Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 13 d’octubre de 2013

morir per seguir vius.

Jo no he voltat molt per Barcelona, no en conec els carrers ni les seves històries, és el que té ser de poble i treballar en un poble, no baixes gaire a la gran ciutat. Però aquesta tarda he estat passejant pel born, quasi desconegut per mi, per carrers i carrerons que no havia vist mai, mirant detalls de les cases, dibuixos als capitells, marques de bala, anys a les portalades, bigues de fusta, sortints de pedra pels carros, portalades immenses de fusta per a cavalleries, arcades i muralles, places en cases caigudes, antiquíssims claus de ferro rovellats clavats a la pedra des de fa anys i panys...

Avui he passejat pel born amb l'Alambiq, ens han fet una ruta teatrelitzada del 1714. Ha sigut una passejada molt interessant. L'Eulàlia i l'Eudald ens han guiat i fet partícipes de la seva història d'amor, del seu festeig, entre corregudes pels carrers perseguint l'Eudald i la seva novel·la, cançons i poemes renaixentistes de l'Eulàlia, ens han anat descobrint els escenaris de la guerra de successió, els personatges i els fets del 1701 al 1714. 
Ens han fet riure i ens han emocionat a les cançons i lectures tan sentides. Han aconseguit que realment les dues hores passessin volant sense adonar-nos'en seguint tant les seves histories i la nostra història que perdíem l'orientació dels carrerons i desorientats del tot només seguíem ja el seu fil. Perquè jo ja sé la història de la guerra de successió, ja sé que va passar, qui son els personatges, per sort, perquè si no hauria estat una mica més complicat de seguir la ruta, és molta informació. Però no coneixia els escenaris i no havia estat mai a la cruïlla dels canvis nous i vells, no havia fet mai una passejada seguint cases de barrets i els carrers on es freqüentaven. No havia vist mai cases tan antigues i descobert trossos de la muralla ni havia vist la frontera amb la ciutadella i com realment era una visió per controlar el born i ciutat vella. 
M'ha agradat molt i com sempre em mirava l'Eulàlia i l'Eudald amb admiració; valents, divertits, controlats i segurs, rigorosos i detallistes, els mirava amb orgull de conèixer gent que fan emocionar amb la senzillesa d'una història i una cançó, amb l'orgull de tenir amics tan autèntics i tan bons que cuiden la seva feina al detall, fent-ne sempre un plaer immens. Gràcies Sergi i Marta.





dissabte, 5 d’octubre de 2013

sostens moneders

si, sí..
no volia llençar aquells sostens vells i donats perquè els hi tenia un carinyo especial,
qui no te algun record lligat a un sostens??...
ja se que sona molt estrany i encara estic fent proves, però en el meu cap queda genial!!
Estic dubtant entre cremallera o velcro... es que amb cremallera seria més autèntic però costarà més de montar.
però aquest es el resultat:



La idea es que sigui un moneder o un necesser petit per maquillatge o per viatge... la nansa l'he posat per fer-los més divertits, perquè com a bolso no és funcional.


.