Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 16 de desembre de 2016

Banqueta calaix

He agafat un dels caixons de fusta, com els de la calaixera i unes potes tornejades que em va donar en dani i les he sumat,
ara falta fer el coixí del damunt, que no se si provar de posar-hi dos botons de capitoné..

Aquí les fotos del procés:





dissabte, 8 d’octubre de 2016

penjadors

He estat fent una línia de penjadors  per a portes o paret, amb fusta de palet i suports varis de la ferreteria, claus antigues endolls porta-lampares, clavelles....

val a dir que he experimentat amb la famosa pintura chalk paint....





divendres, 19 d’agost de 2016

la pesta d'enguany

Al estiu estic poc productiva perquè estic fent la pesta...


dimarts, 19 d’abril de 2016

tiradors de cuina

tinc una ferreteria. però per molt que em miri els catàlegs no trobo cap tirador que em faci el pes. doncs me'l faré!
visca els coberts desaparellats de casa! i qui no no té una cullera té una forquilla!


dissabte, 16 d’abril de 2016

la caseta

pintant la casa
les bigues amb blauet, o blau montserrat,
les parets blanques, i la feinada de començar una casa....
però amb moltes moltes ganes d'instalar-me!

divendres, 4 de març de 2016

eines vives

Potser és molt conegut i jo vaig tard, però acabo de descobrir aquest grandíssim artista francès que dóna vida a totes les eines de la meva botiga. Per si algú encara no ho sap trinc una ferreteria històrica de poble.


http://gilbert-legrand.com/sculptures.html

divendres, 19 de febrer de 2016

paravents sota portes..

per al fred que no fa aquest hivern he estat fent aquests xurros per posar a la porta o finestres, perque no s'escoli el fred per sota. primer els vaig omplir amb sorra de la platja, però pesaven molt i la sorra sempre es una mica bruta i humida. i despres vaig pensar... aprofita nuria aprofita, i els he omplert de retalls de roba de jerseis de llana vells, llençols vells, pantalons que ja mai podre portar...



dimarts, 12 de gener de 2016

banqueta palets

En tenia un tros fet, el sobre, però no acabava mai de posar-hi potes... fins que com sempre la pressa ha decidit per mi. i ara m'encanta.
Es el regal del meu amic invisible que fem al gener, perquè per nadal tots anem de bòlit. Ha de ser sempre tot artesanal, fet a mà. i cada any ens anem superant.
Tallar i posar potes ha estat un moment, amb claus i unes escaires reforçades per sota per assegurar, com sempre el més tediós dels palets es polir la fusta, i com es pot veure en aquest cas no m'hi he esforçat gaire, per això per compensar he fet un coixí per a que la banqueta ja sigui super-còmode.
després, ja sempre només queda posar oli de llinosa i encerar