Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 18 de novembre del 2011

com fer una lampara amb una garrafa.

Avui he tornat a mirar les estadístiques del meu bloc, i a les paraules clau de cerca hi havia:
com fer una lampara amb una garrafa.
i he pensat això és molt fàcil!!.
Quan feia el bolso garrafa vaig estar a punt de fer-ne una amb la mitat de la garrafa que em va sobrar.
Les possibilitats son infinites, sempre que s'usi llum de baix consum que no escalfi el plàstic excessivament... el principi seria igual que la lampara amb ampolla vidre.
1. agafa una garrafa de 5litres o de 8 tant hi fa, però millor que el forat de dalt no sigui molt gran.
2. posa-hi el porta lampares hi ha uns porta lampares per a pantalles,  els que porten una anella roscada al cos del portalampares que es quedaran encallats al forat del tap.
3. aixo ja es una lampara!


4 d'acord la vols més currada? infinites possibilitats del plàstic, retallar la garrafa amb alguna forma més original ones... punxes....
4.2 folrar la garrafa amb cola blanca i... paper maxè,
de seda
de diari,
de regal
amb cordills o llana
tota d'un color opac per dins i fora i amb molts foradets que deixin passar la llum
4.3 amb guix d'embenar i pintada (aquest queda espectacular)
4.4 fer foradets a la vora de la garrafa i penjar-hi cosetes (càpsules, llàgrimes de làmpara, cordillets fent serrells...)

5. creus que la garrafa pessa massa amb el guix i el paper-cartro etc,, per aguantar-se només del cable del portalampares?doncs fas 4 foradets al coll de la garrafa (amb una dremel) i poses 4cordillets que es trenin passat el portalampares i que aguantaran el pes de la garrafa al ganxo del sostre que tinguis..

6 que volies fer un aplic de paret? això es una més díficil però no gaire, explicat sense dibuixar es complex,

7 que volies fer una lampara de peu? aixo ja es més complicat perque la garrafa només fa de pantalla i les estructures de peu son més xungues?


dimarts, 8 de novembre del 2011

estrelles

avui he anat a la 3ra platja, després de sis dies plovent tot el dia, ja en tenia mono,
i amb la pluja i el temporal que va fer durant 3dies forts, el mar ha escopit a la sorra tot allò mort i brut que no volia, es molt net el nostre mar sempre ens retorna a els humans les nostres deixalles.
i entre aquestes el mar escup les petxines mortes que ja no li calen, els cargols i les estrelles de mar.
feia deu anys que no trobava una estrella de mar a la platja i avui n'he torbat 3! m'he emocionat i m'he posat tant contenta!
ja estic ansiosa per tronar-hi demà i continuar buscant


totes les que he trobat fins ara!

dimarts, 25 d’octubre del 2011

moniato-vs-hallowen

Es idea de l'oleguer i l'ha fet l'oleguer, jo només l'he ajudat a pensar com fer el jersei i els peus, i a clavar els claus.

dijous, 13 d’octubre del 2011

bolso- garrafa

va ser idea del tete, i no li vaig fer molt de cas, però ara fa un temps hi vaig estar donant voltes i vaig pensar que podria estar bé. aquest es el resultat.

s'ha de dir que en faré una segona prova amb una garrafa de les blanques que son més rígides i tenen més consistència i amb hule de can fita i serà a sobre, impermeable!...

dijous, 6 d’octubre del 2011

dilluns, 5 de setembre del 2011

projectes futurs

projectes de setembre-tardor,

ara que ja s'ha acabat l'estiu, ja no tinc tanta vida social i tinc més temps per fer cosetes:

m'han dut de Berlín dos tapers plens fins dalt de peces de lego petites de les que en sortiran col·leccions senceres de joies i clauers que ja he començat a fer

Estic per fi restaurant una de les cadires del pati de dalt que estava molt atrotinada quedara molt bonica ja ho veureu.

he tornat a donar voltes a un projecte que era idea del meu germà: el bolso garrafa , encara no m'hi he posat però si surt be flipareu.

torno a fer mitja, i espero no enganxar-m'hi perque perillerien la resta de projectes...


dijous, 25 d’agost del 2011

Faldilles thai

M'he fet unes faldilles amb el mateix principi dels pantalons thai, aquells que son super amples i tenen una cinta al darrera que et lligues al davant i fas caure per sobre la tela sobrera. sabem de que parlem oi?
Les faldilles eren la part d'abaix d'un vestit que vaig decidir reconvertir en blusa llarga, perque com a vestit era molt llarg,
la tela sobrera vaig pensar, serà un bolso com no? però s'ha convertit en una faldilla-pareo la mar de simple i comode.


dissabte, 20 d’agost del 2011

la pesta 2011

La pesta d'aquest any m'ha tornat a tenir molt ocupada i no he fet garies coses, però no patiu que ja em torno a posar a crear sense parar...
 





dilluns, 25 de juliol del 2011

penjolls amb pinyols de préssec

material
un pinyol de préssec (d'aigua, groc, francès. etc..)
una barrina petita o una dremel
cordill

pas a pas:
1.menja't el préssec, i escura el pinyol
2. amb paciència infinita neteja amb la punta del ganivet o un punxo, el pinyol fins que no tingui filaments.
3. amb paciència igual d'infinita però amb més compte fes un forat a la part de dalt del pinyol aprofitant algun que ja tingui
4 enverssia-ho perque no faci gaires cucs ni es podreixi
5 posa-hi un cordill i penjat'ho al coll.

dimarts, 28 de juny del 2011

estic cosint més cosetes amb els patrons i la maquina... pero he de trobar teles, teles boniques i bones, però clar que no costin diners es tracta de reutilitzar a aprofitar teles cortines, fundes de sofa, vestits antincs, llençols....

dissabte, 4 de juny del 2011

INFANTS
GEGANTS
IMANS
DEL JOC
AMANTS
DISTANTS
DEL MÓN
SEMBLANTS
I ESTRANYS
DELS LLOCS

dimecres, 1 de juny del 2011

roba pintada



dijous, 5 de maig del 2011

més ampolles

ja fa uns mesos us vaig explicar com havia tallat una ampolla de vidre amb un cordill, i al final del post deia clarament, algú vol una làmpara? com sempre poques peticions, i la de la marta es una mica difícil.
però clar jo no m'aturo i no he parat d'intentar tallar més ampolles de vidres, alguns cops amb èxit d'altres no tant.
ara que li estic agafant el "trukillo" algu vol una ampolla tallada per la mitat??

com podeu veure a la foto li he posat un perfil de cautxú a la vora de baix perquè em feia molta mandra esmerilar el final i perquè com sempre no va quedar un tall recte i zenital del tot.... i així es dissimula oi?


dimecres, 6 d’abril del 2011

patronatge grafic

això son els patrons:

això el patro calcat
aquesta la maquina de cosir:


i això el que n'ha sortit:



i res ara a tallar i cosir més coses que m'ha agradat!!..

dimarts, 5 d’abril del 2011

lego a berlin

Aquest cap de setmana a Berlín, pàtria del lego, vaig descobrir que hi ha una botiga gegant on venen les peces que vulguis individuals, però els diumenges com a tot arreu esta tancada.... per sort l'Ingrid em comprarà peces d'un de lego i podrem fer més arrecadetes.
Tot i que a Berlín vaig tenir una petita desil·lusió, i es que vaig trobar-me amb dues parades que venien....

dilluns, 4 d’abril del 2011

berlin

només un dia i mig.
Però es pot fer molta cosa amb un dia llarg i bo. podria fer un llistat d'aquests meus desordenats: torre de comunicacions de l'RDA amb esmorzar giratori, parlament, ajuntament vermell, catedral, pergamo (altar a pregam, la porta d'isthar...), illa dels museus, monument als soldats caiguts, monument a l'holocaust, porta de bradenburg, mur, parc, barri antic, alexander platz, postdamer platz, viatge turístic pel riu amb guia, tacheles sopar cervesa artesana, fer uns mojitos en una casa okupa,
i l'endemà: mercadillo de 2na mà immens, i més mur, davant l'església de la reconciliació que ja no hi es, i el mur dels artistes molt colorista i ideal per generar uns quants fons d'escriptori...

també us podria deixar un recull de fotos... però no seria el mateix, perquè les fotos les feia la Begoña i en te 200...
M'ha fet molta il·lusió fer aquest curtet viatge amb l'Ariadna i la Begoña, i l'Escobar i l'Ingrid, perquè encara no n'havíem fet cap, i perquè m'he deixat portar completament, per unes guies estupendes, que m'han dut a llocs genials, que ens hem entès i he estat molt molt a gust amb elles, i amb aquesta ciutat, que tot i ser molt cosmopolita i gran es estranyament silenciosa i tranquil·la... se senten ocellets i la gent els caps de setmana de sol irradia alegria i bon rotllo!
 Potser un dia de pluja i gris tots estan de més mal humor...




dilluns, 14 de març del 2011

temporal

el mar està en ple temporal, hi ha ones altes que remouen tota l'aigua des de fa dies,
la platja està espectacular amb la sorra molla plena de milions de petxines que el mar ha vomitat sobre la sorra, i entre mig d'elles milers de vidrets de colors que amb la sorra molla llueixen com mai...
i no puc parar de collir vidrets....

dimecres, 9 de març del 2011

mascares

aixó es un proces lent i fiexuc:
motlle de guix sobre el qual fas
la cara amb fang i sobre la qual
fas la mascara amb paper o cartro-pedra
anar fent capes amb cola..
despres separar-ho del fang deixar a assecar,
retallar les restes
posar pasta de paper,
deixar assecar
lijar-la i pulir-la
i despres pintar...
envernissar...
i si encara no estic,... falta
pintar per dins,
fer forats i posar la goma!!
i si no s'adapta bé posar-hi espuma per dins
pero es clar el resutat es espectacular!!!





divendres, 4 de març del 2011

ja faig patrons??

He d'explicar-vos que m'he comprat una revista de patronatge, i la veritat es que son molt complicades de desxifrar, ja m'ho semblaven les de fer mitja, però l'ariadna les descodificava i m'ho explicava més fàcil. però les de patronatge tenen tela.... he d'aprendre molts conceptes que no se que volen dir...
tot i que fins ara ja em feia jo la roba sense cap patró, sortia com sortia clar, però farem patronatge i tallarem roba a veure que tal... ja us fare un pas a pas

carnestoltes...

...quinze voltes i nadal de més a més
cada dia fossin festes
la quarema mai vingués....

apa tots a cantar ball de cançons i a fer el folki a la riera...

dilluns, 14 de febrer del 2011

stand by....

no penseu pas que he deixat de crear i el bloc es només de còrniques de concerts dels amics de les arts... nooo, el que passa es que estic cosint i cosint i no tinc temps per fer altres cosetes, però el cap bull de projectes, no pateixin pas...
tinc moltes samarretes per pintar,
tinc bolsos al cap per fer i refer d'altres
tinc un jersei bolso a mitges
he de fer pantalles de lamapares
i continuo amb el projectes de tallar vidres
però no tinc temps no tinc temps d'aqui a un mes ens hi posem...

dimecres, 9 de febrer del 2011

3 intents de posts en un...

El palau de la música ple a rebentar,  fem un pinxos amb vi i  cervesseta, agafem les entrades i comencem a pujar escales. No no estem a platea, que bonic que seria, tampoc estem al primer pis, a les llotges, no... estem al cel!!. dalt de tot del palau sota d'un cavall que galopa sobre els nostres caps. esperem que no ens caigui al damunt... cadires incomodes i estretes encaixonat amb els genolls apretats al davant, no se que fem asseguts posem-nos drets no?
Comencem amb un deja-vu que em duu a recordar la versió de st Cugat preciosa, i aquí si, puc cantar a ple pulmó amb la resta del palau. Però ja detectem massa aviat un petit inconvenient...
no em fa res estar tant amunt, estar en unes cadires incomodes, no veure en Dani per la situació, només la cueta del piano de cua. Tot és suportable, coi es l'ultim concert i al palau... però el focus no!. entre el bateria i el trombó per darrera en Joan Enric hi ha un estupendo focus, que es mou i que quan els de llums creuen que esta aturat enfocant al sostre el que enfoca es la nostra cara! tenim dues hores per davant per sentir-te il·luminat pel focus. Però en realitat et sents il·luminat pels amics de les arts que desprenen més llum que mai. llueixen i resplendeixen energia, vida, eufòria i passió com sempre. I Aquesta força t'omple i t'escalfa s'encomana i bé, si, hi ha un focus que em mira, però si estas dret en un tren transsiberià amb 2000 persones tant hi fa!

 La foto no es molt bona cert, però es el que es vivia!
I anem creixent rient amb ells jugant a fer coros amb ells i amb els mobils uau! quin impacte visual girar-se enrera i veure tants llumets!! vaig estar a punt de demanar a la noia del meu costat que em deixes mirar pels binocles, ella va fer un concert encara més especial amb binocles i cantant... Jean luc va tenir un climax de subidon total! però al final quan ja em saltava la llagrimeta escoltant l'emocionat Joan Enric ens deixen escoltar la cançó a mahalta i aixo ja va ser massa.

2:
I ara de vacances;, després de vuit o nou concerts en un any amb ells (podeu pensar que pocs.. jo n'he fet 20, 30...) faré unes vacances d'amics, no hi seran per d'aquí dos caps de setmana a mataro o a figueres o a st esteve de palau tordera o a st cugat.. ells estaran desconnectant i renovant forces, agafant llum del sol per poder tornar a treballar i donar-nos més vida a les nostres vides.
Perquè al matí a la feina pots tenir els amics de fons, al cotxe pots anar escoltant i cantant els amics, als bars o als pubs pot ser que et posin alguna cançó del amics, però no ens enganyem no es la mateixa companyia, no es comparable ni inigualable, la vida es acumular moments i vivències emocions i records que fan que la teva vida sigui més plena i rica. I cada concert dels amics de les arts que he anat queda gravat omplint el sac dels millors moments, perquè sempre son concerts viscuts amb intensitat amb gent diferent, amb família amb amics amb amigues amb desconeguts... però sempre al màxim d'eufòria i bon rotllo i ningú surt dient avui no m'ha agradat...  per això sigui quin sigui el format en que els cantis, no es el mateix que viure'ls. Ells donen una mica més de vida a les nostres vides.
moltes gràcies!

i el tercer intent de post, cada dia un troset...
He anat molts cops de gira d'un grup; he fet en un any o estiu 8 o 9 concerts d'un mateix grup, però eren grups de música, en canvi els amics de les arts son diferents. perquè no sols fan música, fan família, una cosa es tenir un public fidel, l'altre es tenir una afició que t'és fidel per que et sent propera.
I tal com a ells a els agrada comparar amb el futbol podríem dir-ho aixi; tothom acaba coneixent la vida i personalitat d'un futbolista o un entrenador i et cauen més bé o més malament, però de seguir-los cada dia per la tele, el que ha dit avui el que ha fet avui, la lesió que s'ha fet etc.. aquest dia a dia te'ls fan sentir propers com de la família, i això és el que feu amics, amb el vostre post diari, amb els vostres vídeos, amb les llistes de musiques que compartiu i amb les anècdotes que aneu explicant (inventades o exagerades, aixo es igual)  I llavors quan vas al camp ja no sols vas a veure un equip jugant a futbol, vas a viure una emoció compartida amb tot el camp, com una sola veu veient rient i patint un partit; així es viuen els concerts dels amics de les arts! Perquè aneu formant part de les nostres vides, del nostre dia a dia, i t'acabes sentit part de l'equip. Llavors vas a un concert i aquest et genera un sentiment que no es flor d'estiu ni d'un moment, et genera un sentiment autèntic, una eufòria on descarregues tensions veient el partit, ai perdo el concert!! No es un concert d'estiu divertit és un dia a dia amb els amics que cada dia son més amics.
A vegades però et fa una mica de cosa, igual que amb el futbol, i els personatges públics que penses, bueno deixeu-los estar! a vegades veig tanta gent i tant retorn al bloc, al facebook que espanta una mica... no deuen estar massa saturats de ser tant propers i tant "públics" ja? no es cremaran? jo per si de cas els deixaré estar de vacances un temps....

dilluns, 31 de gener del 2011

els amics i els seus amics

agafo el cotxe i recullo a ma germana i el cunyat, i esperem a la copilot; l'Ariadna amb el seu tom-tom. i mentre esperem ens truca en lalo, el meu germà, (ostres s'apunta a ultima hora? ell havia de venir en lloc de l'Ariadna però els compromisos teatrals el tenen ocupat...) ah no truca per desitjar-nos un gran concert i que l'agradaria compartir amb nosaltres snif...
Apa ja hi som tots, enfilem autopista que anem a st Cugat a veure un concert únic i irrepetible! Els amics de les arts i els seus amics. hi ha  tres cròniques al seu bloc. Conduir fins a st cugat es dels viatges més llargs i difícils que he fet, ens equivoquem de sortida de l'autopista, he de fer més peatges  i per tant més pallassades ( a cada peatge la lio...) fem quilometres de més, he d'adelantar camions amb el risc que aixo comporta... uf uf..
però malgrat tot arribem i trobem el lloc prou depressa i aparquem a un parquing (passo de fer experiments pels carrers, que ja anem justos de temps)

Entrem ens asseiem a la fila 4 davant com sempre d'en Ferran piqué, no ho podem evitar, es el que ens cau més simpàtic de tots. Ara que no s'ofengui ningu eh?. comencem amb els fireluches i es clar el clima ja ens posa la pell de gallina, ooohhh que bonic que sona.
És el primer cop que faig un concert dels amics asseguda i és tant estrany estar lligat metaforicament a una cadira; no et mous, només escoltes i ja esta bé vius el concert més atent veus més coses. però no pots evitar un gran neguit interior per moure't ballar caminar per l'espai posar-te més endevant o poder comentar alguna cosa a veu alta i no tot entre xiuxiueigs...
Tenim una senyora gran al costat que fan cara de no saber que venen a veure, la gent del meu voltat no son de cantar a ple pulmo només el noi del davant que duu un gomet verd a la galta, però tot i que ell si que es mou si que canta fort i es belluga, jo em sento més cohibida. canto totes les cançons però en veu baixeta i tímida, fa cosa i com ens costa a la fila posar-nos per fi drets!!!
i pensava que ja no tornariem a seure però si com que es just abans del "amago" bueno i fins a l'ultima cançó fins a en jean luc no ens aixequem de debó per ballar! no es just.
Però bé puc suportar el fet de no mourem d'una butaca en tot el concert perquè es dels millors millors concerts que he anat dels amics, juntament amb el del circ cric que el vam poder viure molt. L'ariadna posa el del circ per davant d'aquest, jo no,  aquest davant del circ.
fer un reikiavik amb en lluis gavalda, i un Liverpool amb els bolets hipnòtics, fer un bed &brekfast amb la marta de debò. jo que vaig veure la primera marta a mataro i la de figueres! jjeje
Però clar encara em queda l'ultim concert al palau de la musica, com per fer una categoria potser es superen.....
i tornarà a ser amb familia, amb en lalo i la neus, no se si podré aguantar asseguda a la cadira....

us deixo amb la primera canço del concert no he trobat videos que sonin tant bé...

 

cosint


aquest es el típic jersei que s'havia cremat tot amb tot de foradets petits com quan vas a un correfoc, o fumes molts petes, a diferencia que a mi em va passar amb sosa càustica.. i clar com tapar una filera de forats??
la foto no te qualitat d'acord, es el que passa quan et fas fotos davant de l'ordinador... però es que estava emocionada. i estic cosint  més cosetes però no les puc explicar...

dimecres, 12 de gener del 2011

reis

els reis m'han dut una maquina de cosir!!!!

apa! ara si que podré cosir i cosir, tardaré potser una mica en penjar el projectes perquè encara he d'entendre com funciona bé i aquestes coses, però alguna cosa farem...

once