Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Fum 08

vam anar al fum el dijous a veure en pla, que es planer i simple, desperta el que vol en les consciencies amb verb pla.
vam anar al fum el divendres amb la neus, al calisay a veure com queien de l'arbre els anímic petit i preciós, senzill i diferent, el sr. cross jo me'l salto que no fa per mi.
vam anar al principal a vore el sr oliver i ens ho vam passar la mar de be contant culleres i culleretes, bombilles i porta cortines...
i vam veure en pedrals i vam descobrir que l'amor es un peix i la poesia existeix!!!!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

la taula marcs

ara m'ha vingut al cap un programa que feien al 33, el 3r 3ra, on feien reformes de pisos i cases i t'explicaven com. m'encantava el programa i alla vaig veure la taula feta amb marcs antics, era una taula de centre genial, i vaig copiar la idea.
necessites:
1. dos marcs antics de fotos iguals o de la mateixa mida, amb el vidre inclos, que s'haura de reforçar amb llistonets.
2. 4 potes petites de fusta o cartro.
3. 4 tubs de cartro guixut d'uns 25cm d'alt per fer les potes de separació entre els dos marcs.

i els passos son simples:
0. reforçar els vidres amb llistons o dur-ho al fuster-vidrier que t'ho faci.
1.claves o enganxes amb cola les 4 potes a la part de sota d'un dels marcs
2.claves o enganxes amb cola els 4 tubs a la part de sobre del marc que ja te potes
3. claves o enganxes amb cola l'altre marc que fara de taula, sobre els 4 tubs.
ja està:



dilluns, 13 d’octubre del 2008

el coll del pollastre

Plovisquejava, el bosc estava humit i calent, feia calor i senties aquella olor de terra humida en mig d'un paisatge de contes de fades de boscos enclotats i espessos.
El diumenge al matí vaig anar amb tres persones que m'estimo molt i dos gossos que estimo moltíssim, a caminar pel bosc tot fent veure que buscàvem bolets, i en realitat collíem castanyes i xerràvem pels descosits, escoltant les explicacions dels misteris de la natura que ens donaven l'Ariadna l'oriol, i les experiències d'en Dani. No hi havia bolets només tres rossinyolets en edat de créixer (que estaven molt bons), castanyes, animalons per que l'oriol jugues, i pals i pinyes per l'otto i l'atta.
Jo callava i no xerrava gaire perquè quan estic amb gent que em fan sentir tant a gust, me'ls miro, escolto i em sento orgullosa per dins de tenir gent tant maca al meu voltant.
moltes gracies DaNi, Aridana, Oriol, Otto i Atta per donar-me un matí tant genial.

de la tarda no ens podem queixar que ens vam fer un tip de riure al teatre eh?!!

divendres, 10 d’octubre del 2008

els bolsos hule 2

i es k no paro de recollir retalls i retalls d'hule de la botiga i clar no paro de pensar en fer bolsos estoigs i més coses.. també tinc pensat fer-me una faldilla...

dimarts, 7 d’octubre del 2008

avui... avui estic kitsch

crisi


No cal ser la llum, només brillar a les fosques,

fer de la teva cova un recer propi i segur.

Ser un rei a l'exili, nostàlgic i ofès,

l'últim descendent d'una raça oblidada.

Ser pare i ser mare de l'univers.

No cal ser feliç, només semblar-ho a estones,

fer de la teva vida un conte cruel i pervers.

Ser un fera salvatge d'amor ferida,

l'escuma d'una onada sense fre.

Ser pare i ser mare de l'univers.

Ser un fera salvatge d'amor ferida,

l'escuma d'una onada sense fre.

Donar un pas de gegant dins de l'abisme

d'una crisi perfecta en moviment.

Ser pare i ser mare de l'univers.

kitsch.IV

dilluns, 6 d’octubre del 2008

gris
negre
estalzí
blanc
el cel
s'enfosqueix
de pluja.
que tenyeix
de dol
la rialla
plou constant
plora gotims
l'anima
amarada


es del dia 5 d'abril de 2007 l'he trobat fa una estona mirant mails autoenviats, i com sempre, no el recordava... aqui el deixem en constància avui que també esta una mica núvol...

dijous, 2 d’octubre del 2008

ahir

ahir vaig anar a la platja, i em va venir al pensament una persona que en una carta de fa molts anys, quan era adolescent i encara escrivíem cartes en papers, em va dir que conserves sempre la meva capacitat de saber trobar la bellesa en les coses insignificants, i que em saben emocionar alegrant-me el dia.
ahir vaig anar a la platja i vaig trobar-me un vidret blau marí, i un immens somriure es va dibuixar al meu rostre, i el meu cor va saltar tot content, i el cel va semblar de cop que era més blau i el sol més càlid, que guai amb els dies que feia que no trobava un vidret blauet. i es que anar a platja i trobar un vidre blau es com trobar un tresor desprès de buscar molt.
per això per aquesta capacitat meva d'emocionar-me de debò amb la coseta més banal del món (un fragment de vidre de 3mm) em va venir al cap la carta que un dia em va escriure en miquel oliveras. on deu ser aquest home?