Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 13 de setembre del 2010

el soroll del tacte.

avui us deixo un dels meus poemets preferits, el soroll del tacte....





Camins 
que es creuen
que es troben
que es busquen
Pels nostres cossos;
el soroll del tacte
Al caminar junts.

5 comentaris:

nurieta ha dit...

quan vols deixar un comentari només has de posar la teva adreça de correu i contarassenya del correu a l'opció compte google.

Anònim ha dit...

aixo es un coment anonim encara més facil nuria dixit!

jean ha dit...

aaHHH

jean ha dit...

Núria...ho he aconseguit...ets una crack!!!

jean ha dit...

Avui, a la platja se m'ha plantat un bell cos al costat...dormia...era viu o mort?...m'han vingut ganes d'experimentar el soroll del tacte per aquella esquena sinuosa...he pensat en tu i el teu poema...