Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 31 de juliol del 2010

em faig enquestes per a mi mateixa??, dec tenir un trastorn múltiple més greu del que em pensava......

dissabte, 24 de juliol del 2010

amics amigables.

Tenir un vano a prop és important. fa calor a les discoteques tancades i a rebentar de gent davant d'un llençol gran ( bueno digues-li pantalla de projecció...) estem esperant un concert d'aquells que saps que recordaràs per tot. Pel grup, (com no els amics de les arts), per la situació; entrades gratix caigudes del cel unes horetes abans, quan ja ni t'ho plantejaves anar a aquest concert, per la companyia una de les noies que s'ha presentat a el concurs de solistes, per la fita històrica que representa, el meu primer desplaçament nocturn amb el cotxe i tornada sense copilot.
amb aquests items previs, la cosa promet. el concert neix, creix, es reprodueix,  s'expandeix i no desapareix del meu cap i el gaudeixo mooolt.
Fa calor i de tant en tant vento en Ferran que, no fa cara de tenir tanta calor com en Joan Enric però deu ni dó. no acabo d'entendre perquè la gent no duu sempre un vano al damunt. si és impressindible!!!!
m''emociono cantant l'home que va matar  liberty valance i liverpool. i continuo trobant a faltar cançons com  l'exercit de la xamfaina i un dissabte qualsevol. Riem moltíssim amb la Marta i en Jordi que monos.
i com a cada concert dels amics, descobreixo alguna cosa nova que em sorprèn. no havia vist encara la bed&banda.... Si us plau Eduard;  penja les teves cançons a la xarxa, son molt guais!!!!!!! jo també vull ser naturista!!!!!
I res tot s'acaba però que hi farem. Anar amb la Roser té avantatges com ara anar a saludar després del concert... Cosa que jo no hagués fet mai. (La sociabilitat amb gent que no conec no es el meu fort, no ens enganyem) jo ja seria a casa, però la Isabel s'ha de fer una foto amb els amics i les martes, i això ens enredereix una miqueta, però cap problema.
Torno conduint amb la Isabel (la qual tenia vista però no coneixia de res), ells continuaran fins a  st pol a fer girasol fins que surti el sol, que més voldria jo però ja no tenim edat de treballar 10h dissabte havent-ne dormit tres.
ha estat una nit improvitzada i rodona de les que deixen bon regust.
moltes gràcies a tots els amics ( gio roser & co. i a els de les arts) per aquesta gran nit històrica

dissabte, 17 de juliol del 2010


cal una explicació?

dimecres, 14 de juliol del 2010

cinema a la platja

les nou del vespre, fa xafogor enganxosa a la pell. estas ratllada amb tu mateixa per cabòries que encara desconeixes, simplement no saps que et passa, però sents aquell buit tant conegut aquella sensació d'estar massa penjada al món, massa des-ubicada al teu món.
agafo la tovallola i passejo tota la primera platja arran d'aigua  buscant un tros on el mar no sigui tant infecte i no hi hagi tanta merda surant. en trio un que esta igual que els altres, quin fàstic de platja!.
Però entrar a l'aigua dibuixant un cercle al meu voltatnt amb els braços em fa sentir una mica millor dins un cercle petit on jo em proteigeixo de mi mateixa. Estirada a la sorra l'airet del vespre va eixugant tota la xafogor acumulada i els buits interns.

Son dos quarts de deu del vespre em vesteixo i estiro la tovallola a la platja, una mica més a prop de l'espigo on ja hi ha força gent, ja han instalat una pantalla tensada entre tres màstils de fusta. i avui farem cine-picnic. M'he instalat sola soleta cap al final, vaig a saludar a la gent però ells tenen feia, faig unes trucades a vore si algú m'acompanya, però res aquí estem jo el meu préssec i la meva pastanaga. (tot un sopar!)
per sort quan ja som a punt de començar arriba gent coneguda que s'instal·la amb mi al meu costat i descobreixes altra gent coneguda amb la qui voldries estar a primera fila, però ara ja han començat.
busques i canvies de postura varis cops i ara maleeixes que la tovallola estigui encara humida, perquè fa una mica de fred i tot.
La pel·licula ja l'havia vist. però valia la pena.
La setmana que ve vindré amb més gent i més preparada

dimecres, 7 de juliol del 2010

patronatge

m'estic fent unes faldilles, m'he liat amb el patronatge. el que em faltava no??
no se pas com quedarà. la meva maquina comença a fer llufa i em fot perquè això sempre m'enlenteix em ratllo i em canso pensant que a mà no ho faré...
de fet es un projecte que vaig pensar fa un any, però ara ja estan les peces tallades les bores fetes (més o meny, pq una l'he de refer tota, i altra esta a mitges) i ara només queda pasar-ho per la maquina, embastar els viaixos i palnxar-los per cosir-los bé... uf!! algun dia ho acabarè i us ho ensenyaré.