Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 29 de setembre de 2008

sicilia fotos






carrers i carrerons estrets i bruts i entrortolligats i molt mal il·luminats, amb els edificis bruts i ennegrits del anys i dels fums i tots mig enrunats o descostrats que sembla que vagin a caure d'un moment a l'altre, si es que encara s'aguanten, perque molts son nomes runa. de dia es bonic però als vespres, palerm si fa una mica de respecte per l'aspecte dels carrers i la poca llum, no tant per la gent que et pugis trobar. hi ha molta immigració, però tothom es amable i molt mediterrani.
Els paisatges que es veien des de el tren de vinya i olivera de camps de melons i de blat amb tota la terra parcelada canviant de colors, i retallat per el mar al fons era molt espectacular. molt bucolic i rustic i les ciutats més arreglades i turistiques no deixaven de tenir aquell puntet de decadencia o deixadessa que li dona un aire especial.
amb ganes de veure més coses i tornar algun cop a la vida...

dilluns, 22 de setembre de 2008

sicilia

demà marxo 4 dies de vacancetes, com sempre curtetes, a sicilia, sempre torno i retorno a italia, però sempre que ho faig és a una ciutat diferent i sempre em sembla que es un pais nou, malgrat que vagi a on vagi a italia m'hi sento una mica com a casa, com qui agafa el cotxe i se'n va un cap de setmana a la cerdanya o al delte de l'ebre tant diferents pero tant catalans. i a italia si fa no fa tot es diferent i es nota del nord al sud, però sempre m'hi sento tant a gust i comode sense preocpacions...
i quan torni ja penjare alguna foto.

dijous, 18 de setembre de 2008

els bolsos hule

Aquesta es la meva paradeta de la fira del solstici d'estiu de fa 2 anys, on com podeu veure hi pengen molt bosses i moneders fets amb retalls d'hule de taula, d'aquests moderns que hi ha ara que son tèxtil plastificat, no de l'autentic hule de Gavà, que no es pot cosir. No em vaig fer d'or amb la paradeta, però jo m'ho vaig passar teta fent bolsos, estoigs, moneders i fundes pel mòbils amb la meva maquina de cosir de joguina, i els retalls de la botiga....


dimarts, 16 de setembre de 2008

setembre

Fa un dia gris i plujós, sembla que la tardor ens ha vingut de cop, i amb ella la melangia i l'ensopiment d'esperit, et lleves al mati i fa fred i el cel esta encapotat... i tot sembla una mica més gris i una mica més trist. Potser es que el fet que tot el món retorni al món laboral i al curs escolar després de vacances, m'afecta a mi que no he deixat de treballar?
"les noticies diuen que ha arribat de molt lluny aquesta nit el setembre sense pietat/cau la pluja que mullarà les paraules que t'escric i fondran la neu del teu país " perestroika de sau...

no patiu però que he tingut un cap de setmana fanastic i que aquest ensopiment sera curtet perque igual que en dani i la tamara la setmana que ve, soc jo la que se'n va de vacancetes setmbreres a sicilia! i ni els núvols ni el fred ni la pluja podran desmontar la meva il·lusió i alegria per les vacancetes.

dilluns, 8 de setembre de 2008

mare de deu

avui es el meu sant o el meu marede deu, retrobada la mare de deu de núria, es que te un nom llarg la cosa...
els regalitos ja me'ls van fer al llarg de l'estiuet.
no puc escriure pq estic feta pols i morta de son, deu ser que el dia d'ahir a l'illa fantasia em va esgotar completament les energies......
apali siau

dimecres, 3 de setembre de 2008

arrecades de botons

Aquesta tarda he fet unes altres arracades amb botons de nacar, i com que ara les arracades de nacar es duen molt, perquè anar a comprar peces de nacar??? no cal: agafem uns botons de nacar dels antics de ma mare quan era jove i apa li enfilem una mica de fil de alpaca i unes tanques i mira tu queden prou be oi? també en pots fer penjolls amb els botons grossos....

quan tingui més temps i la camara faré un reportatge dels models diferents que tinc... si sabes fer un pase de diapos de picasa....

dilluns, 1 de setembre de 2008

acustica

divendres a la nit vaig anar al festiva acustica de figueres amb l'àlex. amb qui sino podria anar a figueres a un concert i tornar al cap de tres hores?? jeje vam aprofitar molt bé el temps que van ser 5h, entre sopar i buscar un caixer, veure en joan miquel oliver un trosset dels shaurma mentre investigavem, els facto de l fe i les seves floretes (vivaaan las floores del caampoo!!) i el sr kiko veneno que es de figueres, em va agradar molt el festival com ha concepte estava molt ben organitzat i coordinat, i es clar els musics també. pero el millor de tot com sempre, la companyia!! gracis Àlex!!!