Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 28 d’agost de 2008

mal de cap

El mareig i la pressió al cervell com una boira borratxera que ho enterboleix tot, aquest mal de cap tant típic de l'estiu i que m'acompanya sempre tota la tardor, com si les insolacions esporàdiques de muntanya ara ja llunyanes, s'haguessin instal·lat al meu sostre com un parasit.
Les cefalees aquestes que pressionen el frontal i temporal, que fan punxades de dolor i pressió constant en un punt com si el cervell creixes en una direcció i no hi càpigues dins del crani....

El vertigen i la por a tancar els ulls que cauria, el vertig constant de notar que el cap tendeix massa cap a la gravetat del terra i vol caure-hi. però el problema es el terra estirada a terra, tot es mou i la pressió no baixa i per molt que tanqui els ulls i intenti dormir es pitjor que les baixades de sucre de quan vas fumada.............

dimarts, 26 d’agost de 2008

el mar

( el mar ? )

A l’amplitud del mar
l’esperit se’ns encongeix
com un petit peix
que neda dins l’aigua
del nostre cor.

A l’amplitud del mar
veus dins teu
el mateix color
blau que t’allibera
dins de la presó.

Ignorant
del seu poder
insignificant
davant del seu ser.
¿ Pots veure’t
reflexat ?

I sóc
petita davant
l’immensitat
que pren vida
se’ns tenir-la.

El seu fred
et buida els
ossos i la
ment.

Un mar de somnis
blancs blaus verds
que perden l’encís
de l’infant no trobat.

I el vaixell solitari
que vaga perdut pel
cor, es reflexa en ell.

I el mar es
Trenca en mil bocins
Contra les roques
Del món, fins
Unir-los en la ment.

per si encara queda algu que no l'hagi llegit mai....

dilluns, 25 d’agost de 2008

fair festival.


El dissabte vaig anar a una botiga de comerç just al barri de gracia, que es diu Olokuti la botiga era molt interessant perquè varis artistes hi venen els seus productes sense intermediaris, i em va semblar una molt bona opció a les meves creacions varies!!.
L'olokuti te al fons de la botiga un jardinet preciós amb el terra ple de picons i arbres i heura a les parets, on s'hi esta molt bé prenent un té en unes cadiretes metàl·liques i unes tauletes de trencadís modernista. El lloc és idilic, però si a més a més hi ha d'acompanyament música en directe, d'aquella tranquil·la i calmada que et transporta als teus espais interiors, a traves de la poesia com aconsegueix sempre en didac, es ja el paradís.
Tot un luxe poder gaudir de la poesia musicada en directe i sentir com l'esperit es calma i el silenci interior s'expandeix en tot el jardinet, fins i tot l'alex que es una anima inquieta i intranquil·la de mena es va relaxar i transportar per la musica i el lloc...

Son petits moments de la vida que t'alegren i donen sentit a l'exitència, perquè queden en el record com a moments dolços....

dijous, 21 d’agost de 2008

far-encens


agafes un cartró rodo gruixut, del paper de cuina però una mica més consistent, li fas molts foradets d'uns 8mm i alguns de més petits, per que respiri bé. li enganxes una superfície qualsevol a la base i ho tanques amb un tap de suro.
es cert que hauria quedat molt millor de color blanc amb franges vermelles com si fos un far, però jo el vaig deixar així, de color natural perquè era la prova pilot...
es un cremador d'encens de fàcil i net us, només has de clavar la barreta encesa al tap de suro i posar-la dins el tub, de manera que es crema al reves i tot l'encens surt pels foradets i la cendra cau a dins...

dimecres, 20 d’agost de 2008

cronica



platja i sol, i també algun núvol. calma de saber que no hi ha pressions ni obligacions; de vacances, encara que dormim poc, encara que fem moltissimes coses, es un altre ritme personal, son unes mini vacances on les decissions no estan marcades per un ara toca fer això i allò (llevat esmorza, fas tard a la feina, treballa neteja la casa, treballa, fes...)
només han estat quatre dies, en bona companyia amb la martona i la julie i a casa en josepmaria i la mariona, no es pot demanar més, estar amb gent a qui estimes molt i en un lloc idilic de colors i llums que enamoren.
i la gent pensara bueno Menorca es maco però no n'hi ha per tant. Però es que quan et fan enamorar-te d'un lloc perquè veus com la gent ho viu amb tanta passió i devoció pel lloc i el paisatge, te n'enamores tu també. i per mi quatre dies de vacancetes a l'agost son un luxe impagable!
volia fer una altre crònica diferent però porto tot el migdia discutint amb en picassa dels collons i amb la pagina i no me n'he en sortit gaire!. quan ho domini ho faré millor!!

menorca

New Album 20/08/08 13:01
en vaixell fins a mao, i de sta eulalia, 22 a cala galdana amb el pic!. a son bou, a cales coves i cap a antonia font al claustre del mercat del carme i a la parra de festa, del cap de cavalleria i a fer fang, a ciutadella i cap a st climent a les festes, de volta per mao i cavalls a st climent, dinem i més platja, del calo blanc a cala binidali amb meduses pero bé i de nou a st climent concert dels suvaida i cap a es cau a es castell a veure en biel, de mao de compres per tornar en vaixell durant 9h hores que no se'm van fer tant pessades...

dimarts, 12 d’agost de 2008

cap a menorca

i no faré com cada any st roc, estaré a Menorca amb la julie i la tona. 4 dies de sol platja fang, cales d'aigua neta, descans, relax... vacancetes minis minis, sols un cap de setmana, just, però, per fer-me a la idea de vacances treure'm el cuquet. i desconetar d'arenys del mon i de tot. sense mòbil, amb un quadern i vas que xutes...
ja faré una crònica amb fotos d'aki poc, que fa dies que no en poso de fotos.

aki us deixo l'Ariadna i la begoña fent st roc gloriós, no com jo que estaré tirada en una caleta, o emborratxant-me a sant climent...

dijous, 7 d’agost de 2008

dijous eterns orenetes

avui tornem a intentar fer un sopar d'orenetes a casa, i com que el terrat de casa esta mig maleit a tota la colla sang i fetge, com no el dia s'ha llevat gris, ennuvolat i amb quatre gotes xafogoses d'agost.
no se si plourà o no, aquesta nit, no se si podrem sopar be a dalt o apretats a baix. perquè avui si, avui sopem i punt encara que sigui asseguts a terra. perque tot i que em dol, no serem tots els que voldira que fossim, hi ha molta gent que no hi serà i que a mi em faria especial il·lusió que hi fos...
però no es pot tenir tot. oi? demà farem la cronica de com ha anat el sopar....

dimarts, 5 d’agost de 2008

la placeta de l'església..

Gris

l'empedrat monòton

de floretes esborrades,

que indiferents,

veuen passar

gent que les

trepitja cada dia.

Sempre les mateixes

soles

Asseguda a casa

veig com creuen

la placeta.

dilluns, 4 d’agost de 2008

ti-ti-ti-tic

al numero 33 del meu carrer hi passa un fenomen estrany,
ho havia sentit algun cop, però no hi vaig donar importancia deuria ser un horari normal. m'hi vaig començar a fixar un dissabte a la nit tornant de festa a les 3:45h del mati sonava un despertador de manera insitent i com que el carrer estava en total silenci el sentia al llarg de tot el carrer molt fluixet i de fons, vaig pensar quina putada llevar-se a aqesta hora un dissabte a la nit!!

pero es que es igual l'hora que passis a l'1 a les 5h a les 7h de la tarda o del matí el ti-ti-ti-tic--ti-ti-ti-tic, es constant a totes hores i de fet la casa esta tancada amb un cadenat sense pany es a dir amb una cadena que lliga les dues portes i per tant sembla una casa abandonada...
Fa més de dos messos que vaig descobrir aquest fenomen i el despertador encara sona de manera ininterrumpuda. Quan se li acabaran les piles, ja s'haurien d'haver esgotat, i a els veins no els molesta?
o potser es que hi ha algu realment a qui despertar i fins que no es llevi el ti-ti-ti-tic no pararà??