Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 19 de juny de 2009

39 canals

fa dos estius l'antena del terrat, desprès d'un temporal com el d'aquesta tarda, va quedar penjant del mastil aguantada pel cable i pels ferros de tensar. va estar així a mercè del vent durant tot l'estiu, finalment va caure al terrat. els meus veïns van iniciar una ronda de contactes amb mi que no havia tingut mai, tothom em deia: Noia demà vindrà l'antenista (quina paraula més guai) i ens arreglarà l'antena. i jo els responia. Val perfecte, ho repartim entre tots i em diuen quan és i ho paguem. ja em diuen el que. vaig tenir aquesta mateixa conversa uns 4 cops amb dos o tres veïns diferents.........
...........
mentrestant el veí de sobre meu va instal·lar el ferro que havia caigut al damunt d'un para sol verd. l'antena continuava a mercè del vent, però dalt d'un para sol, veies algun canal, entre mig de neus i boires i moviments depenent de com bufes el vent...( si mira a arenys de munt: tv3 33 i tve. si mira a bcn: t5 i a3 i cuatro)

de sobte a mig hivern va aparèixer una antena nova quin misteri.... desprès de parlar amb un dels veïns vaig descobrir que era de la veïna, la que deia que no calia un antenista que es molt car que el seu xicot ens ho faria igual de be i més bé de preu.

al segon estiu va aparèixer una altre antena vaig deduir que era dels altres veïns, amb els que preferia no parlar-hi. uf quina mandra i mal de cap!

al segon hivern va aparèixer una tercera antena, que es va instal·lar al damunt del ferro vell i en un petit mastil, perquè el para sol també havia caigut. vaig deduir que aquesta havia de ser del veí de sobre (ja no en queden més de veïns!!!) El vaig anar a veure: si, si ja comptava a intal·lar-la bé i posar-te la senyal a tu també, però es que no se molt bé com va,,, res es molt fàcil no cal que avisis a un antenista, no no cal, si jo ho se fer. demà ho faig....
Va passar l'estiu i li vaig dir: mira noi, jo demà faré venir un antenista, si vols fem servir la teva antena i que ens la posi bé pels dos o em quedo jo el ferro vell i el faig instal·lar bé. i vam quedar que faríem servir la seva que almenys era nova i no estava malmesa pels cops.
i si desde el dimarts veig 39 canals de televisió pel tdt aquest, que a finals de més s'apaga la tele i no veuràs res. a mi com si no hagués estat dos anys sense tele....
encara no m'he acostumat a haver de passar tants canals se'm fa tant estrany....

dimarts, 16 de juny de 2009

otto



fent terrassa al lin, caminant per la platja amunt i avall, arrambant-se quan t'asseus fins a esclafar-te i fer-te apartar. envaint el teu llit i grunyint quan t'hi vols posar. agafant-se a la teva cama fins clavar-te les ungles... ai ai ai. seient junts al sofà amb el cap sobre les cames dormint, caminant pel bosc amb un pal a la boca, buscant bolets o pujant muntanyes, nedant a la platja i espolsan-te l'aigua per sobre inundant-te. que t'ataquin per sorpresa quan estàs prenent el sol, o veure'l córrer llançat quan et reconeix de lluny a la platja... grunyint quan t'hi acostes per darrera, i estirant se al terra panxa enlaire per que el rasquis, reclamant que el rasquis posant-se entre les cames ensenyant-me el cul per que li rasqui sobre la cua, pares i torna a donar la volta i posar-se de nou demanant atenció....

dissabte, 13 de juny de 2009

qui pinta pitets pinta amiguets!!

i es que amb tant de naixement no donc abast a pintar, pitets i bodys infantils. encara tinc una entrega pendent.

aquest pas, em saltare el ritual de st joan d'estrenar samarreta pintada!!. no he triat encara ni la samarreta ni el dibuix pero tinc varies idees que fa dies que els meus dits inquiets dibuixen de manera repetitiva en els trossets de paper que troben...

dilluns, 8 de juny de 2009

orenetes

Aquest diumenge van tornar les orenetes al terrat, per veure volar els falciots del capvespre i sentir com grallen. vam fer una bona i bonica convocatòria com pertoca al sopar inaugural d'estiu a casa meva. érem unes 15 persones amb quiche, humus, pasta fullada, truites amanides, torradetes, cireres, galetetes, etc... i com sempre va faltar gent, pero els que hi erem ens vam sentir bé i a gust. es aquesta relaxacio del capvespre i la bona comanpyia que et fa valorar les petites coses de la vida i la gent que t'envolta i et fan sentir tant a gust amb un mateix al estar acompanyat.