa pijama l’any 2000.
La festa pijama es va fer al corral d’en forn a arenys de munt enmig de la
muntanya hi havia 100 persones en pijama i era molt graciós, va ser una
festa genial, van tocar els reig bord i tot! A part de ser una festa
d’aquelles que no s’obliden perquè allà amb aquest pijama vermell vaig
conèixer en Ramon. En Ramon el meu fantasma obsessiu que dona voltes pel
meu cap des de fa tant de temps. I aquesta setmana que dormo amb aquest
pijama recordo el meu fantasma més que mai. Ai!

dimarts, 15 de juliol de 2008

l'ovidi

vaig anar a veure un recital sobre l'ovidi montllor i malgrat que desconec moltes de les seves cançons les que conec sempre m'emocionen, perque m'encanta aquella cadencia trista i melancolica del homenatge a teresa, es precisosa, i em van saltar dues llagrimes i tot. Es que a més el lloc era precios: un pati petitó recollidet i molt verd i fesc, perque fresca en feia... d'aquells llocs on fariem vespres eterns dijous amb calma i tanquilitat parsimoniosa.. i mira l'endema me'n vaig anar a la biblioteca a buscar 2 cd's de l'ovidi per escoltar i coneixer una mica més.

dijous, 10 de juliol de 2008

festa major

alegria que es festa major!!
i anem fent concerts de reig bord a la placeta ballant i saltant com mai, celebrant el patró cantant completes a ple pulmó que aquest any sortim per la tele. i mirem el focs que cada any son més deslluidets, però cal fer poble i si s'ha de fer es fa.
ah i una felicitació a en miquel del roig que ha causat la sensació entre la població i va agradar a petits i grans, quin home!! no para en tota l'estona ni per respirar.
i aquest cap de setmana.... anem de barraques!!! a la platja per poder-nos referescar quan el cos esta suat de tant ballar, beure i saltar!!. aixo si farem sopar de festa major al pati de casa, recaptem adeptes i menjar i tothom si podra apuntar.
ja fare una cronica més complerta dilluns!!!

uoooo la pluja intensa que va caure sobre tota catalunya, va estroncar les barraques i amb elles el sopar al terrat de casa, ja que estava tot molt moll i al pis no hi cabem tanta gent, casa meva es petitona...
ens vam quedar decepcionats i amb moltes moltes ganes de fer un sopar plegadets, perque la nit pintava be, però que hi farem. hi haura més dies que orenetes!!! (no pateixis joan!!) i diuen que les coses bones es fan esperar i pregar i el sopar a casa intentarem que el proper cop sigui més especial.
pero les barraques ens haurem d'esperar fins l'any que ve, uoooo i mira que en tenia ganes de festa i borratxera de desfasar-me i gaudir gaudir... pero ja se que quan em faig masses il·lusions m'en duc masses decepcions. i aquest dissabte no en va ser exepció.
esperant més dies d'estiu...

dijous, 3 de juliol de 2008


aqui es van casar el dia 28 l'Albert i la
Barbara, en un dia assoleiat, al mig del montseny amb unes vistes impressionants i en un marc incomparable,

dimecres, 25 de juny de 2008

st. joan


foguera petita en un test amb tot de pensaments i desitjos per complir i mals moments per cremar i oblidar, el foc renovador i màgic ens va transportar la nit de st. Joan, un sopar guai amb els amics cremant i saltant per primer cop les fogueres, si es clar eren de tamany reduït... nit de st Joan d'estiu a la platja, de trobar a tothom i saludar-te content amb tothom, com quan per nadal vas dient a tothom tant si et cau be com si no, bon nadal. A la platja d'arenys et torbes a tothom i aquesta màgia de la nit es el que la fa tant mítica i inciatica que es la primera de l'estiu, que en vindran moltes d'altres, en que pots parlar ara amb un ara amb l'altre tots contents i en tonats i amb tota la nit per davant per acabar esmorzant a la croissanteria, com cada any. i amb quin careto!

potser si que hi faltava molta gent, i potser si que mai ha tornar a ser el mateix des de que no hi ha la salseta i que res no podrà superar l'any de la foguera gegant i les carpes, però cada st Joan es el primer, i cada st.Joan comença l'estiu ple d'emocions que ens està esperant....
i compartir aquesta il·lusió, com en una paranoia col·lectiva, aquesta emoció ansiosa i expectant d'aquesta nit, perquè es respira en l'aire que es present en les 1000 o 20000 persones depen de l'any, que hi ha a la platja i que encara que no hi siguin tothom sap que aquest sentiment es compartit arreu dels països catalans, i això saber que tot el país viu una mateixa emoció, en aquest preludi d'estiu es el que en fa de st. Joan la festa dels països catalans...
bon estiu a tothom, tant si la nit de st. joan va ser màgica o va ser com cada any.....

divendres, 20 de juny de 2008

la tona i en dani



Us presento en dani i la tona, que son d'aquells amics que sempre hi son, que creixen i et fan creixer, i et fan ser tant especial. la foto la feia la tamara i per tant hi surt en esperit! potser jo no faig la millor cara del món, es el que tenen els petes de la marta, en mi. En dani es el que te el cremador d'encens i el quadre de porex, jejeje. i quin sentit tindrien tots els meus projectes si me'ls quedes jo? els faig per a els amics importants, perque sempre tinguin un torsset de nurieta amb ells. i vosaltres dos, sou per mi molt especials, ja se que ho sabeu, però volia dir-ho un altre cop. la martona i en dani contrueixen el meu dia a dia i el fan feliç, l'omplen de vida i felicitat, malgrat el dia sigui gris plujos i tots tres estiguem moixos, la nostra companyia irradia llum per si sola i aixo els fa tant i tant essencials a la meva vida. moltes gracies per la vostra sinceritat i la vostra paciencia i amistat. us estimo molt.

divendres, 13 de juny de 2008

porex pan



els quadres de porex-pan:
Agafes una lamina qualsevol gruix de porexpan, a poder ser d'aquell molt premsat i hi pintes al damunt amb acrilics molt aquosos i apa ja està.
no pesa, no necessita ganxos complicats amb una agulla de cap a la paret s'aguanta de sobres, o enganxat.
aquest es el meu capçal de llit. si, si s'amblen molt, tots son de color blau? no pots pintar del color que vulgis pero a mi el blau m'agrada molt!!!

dijous, 12 de juny de 2008

l'alegria del dia

si et passa, a 10cm de tu que estàs sentada, un cos que fa 2m d'alt i et passa a frec i expressamanet, per molt que duguis una criatura petita als braços; tremoles.
Si la persona a més a més és fosca, negre, no xocolata o marro fosc, no!; negre carbó amb reflex platejat, esta fort fiblat amb unes espatlles que no li caben, i sobre porta una samarreta negre que no li cap d'estreta que li queda, uns pantalons blancs immaculats i du ulleres de sol i notes com dona voltes absurdes per davant teu; ja flipes!!!
és que era un d'aquells dies que mira vas fent, treballant una mica d'esma, com un dia més acumulat al calendari en blanc: simplement no va passar res, i tampoc ha passar res per apuntar al calendari, però almenys tampoc ha estat un matí com els altres, si més no la visita d'aquest noi m'ha fet fer un apunt al bloc!! (si es clar a petició de la Isabel!!!)
i mira qui sap potser demà el torno a veure, del brasiler vaig pensar el primer dia que no el veuria mai més.
i no es maco treballar a la riera i veure passar gent i 'pedazo cuerpo's

i es que les petites alegries d'un dia que et poden fer canviar l'anim poden ser insignificant o moolt significatives, però no deixen de ser això: petits moment que et fan somriure!!
apa

dissabte, 7 de juny de 2008

incens




















això es un cremador d'encens que he fet aquest hivern amb quatre fustetes i un taladro, omplint de foradets les fustetes com si fos un colador per que l'encens surti pels foradets, i encaixant les fustetes per fer una caixeta, (encolades o clavades amb puntes) i posant una tapa a sobre també foradada, que s'aguanta amb cargol d'aquells que tenen la mitat rosca i la mitat no perquè així la tapa es pot girar cap a un lateral. llavors només fas un foradet al lateral perquè la barreta s'aguanti a dins estirada (dins el taüt) i pugi respirar pels forats. es maco eh?.
si jo ja no el tinc el té en dani que es un afortunat i te part de les meves mostres.

apa un altre dia un altre invent aprofitat!!.

dijous, 5 de juny de 2008

falciots

el diumenge cap a les 4h, després de patir un mati de pluja i pensar que no berenaríem, el cel es va obrir amb un sol estupendo, i em vaig posar a fer feina de manera frenètica, un quiche, i canapès tot i que no ho vaig preparar com tocaria, ja que no sabia del cert quants seriem.

cap a les 7h van començar a arribar en comptagotes la gent alhora que les orenetes d'en Joan i els faciots-magalls de la mariona, uns duien vi altres aperitius i truites i altres collarets! i amb aquella llum de la tarda-vespre i les 15 persones que ens vam reunir vam anar fent conversa, els ocells grallaven sobre nostre, però els vam ignorar bastant, van ser sols l'escusa per quedar i xerrar una estona. els grups de gent diferent com sempre es van anar fent de manera natural a mesura que arribava la gent, els sanguis per un canto i els fitis per un altre..
en dani i la tamara van venir amb els nens: l'otto i l'atta que ens van distreure una estona a tothom, als que el hi agraden els gossos i als que no esquivant-los.
i jo em vaig sentir molt acompanyada i bé i malgrat que tothom reclamava fer-ho un dissabte a nit per poder estar fins mes tard sense pensar en la feina i després anar de festa, a mi em va estar molt be que fos diumenge i més d'hora era més tranquil però amb més germanor i connexió entre tots.
la llàstima es que ningú no va fer cap foto i no vam inmortalitzar el moment, però es igual es records que guarda la memòria son més especials.
apa no patiu que farem més soparets al terradet, però seran sopars d'altres coses, no podem ofendre la sensibilitat de les orenetes i quedar quan elles ja dormen.
aneu donat propostes pel nom del proper ara si: sopar.

dimecres, 28 de maig de 2008

SOPAR DE FALCIOTS

no se si seran orenetes falciots, cuablancs, pardals o que. que pot ser que tots acabem amb un pedal i molts perdals al cap... o potser amb cagallons de ocellets i ocellots per barret també.
no se qui vidrà pero esteu tots convidats.
no se que dureu però sera ben rebut, ja que en el recapte es compte que tothom porti el que vulgi o pugi.
i no patiu no acabarem molt tard que tots l'endema treballem. comencem a les 7h a convocar-nos aixo si, si no plou si plou i fa sol o fa nuvol....

dilluns, 26 de maig de 2008

reiki

ahir vaig fer un curs de reiki intensiu de tot un dia, va ser llarg i molt especial, vaig fer i sentir coses que eren completament noves per mi.
meditant en grup, sentir la meva energia i notar la meva aura, sentir l'energia dels altres, i fins i tot la vaig veure, si, si sona tot molt surrealista, però com deia una companya, era molt real, tu ho senties de debò l'escalfor i la calma i el formigueig que et puja per tot el cos, em va fer sentir moltes coses, i algunes no les vaig entendre del tot i les haure d'anar elaborant suposo...
a vegades quan em parlen de fenòmens paranormals, no els escolto o me'n ric amb ironia perquè escèptica com soc, no em crec ni mitja paraula. però amb el temps he anat trobant algunes persones que quan parlen d'aquestes coses veus que no t'enganyen que et parlen de cor i que ells ho viuen realment allò que t'expliquen.
El fet es que jo ahir vaig compartir aquestes vivències i les vaig viure jo en persona. i realment son molt reconfortants i úniques.
recomanable molt a tothom per trobar-se mes a si mateix i viure's més intensament

dijous, 22 de maig de 2008


avui he fet dos blocs aquest i un a blogspot.es que es diu: http://nununu.blogspot.es, crec ( no se si ho he posat be), no se, ho he trobat una mica complicat, tot plegat.
la veritat es que sempre penso en fer un dietari per internet es a dir un blog, però no se si me'n sortirè o si tindra gaire continuiitat. no soc molt constat amb les coses, ja ho sabeu.
però mira per provar que no quedi, si més no les meves paraonies i els meus poemes depressius quedaran en algun lloc, i el dia que em posi a escriure una novel·la, doncs anire penjant els esbosos i els capitols i aixi ja estaran arxivats en algun lloc.
que m'és igual, si es fa aixi o no això, no crec que tingui molta importancia.
apa nens i nenes,

inicis

ara començo