Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 26 d’abril de 2010

amb ganes de marxar

me'n vaig a passar el cap de setmana aquí i em sap greu perquè acabo de saber que en Fèlix fa un concert al port blanc i em fot perdrem els seus concerts, jo que sóc fan incondicional. Però mira potser el cap de setmana compensa, ja que no tinc mai pont jo, poder tenir dos dies seguits i fugir una mica del meu dia a dia, serà bo oi?
quan torni ja us ho explicaré.

dimecres, 21 d’abril de 2010

el llop Bernat


El llop Bernat

Hi havia una vegada un llop que estava fart de menjar caputxetes, cabretes, i porquets. I  n’estava tant tip que va decidir no menjar-ne mai més.
-       A partir d’ara només menjarè pastanagues!! –va pensar quan va verure passar un conill. I Així ho va fer.
Tot el dia menjava pastanagues: Pastanagues per esforzar, pastanagues per dinar, per berenar i per sopar.
Els altres llops del bosc van pensar que s’havia tornat boig i li deien.
-Bernat no pots menjar pastanagues els llops mengem xais, bens i porquets.
-que no que jo vull menjar pastanagues i deixeu-me en pau!!.
Els llops per ajudar-lo a oblidar aquesta idea tant esbojarrada, van pensar: Robarem totes les pastanagues, i com que no n’hi haura cap haurà cap tornarà a menjar carretes i xais!
I tal dit tal fet. Van robar totes les pastanagues de tots els pagessos de la comarca. En bernat quan es va llevar va anar a buscar una pastanaga i no en trobà enlloc, va buscar i buscar per tots els camps i es va trobar amb molts conills que també en buscaven. molt empipats. Però en Bernat va pensar: -Que farè si no hi ha pastangues? Be doncs si no puc menjar pastangagues menjarè enciams!! I  va començar a menjar encimas, escaroles i al final herba!
 La va probar i va descobrir que era bonísima!!. Visca això no m’ho podran pas robar en un dia! I n’hi ha de moltissims tipus.
Els altres llops el van deixar estar per boig!
-bernat axiò no por sortire bé els llops no mengem herba! Li deien però ell. Ni cas
En bernat menjava escaroles herbes it tot allò verd que torbava, i de tant menjar herba, es podia acostar als ramats de bens sense problemas.
 i a força de menjar herba a en bernat se li van fer les orelles caigudes i el pel se li va arrissar i es va anar fent petit fins semblar ben be un bè negre!

Sí si en bernat semblava un xai negre. I menjava amb els ramats i protia a passejar amb els altres bens. Però un dia el llop bernat que ara era un bè, es va quedar tancat al corral amb els altres bens, i els pastor que es va posar malalt no va treure els bens a pasturar.
En bernat estava tant afamat, tant que li va entrar salivera al veure el xaiet del seu costat, i mort de gana, no va poder més i se’l va empassar tot sencer. I com que encara tenia gana se’n va menjar un altre, i un altre, i li van anar sortint les dents de llop i el nas llarg. I de xai en xai es va menjar tot el corral sencer! I en bernat ja tornava a ser un llop ferotge de caputxetes i tres porquets. Això si, va trigar més d’un més a pair tots els xais del ramat que s’havia cruspit.
Els altres llops es van posar molt contents i es que tothom ha de menjar el que toca!!!

Fi.

divendres, 9 d’abril de 2010

fa uns messos vaig escriure això al meu blog:

res no es com imaginem
res no surt com somiem
res no es el que mai ha estat.
fum fum fum, pensaments somnis i il·lusions que s'esvaeixen en el fum, d'on mai s'haurien d'haver pensat.


perquè sempre em faig tantes il·lusions si el dolor de la desil·lusió no em compensa?
perquè em sento tant malament, com una nena a qui se li ha escapat el globus d'heli per descuit..

per sort aquest cop la desil·lusió no ha estat tant gran perquè ja m'ho esperava... que trist que ja no tingui ni la il·lusió de concebre esperançes i emocionar-me com un infant... perquè ja veig a venir que no en sortirà res, i el globus per molt aferrat que el tingui sempre s'escapara...