el mar

( el mar ? )

A l’amplitud del mar
l’esperit se’ns encongeix
com un petit peix
que neda dins l’aigua
del nostre cor.

A l’amplitud del mar
veus dins teu
el mateix color
blau que t’allibera
dins de la presó.

Ignorant
del seu poder
insignificant
davant del seu ser.
¿ Pots veure’t
reflexat ?

I sóc
petita davant
l’immensitat
que pren vida
se’ns tenir-la.

El seu fred
et buida els
ossos i la
ment.

Un mar de somnis
blancs blaus verds
que perden l’encís
de l’infant no trobat.

I el vaixell solitari
que vaga perdut pel
cor, es reflexa en ell.

I el mar es
Trenca en mil bocins
Contra les roques
Del món, fins
Unir-los en la ment.

per si encara queda algu que no l'hagi llegit mai....