Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 2 d’octubre del 2008

ahir

ahir vaig anar a la platja, i em va venir al pensament una persona que en una carta de fa molts anys, quan era adolescent i encara escrivíem cartes en papers, em va dir que conserves sempre la meva capacitat de saber trobar la bellesa en les coses insignificants, i que em saben emocionar alegrant-me el dia.
ahir vaig anar a la platja i vaig trobar-me un vidret blau marí, i un immens somriure es va dibuixar al meu rostre, i el meu cor va saltar tot content, i el cel va semblar de cop que era més blau i el sol més càlid, que guai amb els dies que feia que no trobava un vidret blauet. i es que anar a platja i trobar un vidre blau es com trobar un tresor desprès de buscar molt.
per això per aquesta capacitat meva d'emocionar-me de debò amb la coseta més banal del món (un fragment de vidre de 3mm) em va venir al cap la carta que un dia em va escriure en miquel oliveras. on deu ser aquest home?