Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 26 de setembre de 2010

el jo va fent contracorrent
el cos va passant cada any
els sentiments es van perdent en el vent
i els dies que quedaran en el record s'esvairan
com els fantasmes deformats de la traïdora memòria
i malgrat tot, el meu jo i jo anem resistint dins la utopia.
26-8-2010

dilluns, 20 de setembre de 2010

ampolles

materials:
ampolles buides.
porta-lampares
cable
suports per al porta-lampares
clavella
inetrruptor ( si vols)
algun tipus de pantalla,
un percutor i una borca de widria bona (apte per a vidre i granits, porcelants etc,,) valen un paston.

2. com es fa:
1. agafes el percutor i fas un foradet al vidre a la part baixa de l'ampolla. pot ser que es trenqui o pot ser que no. se n'ha de saber.
2. passes el cable pel foradet el fas sortir per dalt i instales el portalampares a la base que enganxarem amb adhesiu bo a la boca de l'ampolla. hi ha uns taps amb rosca de portalampares que son especials per a ampolles.
3. intales l'interruptor si vols. i la clavella al final del cable
4.poses una pantalla. aqui la imaginació i ingeni de cadascu pot fer maravelles.
5. ja esta. endolla i mira que no saltin els ploms, si ho fan: has fet algun pas malament!!
ja posaré fotos més maques aquesta es la que tinc ara.

divendres, 17 de setembre de 2010

menorca 2

- Que hace una chica tant bonita sola? te han dejado tus amigos? creo que ya no van a volver.
-...
- Te molesto?
- No.
- Puedo decirte una cosa? 
- Si
-Tienes unos ojos preciosos
- Gracias.
Es complicat per mi escriure en castellà. 
Era un noi alt i fort una mica armari, però no catxes, sinó una mica més fofo com un gran os dels que toquen a la rifa, però no era gras. simplement gran. Era mexicà amb la típica cara dels maies; ulls avellanats molt negres, nas una mica de lloro i pell fosca oliva. Em va preguntar si em podia fer companyia una estona. li vaig dir; bueno si vols. Vaig ser seca, borde i desagradable amb ell, i tot i això ell es va comportar de manera dolça i educada. Deia que era cultural que els mexicans son així i que aquí responem de manera molt agressiva sempre. (és a dir que no li semblava que jo fos més borde que la majoria de gent amb qui parlava. pobre!)
Després de dos dies parlant al bar em va demanar el telèfon. Parlar, parlava ell; m'explicava que feia aquí, perquè duia tot l'estiu a Menorca, on s'estava, com va arribar a Barcelona etc...  Jo no li explicava res de res, només li vaig dir quatre coses i sempre responia amb evasives tipus no se, bueno, o mirades i moviments d'espatlles de no se no m'importa o aha, semblava que li fes de psicòloga.
Li vaig donar el meu numero de telèfon i em va preguntar si em semblava bé quedar amb ell l'endemà en un lloc més tranquil. Li vaig tornar a dir -bueno. (vaig pensar; ja veurem si respondre al telèfon)

      L'endemà jo havia d'estar tot el dia fins al capvespre sola, i quan estava a punt per anar a una platja a passar el dia sola sota el sol, em va trucar. Vaig pensar" bueno per estar sola tantes hores al menys tindrè una companyia agradable que m'explica coses interessants", i vaig contestar.
Vam anar a una platja, bé ell va voler anar a un lloc més solitari entre les roques. No li vaig dir que no. em va fer caminar més de mitja hora sota el sol i el meu cap ja perillava d'insolació, però vaig aguantar estoicament, perquè la conversa era molt interessant i m'ho estava passant bé. Ell estava eufòric de que hagués acceptat i que volgués anar a un lloc solitari. 
Ja es veia venir oi?
Doncs jo no vaig voler veure res, el meu cap estava en una altra dimensió, en una apatia i un silenci estranys, la regla em feia estar massa tancada dins meu i no m'importava res.
Ell es va banyar nu, jo amb les calcetes del biquini, i em vaig estendre al sol, a oferir el meu cos al sol, com a bona solista que sóc. (tothom sap que son els adoradors del sol! que s'ofereixen en sacrifici al pic del migdia)
i clar, va intentar besar-me i de fet ho va fer. El vaig deixar fer una mica. perquè em feia una mandra haver-me d'explicar; que era incapaç de res perquè no estava allà psíquicament. era més lluny, tancada dins meu.
Però quan vaig veure que s'emocionava massa el vaig tallar. No li vaig donar cap explicació molt convincent. però el vaig tallar  i li vaig dir que no passaria res allà.
No va quedar molt convençut,  però vam tornar de la platja i vaig marxar corrents i tallant-lo. Com havia fet cada nit al bar. apa adéu i si ens veiem bé i sinó també.
Me'l vaig trobar a tot arreu. Per totes les festes, crec que em buscava deliberadament i jo l'esquivava descaradament. Només vaig ser amable amb ell quan marxava i li vaig dir adéu. 
Ell continuava esperançat de tenir relacions amb mi. L'endemà o potser a Barcelona, li vaig tornar a deixar clar que no, que no tindríem sexe mai. i llavors ah!! es va ofendre, em va demanar que no el truques més (jo no ho havia fet en cap moment però bé) que el meu comportament el confonia. uf!! 
Vaig riure i me'n vaig anar,  pensant "doncs encara sort que he estat borde amb ell cada dia"... si arribo a ser una mica amable!

dies de tren

la poesia dels teus ulls se que mai la podré escriure: Lidia.

i més endevant hi deia.

lidia viu de l'aire.

a algu li sonen aquestes frases?

dilluns, 13 de setembre de 2010

el soroll del tacte.

avui us deixo un dels meus poemets preferits, el soroll del tacte....





Camins 
que es creuen
que es troben
que es busquen
Pels nostres cossos;
el soroll del tacte
Al caminar junts.

dimarts, 7 de setembre de 2010

menorca

son tres quarts de cinc del matí, fa una estoneta que arribat a casa en taxi, tornam de festes de gràcia i son grans, grans. Es jaleos, sa pomada granissada, sa verbena etc...
Avui es el també el meu sant, bé la meva mare de déu retrobada. I el cel m'acaba de fer es millor regal que em podia fer, fa una nit clara i serena, i aqui on de nit és de nit, ses estrelles son espectaculars, es veuen nebuloses i tot!. m'he quedat mitja hora a fora es pati asseguda al terra mirant el cel. gracies ma de deu de nuria.
Quant vaig pel món duc amb mi un quadern on escric reflexions i aventures i no faig apunts al blog. però això ho havia de compartir.
la resta d'experiencies menorquines?. uf!!

dissabte, 4 de setembre de 2010

divendres, 3 de setembre de 2010

vidrets del mar

vas per la platja i veus entre les pedres aquell vidret gastat per les ones i la sorra, es de color mat esmerilat, però quan el mulles recupera la seva llum original.
des de petitona, no collia mai petxines, només vidrets, verds blancs marrons i quan en trobes un de blau.... era com un tresor màgic.
fa molt temps que vaig començar a fer posa-llantions amb els iogurts de vidre de la danone i els vidrets, en regalava a tothom que tenia pis, però clar jo sempre a més i més. Vaig trobar aquesta base i.. Aquesta es la 3ra que faig i tampoc me la quedaré jo, sempre penso que me'n faré una per mi, però sempre hi ha algú especial que es mereix la llum. i jo continuo tenint sols un posa-llantions això si és tot blanc i m'encanta!.

Necessiteu que expliqui com es fa?? no oi? l'únic truc es mullar una mica la superfície del vidre per que la massilla agafi bé.