Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 31 de desembre de 2010

galetes

a finals de novembre vaig fer la primera prova, amb la primera recepta: no eren comestibles
la segona bueno nuria son molt dures però tenen un regustet de mel interesant
la tercera, això ja esta millor es poden menjar
la quarta, l'oleger diu de tot cor: aquesta esta mooolt bona!
ja hem trobat la recepta..
apa a fer arbres  casetes, regals, xais bens pastors gossos, més arbres...








dimarts, 21 de desembre de 2010

el taller de decoracio nadalenca

Ja vam fer el taller i aquestes son algunes fotos del que vam fer, els globus van quedar genials, ja se'ls han endut i només m'he quedat l'arbre de porexpan i feltre que no esta acabat, les llums amb capsules de nespresso, i aquesta setmana he fet:
una tira de cubs petits amb llana i porex, que queda molt mona. posaré la foto.
i us deixo una foto del pessebre surrealista que teniem a casa quan erem petits i que he restaurat i re pintat






divendres, 10 de desembre de 2010

taller de decoració nadalenca

Sí,  recordem que a mi la decoració nadalenca no m'agrada. El daurat i el vermell, no estan en la meva paleta de colors soc més de blau i platejat, però aquests colors no estan en les noves tendències nadalenques, fa temps que han tornar als daurats i vermells i verds, que hi farem.
Però tot i això el meu cap continua bullint d'idees per decorar el nadal reciclant, i per aixo hem quedat amb unes amigues per fer un taller de decoració nadalenca a casa meva, la fem i se la queden elles, per que jo no sabria  que fer-ne.

Tenim pensat de moment:
1 Partint del globus cordills, fer globets petits amb verd i daurats, i vermells, ja us poso la foto.
2 Fer arbrets amb llana forrant un arbre d'espuma amb mitja o amb feltre, i la decoracio la canvies cada any.
3 Fer estrelletes de plantilla de cartro i , forrar-les amb feltre, amb llana,
4 Pintar benes d'enbenar ferides, amb spray daurat per fer cintes d'arbre o llaços grans,
5 Fer corones amb paper d'embalar retorçat...
6...
si algu es vol apuntar al taller que ho digui!.
En breu fotos del taller i els resultats detallats.

dimarts, 23 de novembre de 2010

aniversari

Tenir tanta gent que m'estimo molt reunida en una taula, em fa feliç. Retrobar-me cada any amb vosaltres per celebrar que em faig gran en la vostra amistat, em fa feliç (ja se que tots veniu, perquè us faci un regalet, que no m'enganyeu!)
No era una taula rodona i no podia parlar amb tots, però una taula rodona de 19 persones hauria estat complicat. vaig tornar a tenir regals artesanals personalitzats, cursos a mida, contes i la mirona  d'en dani.
Us deixo unes fotos del regalet d'aquest any, d'alguns regalets i del meu careto
moltes moltíssimes gràcies a tots per la vostra amistat!





dijous, 4 de novembre de 2010

tangram-iman

Només tinc aquesta foto dels tangrams
 i aquesta altra dels imants de nevera que vaig regalar l'any passat pel meu aniversari (les inicials de feltre)



però crec que ja ens en fem a l'idea. que fàcil ajuntar-les les dos en un sol oi?

dibuixes una lletra quadrada i mil·limetrada,
li marques les línies rectes per on la vols tallar
dibuixes la lletra en un imant pla i la retalles
enganxa el feltre a els diferents trossets.
torna a muntar el tangram
 i juga a fer altres formes.

i Pensareu, alguns,: perquè no l'hi enganxes el feltre i la retalles després?
doncs perquè al retallar el imant pla la polaritat canvia i amb el feltre que li enganxes després pots dissimular aquesta falta d'encaix exacte.
ara no la tinc, com sempre, però ja penjaré la foto de la mostra i el proces. jeje

i es evident que pots fer la lletra de fusta i enganxar l'imant per darrera, quedaria genial però aixo ja es més feina...

divendres, 29 d’octubre de 2010

ecohabitart

Ahir mirant les estadístiques del bloc, cosa que vaig descobrir fa poc, jo no sabia que em visitava tanta gent diferent, vaig trobar-me amb aquest bloc; ecohabitart on fan propostes molt interessants, em va fer molta gracia veure que estic a la llista de blocs. Mirant les coses que fan vaig topar-me amb aquest apunt i ens ho vam mirar amb el meu germà. crec que ja ho havia vist fer a l'hormiguero o algun programa d'aquests, però el meu germà em va dir: ja tardes no?? aixo ho has de provar! i si es clar posa'm un repte a mi.

es surrealista però funciona!!! jajaja la primera de prova no va quedar molt net perquè el nus ha de ser petit apretat i molt seguit al cordo que no sobresurti gaire. uf això obre un ventall de possibilitats amb les ampolles.... però clar sempre em passa el mateix: Algú vol una lampara??? va si us plau que tinc moltes ganes d'experimentar!!! o un gerro o un posa llapis o...

aquesta es la primera prova que vaig fer ahir, si no va quedar un tall net i zenital, però tot es pot llimar, i  encara he de perfeccionar...


dijous, 28 d’octubre de 2010

imagina

havíem de començar a dos quarts de set, a cala Rita, (c/ st rita,17) altrament conegut com gamatzem,

vam entrar i els nens i nenes vam seure a terra i als coixins del sofà, els pares i els grans en cadires incomodes; quines ganes. l'ivó ens va dir que el veuríem era per sentir i per veure. i sí, vam sentir i vam veure, llums i foscors emocions i sensacions.... acompanyats de la mà de la ruth que feia el seu camí amb un xaiet, i trobava un senyor que tot ho mira però no ho sap veure.

llum, colors, flors que et fan despertar a un nou dia, ombres i foscors que et duen a imaginar-te dins un món submarí on els pops porucs juguen amb tu. impactes visuals fluorescents que ballen amb el jazz i les aranyes, transparències i ombres xines, buscant estels filosòfics que no ens solucionaran els més fàcil dels misteris; l'amistat.
era llarga l'obra però quan s'acabava encara en volíem més ja estàvem estirats a terra escoltant atentament la historia que ens anava a explicar el sr. roc, però no ho va fer, i ens va costar uns segons aplaudir, perquè nooo, encara no havia acabat, vam aplaudir perquè ho van fer els grans...

em va costar una estona tornar a ser jo mateixa, no em sortien les paraules perquè com un infant encara estava massa sorpresa, i massa tímida, tancada com sempre, tot em bullia per dins, però.

la il·lusió de tornar a ser infant; ahir vaig viure un fantàstic espectacle de titelles i ombres com un veritable infant, perquè quan jo era petita no em diuen mai a veure titelles, i en vaig veure molt pocs... però ahir em vaig reconciliar amb aquesta infància que no vaig viure... moltes gràcies ivó i ruth.

si voleu veure l'espectacle es diu imagina. s'estrena aquest diumenge 31 d'octubre a les 11h del mati a Espiga de les Corts. C/Joan Gamper 30, Barcelona.

divendres, 22 d’octubre de 2010

stand by

no pensin pas que he deixat de crear coses... estic creant i molt, però no es pot explicar...
fa dies que el meu cap bull ansios pensant el regalet que farem aquest any pel meu aniversari tinc dos projectes i m'he de decidir quin dilema...
els dos projectes acabaran sortint al bloc però per ara es sorpresa..
a banda la mitja ocupa tots els meus vespres de sofa, ja vaig per la 4rta bufanda de la temporada i aviat començare un "ponxu"

dijous, 14 d’octubre de 2010

mitja

ja ha començat la temporada de mitja al sofà. em treu un temps precios d'altres creativitats, però es que no puc parar....

dimecres, 13 d’octubre de 2010

avui he anat a la 3ra pltaja i el temporal feia unes ones altes i precioses. tot estava remogut, i els vidrets brillaven com mai entre la sorra,  quan he arribat ran de mar ha començat a sonar això al ipod i m'ha invadit tota la melangia....

Y si todo va tan bien
si todo va tan bien
porque este dolor que siento?
y si todo va tan bien
si todo es tan sencillo
porque este vacio que siento?
si esta bien, si esta bien
si es tan fácil;
porque duele así por dentro

dijous, 7 d’octubre de 2010

l'horoscop

el meu horoscop d'avui al punt diari diu:

Escorpí.23 octubre-21 novembre
Aprofita el dia d'avui per adonar-te de la quantitat de portes que pots obrir si t'ho proposes. Pero evita imposar res a les persones. Espavila't. 
 
fins i tot ells em diuen que aprofiti!!!!

dilluns, 4 d’octubre de 2010

enquesta

Com creus que hauria de ser aquest blog?

1.només d'arpofitaments i reciclatges  
                                         1 vot 4%
2.ja m'ésta bé com  esta     
                                         0 vots 0%
3.només personal de reflexions i escrits   
                                        1 vot 4%
4.d'uns altres colors i plantilles aquesta està molt vista   
                                        2vots 9%
5. Com tu vulguis, Núria el blog és teu
                                         17vots 80%

l'opció, 1 2 i 4 me les vaig votar jo sola a mi mateixa. d'aquí aquest apunt  fins la setmana passada només tenia 7 tristos vots, pero com sempre vaig fer un mail demanat el vostre vot i em vau respondre molt favorablement: moltes gracies. tot i que no em vau ajudar gaire la veritat. perque he fet l'opcio 4 i la 3. i per tant guanya la 1. no s'enten gaire?

doncs que aquest blog a partir d'ara només serà d'aprofitaments i reciclatges, ( opció 1) ja que n'he creat un altre que nomes serà personal d'escrits i reflexions (opció 3). i com es evident he canviat els colors i la plantilla (opció 4).

i res tots contents jejeje la propera enquesta intentarem que sigui més útil.

diumenge, 26 de setembre de 2010

el jo va fent contracorrent
el cos va passant cada any
els sentiments es van perdent en el vent
i els dies que quedaran en el record s'esvairan
com els fantasmes deformats de la traïdora memòria
i malgrat tot, el meu jo i jo anem resistint dins la utopia.
26-8-2010

dilluns, 20 de setembre de 2010

ampolles

materials:
ampolles buides.
porta-lampares
cable
suports per al porta-lampares
clavella
inetrruptor ( si vols)
algun tipus de pantalla,
un percutor i una borca de widria bona (apte per a vidre i granits, porcelants etc,,) valen un paston.

2. com es fa:
1. agafes el percutor i fas un foradet al vidre a la part baixa de l'ampolla. pot ser que es trenqui o pot ser que no. se n'ha de saber.
2. passes el cable pel foradet el fas sortir per dalt i instales el portalampares a la base que enganxarem amb adhesiu bo a la boca de l'ampolla. hi ha uns taps amb rosca de portalampares que son especials per a ampolles.
3. intales l'interruptor si vols. i la clavella al final del cable
4.poses una pantalla. aqui la imaginació i ingeni de cadascu pot fer maravelles.
5. ja esta. endolla i mira que no saltin els ploms, si ho fan: has fet algun pas malament!!
ja posaré fotos més maques aquesta es la que tinc ara.

divendres, 17 de setembre de 2010

menorca 2

- Que hace una chica tant bonita sola? te han dejado tus amigos? creo que ya no van a volver.
-...
- Te molesto?
- No.
- Puedo decirte una cosa? 
- Si
-Tienes unos ojos preciosos
- Gracias.
Es complicat per mi escriure en castellà. 
Era un noi alt i fort una mica armari, però no catxes, sinó una mica més fofo com un gran os dels que toquen a la rifa, però no era gras. simplement gran. Era mexicà amb la típica cara dels maies; ulls avellanats molt negres, nas una mica de lloro i pell fosca oliva. Em va preguntar si em podia fer companyia una estona. li vaig dir; bueno si vols. Vaig ser seca, borde i desagradable amb ell, i tot i això ell es va comportar de manera dolça i educada. Deia que era cultural que els mexicans son així i que aquí responem de manera molt agressiva sempre. (és a dir que no li semblava que jo fos més borde que la majoria de gent amb qui parlava. pobre!)
Després de dos dies parlant al bar em va demanar el telèfon. Parlar, parlava ell; m'explicava que feia aquí, perquè duia tot l'estiu a Menorca, on s'estava, com va arribar a Barcelona etc...  Jo no li explicava res de res, només li vaig dir quatre coses i sempre responia amb evasives tipus no se, bueno, o mirades i moviments d'espatlles de no se no m'importa o aha, semblava que li fes de psicòloga.
Li vaig donar el meu numero de telèfon i em va preguntar si em semblava bé quedar amb ell l'endemà en un lloc més tranquil. Li vaig tornar a dir -bueno. (vaig pensar; ja veurem si respondre al telèfon)

      L'endemà jo havia d'estar tot el dia fins al capvespre sola, i quan estava a punt per anar a una platja a passar el dia sola sota el sol, em va trucar. Vaig pensar" bueno per estar sola tantes hores al menys tindrè una companyia agradable que m'explica coses interessants", i vaig contestar.
Vam anar a una platja, bé ell va voler anar a un lloc més solitari entre les roques. No li vaig dir que no. em va fer caminar més de mitja hora sota el sol i el meu cap ja perillava d'insolació, però vaig aguantar estoicament, perquè la conversa era molt interessant i m'ho estava passant bé. Ell estava eufòric de que hagués acceptat i que volgués anar a un lloc solitari. 
Ja es veia venir oi?
Doncs jo no vaig voler veure res, el meu cap estava en una altra dimensió, en una apatia i un silenci estranys, la regla em feia estar massa tancada dins meu i no m'importava res.
Ell es va banyar nu, jo amb les calcetes del biquini, i em vaig estendre al sol, a oferir el meu cos al sol, com a bona solista que sóc. (tothom sap que son els adoradors del sol! que s'ofereixen en sacrifici al pic del migdia)
i clar, va intentar besar-me i de fet ho va fer. El vaig deixar fer una mica. perquè em feia una mandra haver-me d'explicar; que era incapaç de res perquè no estava allà psíquicament. era més lluny, tancada dins meu.
Però quan vaig veure que s'emocionava massa el vaig tallar. No li vaig donar cap explicació molt convincent. però el vaig tallar  i li vaig dir que no passaria res allà.
No va quedar molt convençut,  però vam tornar de la platja i vaig marxar corrents i tallant-lo. Com havia fet cada nit al bar. apa adéu i si ens veiem bé i sinó també.
Me'l vaig trobar a tot arreu. Per totes les festes, crec que em buscava deliberadament i jo l'esquivava descaradament. Només vaig ser amable amb ell quan marxava i li vaig dir adéu. 
Ell continuava esperançat de tenir relacions amb mi. L'endemà o potser a Barcelona, li vaig tornar a deixar clar que no, que no tindríem sexe mai. i llavors ah!! es va ofendre, em va demanar que no el truques més (jo no ho havia fet en cap moment però bé) que el meu comportament el confonia. uf!! 
Vaig riure i me'n vaig anar,  pensant "doncs encara sort que he estat borde amb ell cada dia"... si arribo a ser una mica amable!

dies de tren

la poesia dels teus ulls se que mai la podré escriure: Lidia.

i més endevant hi deia.

lidia viu de l'aire.

a algu li sonen aquestes frases?

dilluns, 13 de setembre de 2010

el soroll del tacte.

avui us deixo un dels meus poemets preferits, el soroll del tacte....





Camins 
que es creuen
que es troben
que es busquen
Pels nostres cossos;
el soroll del tacte
Al caminar junts.

dimarts, 7 de setembre de 2010

menorca

son tres quarts de cinc del matí, fa una estoneta que arribat a casa en taxi, tornam de festes de gràcia i son grans, grans. Es jaleos, sa pomada granissada, sa verbena etc...
Avui es el també el meu sant, bé la meva mare de déu retrobada. I el cel m'acaba de fer es millor regal que em podia fer, fa una nit clara i serena, i aqui on de nit és de nit, ses estrelles son espectaculars, es veuen nebuloses i tot!. m'he quedat mitja hora a fora es pati asseguda al terra mirant el cel. gracies ma de deu de nuria.
Quant vaig pel món duc amb mi un quadern on escric reflexions i aventures i no faig apunts al blog. però això ho havia de compartir.
la resta d'experiencies menorquines?. uf!!

dissabte, 4 de setembre de 2010

divendres, 3 de setembre de 2010

vidrets del mar

vas per la platja i veus entre les pedres aquell vidret gastat per les ones i la sorra, es de color mat esmerilat, però quan el mulles recupera la seva llum original.
des de petitona, no collia mai petxines, només vidrets, verds blancs marrons i quan en trobes un de blau.... era com un tresor màgic.
fa molt temps que vaig començar a fer posa-llantions amb els iogurts de vidre de la danone i els vidrets, en regalava a tothom que tenia pis, però clar jo sempre a més i més. Vaig trobar aquesta base i.. Aquesta es la 3ra que faig i tampoc me la quedaré jo, sempre penso que me'n faré una per mi, però sempre hi ha algú especial que es mereix la llum. i jo continuo tenint sols un posa-llantions això si és tot blanc i m'encanta!.

Necessiteu que expliqui com es fa?? no oi? l'únic truc es mullar una mica la superfície del vidre per que la massilla agafi bé.

dimarts, 31 d’agost de 2010

a les 5 de la tarda estava una mica ofuscada, manera ligth de dir pre-menstrual, i necessitava fer alguna cosa, vaig trucar a l'alex i li vaig demanar amb veu seria ratllada tipica en mi, si podiem quedar al vespre, que ja hi anava jo amb el cotxe fins a calella,
a les 8h em vaig acomiadar i encomanar a l'ariadna i la begoña i vaig anar a buscar el cotxe, i res guai. orgullosa de mi, i l'alex encara més de mi, em va fer com no anar a fer una volta més llarga fins a pineda i tornar i vam anar a aparcar a la platja de calella,. en el comportament tipic alex, anava treien el cap per la finestra i anava cridant als vianants: condueix la fita!!!!  uooo hem posat quarta!!! etc.. enyorava aquestes coses de l'alex.  em va animar moltissim, i vam xerrar guai com abans, i a més vam anar a veure en felix al xiringu on avui ja plega,
avui he d'anar a passar l'itv i aixo ja seran figues d'un altre paner....

divendres, 27 d’agost de 2010

nespresso's 2





Això es un plafò ikea d'en dani, que em va donar, tipus diogenes, nuria segur que en fas algu, jeje, la lampara fa temps que esta assignada a la tona. sí, pels que coneixieu el projecte, no funciona amb velcros, vaig fer porves i em vaig ratllar, aixi, he tardat 10 min a fer-ho tot. i el resultat es el mateix.
Mentre en Dani no em reclami que li torni. jeje

dilluns, 23 d’agost de 2010



això es la pesta que tant m'ha ocupat i divertit aquest estiu

dimecres, 18 d’agost de 2010

l'estiu m'envolta
l'amor que hi ha a l'aire
em tempta
però no  m'atrapa,
l'eufòria i les hormones
es disparen,
tota cuca viu,
i tot es caliu...
però no m'atrapen...
com sempre, resto sola
feliç i estimada
per l'aire de l'amor
però sola.

divendres, 13 d’agost de 2010

la pesta que ens infecta al poble al carrer i al pensament, no em deixa crear res, no tinc temps per a la meva creativitat, perquè la pesta ocupa tot el meu temps.... però tornaré...

projectes a  mig fer:
lampara nespressos-velcros.
arrecades tente penjar fotos
lampara vidrets. (fa tant que esta pendent)
imans arenyencs (projecte de la mama)

dissabte, 31 de juliol de 2010

em faig enquestes per a mi mateixa??, dec tenir un trastorn múltiple més greu del que em pensava......

dissabte, 24 de juliol de 2010

amics amigables.

Tenir un vano a prop és important. fa calor a les discoteques tancades i a rebentar de gent davant d'un llençol gran ( bueno digues-li pantalla de projecció...) estem esperant un concert d'aquells que saps que recordaràs per tot. Pel grup, (com no els amics de les arts), per la situació; entrades gratix caigudes del cel unes horetes abans, quan ja ni t'ho plantejaves anar a aquest concert, per la companyia una de les noies que s'ha presentat a el concurs de solistes, per la fita històrica que representa, el meu primer desplaçament nocturn amb el cotxe i tornada sense copilot.
amb aquests items previs, la cosa promet. el concert neix, creix, es reprodueix,  s'expandeix i no desapareix del meu cap i el gaudeixo mooolt.
Fa calor i de tant en tant vento en Ferran que, no fa cara de tenir tanta calor com en Joan Enric però deu ni dó. no acabo d'entendre perquè la gent no duu sempre un vano al damunt. si és impressindible!!!!
m''emociono cantant l'home que va matar  liberty valance i liverpool. i continuo trobant a faltar cançons com  l'exercit de la xamfaina i un dissabte qualsevol. Riem moltíssim amb la Marta i en Jordi que monos.
i com a cada concert dels amics, descobreixo alguna cosa nova que em sorprèn. no havia vist encara la bed&banda.... Si us plau Eduard;  penja les teves cançons a la xarxa, son molt guais!!!!!!! jo també vull ser naturista!!!!!
I res tot s'acaba però que hi farem. Anar amb la Roser té avantatges com ara anar a saludar després del concert... Cosa que jo no hagués fet mai. (La sociabilitat amb gent que no conec no es el meu fort, no ens enganyem) jo ja seria a casa, però la Isabel s'ha de fer una foto amb els amics i les martes, i això ens enredereix una miqueta, però cap problema.
Torno conduint amb la Isabel (la qual tenia vista però no coneixia de res), ells continuaran fins a  st pol a fer girasol fins que surti el sol, que més voldria jo però ja no tenim edat de treballar 10h dissabte havent-ne dormit tres.
ha estat una nit improvitzada i rodona de les que deixen bon regust.
moltes gràcies a tots els amics ( gio roser & co. i a els de les arts) per aquesta gran nit històrica

dissabte, 17 de juliol de 2010


cal una explicació?

dimecres, 14 de juliol de 2010

cinema a la platja

les nou del vespre, fa xafogor enganxosa a la pell. estas ratllada amb tu mateixa per cabòries que encara desconeixes, simplement no saps que et passa, però sents aquell buit tant conegut aquella sensació d'estar massa penjada al món, massa des-ubicada al teu món.
agafo la tovallola i passejo tota la primera platja arran d'aigua  buscant un tros on el mar no sigui tant infecte i no hi hagi tanta merda surant. en trio un que esta igual que els altres, quin fàstic de platja!.
Però entrar a l'aigua dibuixant un cercle al meu voltatnt amb els braços em fa sentir una mica millor dins un cercle petit on jo em proteigeixo de mi mateixa. Estirada a la sorra l'airet del vespre va eixugant tota la xafogor acumulada i els buits interns.

Son dos quarts de deu del vespre em vesteixo i estiro la tovallola a la platja, una mica més a prop de l'espigo on ja hi ha força gent, ja han instalat una pantalla tensada entre tres màstils de fusta. i avui farem cine-picnic. M'he instalat sola soleta cap al final, vaig a saludar a la gent però ells tenen feia, faig unes trucades a vore si algú m'acompanya, però res aquí estem jo el meu préssec i la meva pastanaga. (tot un sopar!)
per sort quan ja som a punt de començar arriba gent coneguda que s'instal·la amb mi al meu costat i descobreixes altra gent coneguda amb la qui voldries estar a primera fila, però ara ja han començat.
busques i canvies de postura varis cops i ara maleeixes que la tovallola estigui encara humida, perquè fa una mica de fred i tot.
La pel·licula ja l'havia vist. però valia la pena.
La setmana que ve vindré amb més gent i més preparada

dimecres, 7 de juliol de 2010

patronatge

m'estic fent unes faldilles, m'he liat amb el patronatge. el que em faltava no??
no se pas com quedarà. la meva maquina comença a fer llufa i em fot perquè això sempre m'enlenteix em ratllo i em canso pensant que a mà no ho faré...
de fet es un projecte que vaig pensar fa un any, però ara ja estan les peces tallades les bores fetes (més o meny, pq una l'he de refer tota, i altra esta a mitges) i ara només queda pasar-ho per la maquina, embastar els viaixos i palnxar-los per cosir-los bé... uf!! algun dia ho acabarè i us ho ensenyaré.

dilluns, 28 de juny de 2010

dimecres, 23 de juny de 2010

st joan

dimarts, 15 de juny de 2010

Nespresso

per fi després de tants dies , de tantes capsules acumulades amb cafè que ja es començava a florir, (uf quina angunia quan el cafè genera vida!) despres de prometre l'oro i el moro. ja es pot dir que està acabada, la famosa lampara de nespresso's.

La culpa es de la Mariona que em va enviar unes fotos i em va sugerir que fes alguna cosa amb les càpsules, i a totes les escoles i totes les mares els va agafar una fal·lera estranya per fer collarets arracades i anells amb les càpsules aixafades, i vaig dir... no collarets no, lampares cortines... no et quedis amb 10 càpsules posan-hi, 60-120 o 240!! (les que he fet servir per la làmpada!)

i aquí tenim el resultat el sistema es simple a matar i no cal explicació i la base torna a ser una tapa

i l'aplic de paret nespresso

dijous, 3 de juny de 2010

faldilla pareo




m'he fet una faldilla pareo amb una tela del senegal que m'ha regalat la tamara, es reversible i molt fàcil de fer l'esquema es aquest. demà ja penjarè la foto que queda més guai en persona


divendres, 28 de maig de 2010

corrandes

no ens vam fer cap foto,
tampoc vam cantar gaire,
la ruta va ser curta,
i no va faltar l'aire

i va ser una bona
vetllada, amb canalons.
i ens els vam menjar tots
perque esperaven ser
cruspits amb compania bona.
no sabem quan repetirem.
diumenges fent terrassa
aperitius al celler
abans del dinar familiar....
o a calella entre
les noies estrangeres
però no aturaran;
les rimes son primeres!

si, si ja se que no rima, ja es prou dificil fer-ho contant, com perque hagi de rimar-ho!

pD; això els heptasibals em mareja!. i em limita massa, res, que esperem poder tornar-ho a repetir aviat perque aixo de deixar la propera vegada tant al aire... però en el pitjor dels cassos que es prepari el setembre que tornaran les gloses amb trempera!
apa-li

dilluns, 26 d’abril de 2010

amb ganes de marxar

me'n vaig a passar el cap de setmana aquí i em sap greu perquè acabo de saber que en Fèlix fa un concert al port blanc i em fot perdrem els seus concerts, jo que sóc fan incondicional. Però mira potser el cap de setmana compensa, ja que no tinc mai pont jo, poder tenir dos dies seguits i fugir una mica del meu dia a dia, serà bo oi?
quan torni ja us ho explicaré.

dimecres, 21 d’abril de 2010

el llop Bernat


El llop Bernat

Hi havia una vegada un llop que estava fart de menjar caputxetes, cabretes, i porquets. I  n’estava tant tip que va decidir no menjar-ne mai més.
-       A partir d’ara només menjarè pastanagues!! –va pensar quan va verure passar un conill. I Així ho va fer.
Tot el dia menjava pastanagues: Pastanagues per esforzar, pastanagues per dinar, per berenar i per sopar.
Els altres llops del bosc van pensar que s’havia tornat boig i li deien.
-Bernat no pots menjar pastanagues els llops mengem xais, bens i porquets.
-que no que jo vull menjar pastanagues i deixeu-me en pau!!.
Els llops per ajudar-lo a oblidar aquesta idea tant esbojarrada, van pensar: Robarem totes les pastanagues, i com que no n’hi haura cap haurà cap tornarà a menjar carretes i xais!
I tal dit tal fet. Van robar totes les pastanagues de tots els pagessos de la comarca. En bernat quan es va llevar va anar a buscar una pastanaga i no en trobà enlloc, va buscar i buscar per tots els camps i es va trobar amb molts conills que també en buscaven. molt empipats. Però en Bernat va pensar: -Que farè si no hi ha pastangues? Be doncs si no puc menjar pastangagues menjarè enciams!! I  va començar a menjar encimas, escaroles i al final herba!
 La va probar i va descobrir que era bonísima!!. Visca això no m’ho podran pas robar en un dia! I n’hi ha de moltissims tipus.
Els altres llops el van deixar estar per boig!
-bernat axiò no por sortire bé els llops no mengem herba! Li deien però ell. Ni cas
En bernat menjava escaroles herbes it tot allò verd que torbava, i de tant menjar herba, es podia acostar als ramats de bens sense problemas.
 i a força de menjar herba a en bernat se li van fer les orelles caigudes i el pel se li va arrissar i es va anar fent petit fins semblar ben be un bè negre!

Sí si en bernat semblava un xai negre. I menjava amb els ramats i protia a passejar amb els altres bens. Però un dia el llop bernat que ara era un bè, es va quedar tancat al corral amb els altres bens, i els pastor que es va posar malalt no va treure els bens a pasturar.
En bernat estava tant afamat, tant que li va entrar salivera al veure el xaiet del seu costat, i mort de gana, no va poder més i se’l va empassar tot sencer. I com que encara tenia gana se’n va menjar un altre, i un altre, i li van anar sortint les dents de llop i el nas llarg. I de xai en xai es va menjar tot el corral sencer! I en bernat ja tornava a ser un llop ferotge de caputxetes i tres porquets. Això si, va trigar més d’un més a pair tots els xais del ramat que s’havia cruspit.
Els altres llops es van posar molt contents i es que tothom ha de menjar el que toca!!!

Fi.

divendres, 9 d’abril de 2010

fa uns messos vaig escriure això al meu blog:

res no es com imaginem
res no surt com somiem
res no es el que mai ha estat.
fum fum fum, pensaments somnis i il·lusions que s'esvaeixen en el fum, d'on mai s'haurien d'haver pensat.


perquè sempre em faig tantes il·lusions si el dolor de la desil·lusió no em compensa?
perquè em sento tant malament, com una nena a qui se li ha escapat el globus d'heli per descuit..

per sort aquest cop la desil·lusió no ha estat tant gran perquè ja m'ho esperava... que trist que ja no tingui ni la il·lusió de concebre esperançes i emocionar-me com un infant... perquè ja veig a venir que no en sortirà res, i el globus per molt aferrat que el tingui sempre s'escapara...

dimarts, 30 de març de 2010

Lego