plou, el cel està gris i la tristesa s'ha apoderat del meu esperit.
Per molt que pensi en el reiki o en coses felices hi ha una taca negra que s'expandeix dins meu.
la mirada dels meus ulls és buida i distant,
perduda tota la estona cap a dins meu sense trobar el que mira,
perduda en el meu pou de foscor i bogeria avui em dominen tots els malsons...........
I aquest silenci que em manté els llavis closos,
sense parlar ni cantar ni plorar ni riure,
aquest silenci que fa tant de pànic deixant que se senti tant nítidament el brogit del meu pensament.
Aquesta manca de paraules que l'ofeguin....
aquest poema es de fa temps i com que ak mati plovia he pensat a penjar-lo. pero ni de bon tros estic aixi ara, sino taronja tarongeta com l'apunt de mes avall!!
dissabte, 28 de març del 2009
divendres, 27 de març del 2009
Felicidad que bonito nombre tienes!
I es que és un dia amb sol i vent i caliu al cap i al cor.
destapat el pensament
abrigant l'inconscient!!!
La felicitat, em busca tot i que a vegades l'esquivo!
Però sovint m'atrapa de ple!
destapat el pensament
abrigant l'inconscient!!!
La felicitat, em busca tot i que a vegades l'esquivo!
Però sovint m'atrapa de ple!
dilluns, 23 de març del 2009
resultats
De l'enquesta: creus que aprovare l'examen de conduir a:
1. a la primera.............13 vots un 72%
2. a la segona.................3vots un 16%
3. entre la tercera i la cinquena...1vot un 5%
4 entre la 6 i la 10na,
(m'haure arruinat i penjat)....0 vots
5. desistire per inutil.........1vot un 5%
ja no queden quasi dies per votar, per tant us deixo els resultats per quan elimini l'enquesta.
val a dir que dos dels vots son meus, un a la 2na i un a la3ra. per la qual cosa ara per ara, només hi ha tres persones amb possiblitat d'exit, els dos altres que van votar a la 2na i el votant del desistire .
1. a la primera.............13 vots un 72%
2. a la segona.................3vots un 16%
3. entre la tercera i la cinquena...1vot un 5%
4 entre la 6 i la 10na,
(m'haure arruinat i penjat)....0 vots
5. desistire per inutil.........1vot un 5%
ja no queden quasi dies per votar, per tant us deixo els resultats per quan elimini l'enquesta.
val a dir que dos dels vots son meus, un a la 2na i un a la3ra. per la qual cosa ara per ara, només hi ha tres persones amb possiblitat d'exit, els dos altres que van votar a la 2na i el votant del desistire .
dijous, 19 de març del 2009
l'examen
quedem a la croissanteria a 1/4 de vuit, que matiner que es en Ferran.
Anem a Mataró i comencem a fer practiques els tres que fem l'examen en torns de vint minuts cadascú. ara tu surts de pistes i jo el pujo etc... a mig Argentona ens truca l'antonio i ens informa que ens ha tocat una examinadora bona, de les que ho posen facilet; visca!
no sortirem de pistes sinó de tanatori, molt més tranquil, i anirem per carrers que hem fet vint mil cops.
Fem una darrera practica amb en Ferran per allà tu vas jo el torno i l'altre va i torna sol, i a les 10 i cinc ens deixa anar a esmorzar i quedem cap a les 11h allà mateix.
Els altres dos companys que venen amb mi intenten sense intenció posar-me nerviosa, van comentant que el primer cop tothom suspèn, que tranquil·la que segur que la cago etc.. No m'ho diuen amb mala intenció, sinó perquè ells van per la 4a i 5na vegada... però tots els intents fan fallida, jo continuo tranquileta, no passa res, tot és dins meu i jo ho se fer. tots els actes tenen el seu contrari quan et concentres en fer massa be una cosa l'acabes fent malament. no val la pena. em faig dues boletes de reiki i em relaxo al sol a llegir demian, fins que arriba el cotxe de l'autoescola.
Primer ho fem la noia que va per la cinquena vegada i jo en el mateix circuit; ella d'anada i jo de tornada. Comencem. la noia que no ha parat de donar voltes i posar-se a mesura que avançava el mati més nerviosa, no comença amb bon peu, no li entren les marxes, al primer semàfor s'equivoca de carril i al punt de fer una infracció en Ferran li agafa el volant i apreta el fre. Ella crida; merda merda, ja esta no, ja no cal que continuï. i decideix fer una parada en doble fila en mig d'un carrer, i surt del cotxe.
uau uaaaalaaa. l'examinadora li diu a en Ferran que surti a controlar-la perquè se'n va, i em diu que tranquil·la que faci el canvi que continuaré jo. Es clar quin remei!. si la noia ha abandonat la prova!!.
res jo vaig fent prou calmada sorprenentment. deu ser peruqe el nerviosisme execsiu de la companya ha fet que jo reacciones amb aquella actitud de controlar la situacio i calmar-me. M'adono que a les bandes sonores botem una mica massa, i que a les rotondes no acabo de tenir clar si ho faig molt be o no, pero vaig fent igual que a totes les practiques, es clar em falten els milers de comentaris que em fa en ferran, però no se fins quin punt son importants o no...
quan ja m'adono que estem tornant cap al tanatori penso que dec haver suspes perque no hem fet cap estacionament. quina llastima una cosa que faig bé i que fa perdre tants minuts!!
Quan em fan baixar i puja l'altre noi, tothom ens mira sorpres i m'avassallen de preguntes sobre on es l'altre noia que hi havia?? i aixo em distreu encara mes de pensar si ho haure fet fatal o no. La cara d'en ferran quan tornem paga, ens diu als dos que hem suspes i ens dona el full d'examen amb els fallos apuntats m'ho miro i llegixo i la veritat es que no entenc res. sort que despres en ferran m'ho explica. pobre noi quin patir, sort que en ferran en dos minuts li aclara que no home que no que es broma que estas aprovat!!! Aqui jo encara estava inentant entendre el full aquest pero no m'acalarava gaire a on havia fallat en concret. pero el meu no era borma!
tornant en ferran fa part del meu circuit i m'ensenya a on he fallat concretament, trepinjant una estupenda linia continua al incorporar-me en una rotonda. i en una altra on he entrat massa depressa i m'he aturat massa al mig. el diganostic d'en ferran es que ho he fet prou be. clar despres del xou de l'altre noia...
però bueno d'aqui 15 dies tornem´hi.
ara son dos quarts de nou. em torbo fatal estic super marejada i amb ganes de vomitar, i dius.... aixo son els nervis i el cansament que em surt ara??
poz si!!
pero bueno
Anem a Mataró i comencem a fer practiques els tres que fem l'examen en torns de vint minuts cadascú. ara tu surts de pistes i jo el pujo etc... a mig Argentona ens truca l'antonio i ens informa que ens ha tocat una examinadora bona, de les que ho posen facilet; visca!
no sortirem de pistes sinó de tanatori, molt més tranquil, i anirem per carrers que hem fet vint mil cops.
Fem una darrera practica amb en Ferran per allà tu vas jo el torno i l'altre va i torna sol, i a les 10 i cinc ens deixa anar a esmorzar i quedem cap a les 11h allà mateix.
Els altres dos companys que venen amb mi intenten sense intenció posar-me nerviosa, van comentant que el primer cop tothom suspèn, que tranquil·la que segur que la cago etc.. No m'ho diuen amb mala intenció, sinó perquè ells van per la 4a i 5na vegada... però tots els intents fan fallida, jo continuo tranquileta, no passa res, tot és dins meu i jo ho se fer. tots els actes tenen el seu contrari quan et concentres en fer massa be una cosa l'acabes fent malament. no val la pena. em faig dues boletes de reiki i em relaxo al sol a llegir demian, fins que arriba el cotxe de l'autoescola.
Primer ho fem la noia que va per la cinquena vegada i jo en el mateix circuit; ella d'anada i jo de tornada. Comencem. la noia que no ha parat de donar voltes i posar-se a mesura que avançava el mati més nerviosa, no comença amb bon peu, no li entren les marxes, al primer semàfor s'equivoca de carril i al punt de fer una infracció en Ferran li agafa el volant i apreta el fre. Ella crida; merda merda, ja esta no, ja no cal que continuï. i decideix fer una parada en doble fila en mig d'un carrer, i surt del cotxe.
uau uaaaalaaa. l'examinadora li diu a en Ferran que surti a controlar-la perquè se'n va, i em diu que tranquil·la que faci el canvi que continuaré jo. Es clar quin remei!. si la noia ha abandonat la prova!!.
res jo vaig fent prou calmada sorprenentment. deu ser peruqe el nerviosisme execsiu de la companya ha fet que jo reacciones amb aquella actitud de controlar la situacio i calmar-me. M'adono que a les bandes sonores botem una mica massa, i que a les rotondes no acabo de tenir clar si ho faig molt be o no, pero vaig fent igual que a totes les practiques, es clar em falten els milers de comentaris que em fa en ferran, però no se fins quin punt son importants o no...
quan ja m'adono que estem tornant cap al tanatori penso que dec haver suspes perque no hem fet cap estacionament. quina llastima una cosa que faig bé i que fa perdre tants minuts!!
Quan em fan baixar i puja l'altre noi, tothom ens mira sorpres i m'avassallen de preguntes sobre on es l'altre noia que hi havia?? i aixo em distreu encara mes de pensar si ho haure fet fatal o no. La cara d'en ferran quan tornem paga, ens diu als dos que hem suspes i ens dona el full d'examen amb els fallos apuntats m'ho miro i llegixo i la veritat es que no entenc res. sort que despres en ferran m'ho explica. pobre noi quin patir, sort que en ferran en dos minuts li aclara que no home que no que es broma que estas aprovat!!! Aqui jo encara estava inentant entendre el full aquest pero no m'acalarava gaire a on havia fallat en concret. pero el meu no era borma!
tornant en ferran fa part del meu circuit i m'ensenya a on he fallat concretament, trepinjant una estupenda linia continua al incorporar-me en una rotonda. i en una altra on he entrat massa depressa i m'he aturat massa al mig. el diganostic d'en ferran es que ho he fet prou be. clar despres del xou de l'altre noia...
però bueno d'aqui 15 dies tornem´hi.
ara son dos quarts de nou. em torbo fatal estic super marejada i amb ganes de vomitar, i dius.... aixo son els nervis i el cansament que em surt ara??
poz si!!
pero bueno
divendres, 13 de març del 2009
les cortines-fotos
ja us ho explicaré pas a pas...
es un dels meus projectes que ha rebut més elogis i admiracions, i es dels mes facilons del món...
materials:
lamines de plàstic transparent rígides, (contraportades d'enquadernar o carpetes de plàstic.)
celo de doble cara
plàstic transparent de forrar llibres (no adhesiu, com el de la biblioteca)
brides de plàstic petites o anelles metal·liques de les que s'obren per enquadernar.
una maquina de fer foraderts al paper.
passos:
1. talles les tapes d'enquadernar per la mitat.
2. poses celo doble cara a tres de les cantonades de la lamina, els dos costats i la de sota. deixant la banda de dalt lliure com si fos un sobre de cartes.
3. enganxes el plàstic de forrar llibres a sobre i et queda el sobre per posar-hi la foto que vulguis.
4. fas un forat a cada cantonada amb la perforadora.
5. repetir aquests 4 passos uns 10-20-30 cops tants com vols que sigui de gran la historia.
6. posa brides entre els foradets per anar casant i fent la cortina. si es fa amb anelles pesa molt més.
7. passar una barra de cortines a dalt de tot. (aquí si amb anelles metal iques)
8. posar-hi fotos o el que es vulgui.
dilluns, 9 de març del 2009
colors
estic afegint colors al blog suposo qe ho heu notat.
en verd hi van les cançons que us penjo i comento
i en groc o taronja pujat els pensaments positius i alegres que m'invaeixen el cervell
les croniques i fitxes de reciclatge ara per ara estan en el color normal del blog pero també podria diferenicar-los no?
si algun color no us agrada o creieu que cansa massa la vista al llegir s'acepten recomanacions (falta que les segueixi i faci cas!!)
en verd hi van les cançons que us penjo i comento
i en groc o taronja pujat els pensaments positius i alegres que m'invaeixen el cervell
les croniques i fitxes de reciclatge ara per ara estan en el color normal del blog pero també podria diferenicar-los no?
si algun color no us agrada o creieu que cansa massa la vista al llegir s'acepten recomanacions (falta que les segueixi i faci cas!!)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)