Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 30 de març de 2010

Lego


dilluns, 22 de març de 2010

avui han començat a vallar tota la riera per treure les lloses de les voreres, ja no tindre més aquestes lloses que tants cops he vist davant de casa, que em coneixia de seure a l'escaló i mirar-les, de caure-hi tants i tants cops.  ja us posaré quan la tingui una foto de la floreta que feia un dels fossils de davant de casa.
no se quant temps estarem amb la riera aixecada i sense lloses per caminar, no se si les de davant de casa seran salvades o sacrificades.... potser si alguna se'n salva serà curiós buscar-la i identificar-la després. les pedres que tots creiem que son inertes tenen molta vida i es belluguen ara estan ja inquietes des de fa dies perquè saben que es mouran totes. uf quin festival de pedres en dansa! i els milions de fòssils que hi ha a la riera aniran a ocupar altres llocs i espais, potser una altra vorera, potser un fragment minúscul d'empedrat d'un carrer o d'una paret o un pati o... qui sap on aniran els fòssils?

dijous, 18 de març de 2010

crisis

cap a la dreta o cap a l'esquerra?? no se cap on tirar en mig d'una cruïlla de camins que no se a on em porten... no se si es pot anar en darrera. tampoc se que hi havia al lloc d'on he vingut.
Que faig? dubtant, dubtant m'he nat fent gran... i enmig de la cruïlla aturada mirant com els camins s'embrossen i fa mandra ja caminar-hi. he netejat la cruïlla i aquí m'he quedat.
dubtant, dubtant si m'estic equivocant...
però els camins sempre hi son encara puc  anar a la dreta o a l'esquerra...



...jo si coixeixo de tots dos peus i escaig 
clavant en terra arrelo en mi mateix
i m'alimento només de fang de mots
fulles que cauen
i el sol marceix potser massa de pressa
...
escup em diuen un i d'altres mou-te
jo ni escupo ni em moc
...
llavors escopiré i a grans gambades
remuntaré el torrent que ara em detura
i alertaré a la gent endormiscada
i els diré: companys ha arribat l'hora...
...
això diré i a més prendre embranzida 
i em desaferraré del fang que em celda
...
tothom sabrà que sóc aquell de sempre
i a fora tot serà calma i presagi...
miquel marti i pol

dimarts, 16 de març de 2010

mandra

fa dies que tinc pendents unes comandes de collarets arandeles, pero em fan mandra... però estic cosint, ja no faig mitja, ho deixo per l'hivern que ve, ara estic cosint unes fundes de coixi amb retalls de pantalons de pana. tinc al cap dos bolsos però també em fan una mica de mandra... i hauria de començar a pintar robeta de nens que ja ve la primavera, però deu ser aquesta primavera que em fa picar la pell per tot arreu, que em fa sentir mandra de fer res, tinc un quadre per acabar.. i vull vernisar les cadires del pati però tot em fa una mica de pal, arribo a casa em tiro al sofà i ni faig ni desfaig...
potser demà faig un apunt mega creatiu i he acabat  tots aquests projectes i n'he començat deu més... tant de bo fos així però em sembla que la mandra encara em dominarà unes setmanes... esperarem que la primavera exploti aviat omplint de llum i energia tots els espais...

dimarts, 9 de març de 2010

neu?

plou, no corre gaire gent pels carrers. fa fred molt, i de tant en tant entre la pluja si et concentres sembla que algunes gotes son blanques i deuen ser volves de neu... però només plou, i fa fred, molt. a la tarda encara plou més, la radio anuncia cataclismes, estats d'emergencia a tot el país. mires al carrer i si fa fred, molt, però només plou. La gent ve a comprar llanternes, i llums de gas i fogonets per cuinar, perque els pobles veins estan sense llum. Passen cotxes amb els capons plens de neu, però aquí plou, fa fred i xiula molt el vent. la televisió fan programes especials del estat d'excepció que viu el país, les fotos de neu son molt maques i la gent es molt inconscient...
Al matí et lleves amb un sol d'hivern que no escalfa i encara fa molt fred, però no plou. i la gent continua comprant llums i més llanternes quan ara ja ni plou...