Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 25 de juny del 2008

st. joan


foguera petita en un test amb tot de pensaments i desitjos per complir i mals moments per cremar i oblidar, el foc renovador i màgic ens va transportar la nit de st. Joan, un sopar guai amb els amics cremant i saltant per primer cop les fogueres, si es clar eren de tamany reduït... nit de st Joan d'estiu a la platja, de trobar a tothom i saludar-te content amb tothom, com quan per nadal vas dient a tothom tant si et cau be com si no, bon nadal. A la platja d'arenys et torbes a tothom i aquesta màgia de la nit es el que la fa tant mítica i inciatica que es la primera de l'estiu, que en vindran moltes d'altres, en que pots parlar ara amb un ara amb l'altre tots contents i en tonats i amb tota la nit per davant per acabar esmorzant a la croissanteria, com cada any. i amb quin careto!

potser si que hi faltava molta gent, i potser si que mai ha tornar a ser el mateix des de que no hi ha la salseta i que res no podrà superar l'any de la foguera gegant i les carpes, però cada st Joan es el primer, i cada st.Joan comença l'estiu ple d'emocions que ens està esperant....
i compartir aquesta il·lusió, com en una paranoia col·lectiva, aquesta emoció ansiosa i expectant d'aquesta nit, perquè es respira en l'aire que es present en les 1000 o 20000 persones depen de l'any, que hi ha a la platja i que encara que no hi siguin tothom sap que aquest sentiment es compartit arreu dels països catalans, i això saber que tot el país viu una mateixa emoció, en aquest preludi d'estiu es el que en fa de st. Joan la festa dels països catalans...
bon estiu a tothom, tant si la nit de st. joan va ser màgica o va ser com cada any.....

divendres, 20 de juny del 2008

la tona i en dani



Us presento en dani i la tona, que son d'aquells amics que sempre hi son, que creixen i et fan creixer, i et fan ser tant especial. la foto la feia la tamara i per tant hi surt en esperit! potser jo no faig la millor cara del món, es el que tenen els petes de la marta, en mi. En dani es el que te el cremador d'encens i el quadre de porex, jejeje. i quin sentit tindrien tots els meus projectes si me'ls quedes jo? els faig per a els amics importants, perque sempre tinguin un torsset de nurieta amb ells. i vosaltres dos, sou per mi molt especials, ja se que ho sabeu, però volia dir-ho un altre cop. la martona i en dani contrueixen el meu dia a dia i el fan feliç, l'omplen de vida i felicitat, malgrat el dia sigui gris plujos i tots tres estiguem moixos, la nostra companyia irradia llum per si sola i aixo els fa tant i tant essencials a la meva vida. moltes gracies per la vostra sinceritat i la vostra paciencia i amistat. us estimo molt.

divendres, 13 de juny del 2008

porex pan



els quadres de porex-pan:
Agafes una lamina qualsevol gruix de porexpan, a poder ser d'aquell molt premsat i hi pintes al damunt amb acrilics molt aquosos i apa ja està.
no pesa, no necessita ganxos complicats amb una agulla de cap a la paret s'aguanta de sobres, o enganxat.
aquest es el meu capçal de llit. si, si s'amblen molt, tots son de color blau? no pots pintar del color que vulgis pero a mi el blau m'agrada molt!!!

dijous, 12 de juny del 2008

l'alegria del dia

si et passa, a 10cm de tu que estàs sentada, un cos que fa 2m d'alt i et passa a frec i expressamanet, per molt que duguis una criatura petita als braços; tremoles.
Si la persona a més a més és fosca, negre, no xocolata o marro fosc, no!; negre carbó amb reflex platejat, esta fort fiblat amb unes espatlles que no li caben, i sobre porta una samarreta negre que no li cap d'estreta que li queda, uns pantalons blancs immaculats i du ulleres de sol i notes com dona voltes absurdes per davant teu; ja flipes!!!
és que era un d'aquells dies que mira vas fent, treballant una mica d'esma, com un dia més acumulat al calendari en blanc: simplement no va passar res, i tampoc ha passar res per apuntar al calendari, però almenys tampoc ha estat un matí com els altres, si més no la visita d'aquest noi m'ha fet fer un apunt al bloc!! (si es clar a petició de la Isabel!!!)
i mira qui sap potser demà el torno a veure, del brasiler vaig pensar el primer dia que no el veuria mai més.
i no es maco treballar a la riera i veure passar gent i 'pedazo cuerpo's

i es que les petites alegries d'un dia que et poden fer canviar l'anim poden ser insignificant o moolt significatives, però no deixen de ser això: petits moment que et fan somriure!!
apa

dissabte, 7 de juny del 2008

incens




















això es un cremador d'encens que he fet aquest hivern amb quatre fustetes i un taladro, omplint de foradets les fustetes com si fos un colador per que l'encens surti pels foradets, i encaixant les fustetes per fer una caixeta, (encolades o clavades amb puntes) i posant una tapa a sobre també foradada, que s'aguanta amb cargol d'aquells que tenen la mitat rosca i la mitat no perquè així la tapa es pot girar cap a un lateral. llavors només fas un foradet al lateral perquè la barreta s'aguanti a dins estirada (dins el taüt) i pugi respirar pels forats. es maco eh?.
si jo ja no el tinc el té en dani que es un afortunat i te part de les meves mostres.

apa un altre dia un altre invent aprofitat!!.

dijous, 5 de juny del 2008

falciots

el diumenge cap a les 4h, després de patir un mati de pluja i pensar que no berenaríem, el cel es va obrir amb un sol estupendo, i em vaig posar a fer feina de manera frenètica, un quiche, i canapès tot i que no ho vaig preparar com tocaria, ja que no sabia del cert quants seriem.

cap a les 7h van començar a arribar en comptagotes la gent alhora que les orenetes d'en Joan i els faciots-magalls de la mariona, uns duien vi altres aperitius i truites i altres collarets! i amb aquella llum de la tarda-vespre i les 15 persones que ens vam reunir vam anar fent conversa, els ocells grallaven sobre nostre, però els vam ignorar bastant, van ser sols l'escusa per quedar i xerrar una estona. els grups de gent diferent com sempre es van anar fent de manera natural a mesura que arribava la gent, els sanguis per un canto i els fitis per un altre..
en dani i la tamara van venir amb els nens: l'otto i l'atta que ens van distreure una estona a tothom, als que el hi agraden els gossos i als que no esquivant-los.
i jo em vaig sentir molt acompanyada i bé i malgrat que tothom reclamava fer-ho un dissabte a nit per poder estar fins mes tard sense pensar en la feina i després anar de festa, a mi em va estar molt be que fos diumenge i més d'hora era més tranquil però amb més germanor i connexió entre tots.
la llàstima es que ningú no va fer cap foto i no vam inmortalitzar el moment, però es igual es records que guarda la memòria son més especials.
apa no patiu que farem més soparets al terradet, però seran sopars d'altres coses, no podem ofendre la sensibilitat de les orenetes i quedar quan elles ja dormen.
aneu donat propostes pel nom del proper ara si: sopar.