carrers i carrerons estrets i bruts i entrortolligats i molt mal il·luminats, amb els edificis bruts i ennegrits del anys i dels fums i tots mig enrunats o descostrats que sembla que vagin a caure d'un moment a l'altre, si es que encara s'aguanten, perque molts son nomes runa. de dia es bonic però als vespres, palerm si fa una mica de respecte per l'aspecte dels carrers i la poca llum, no tant per la gent que et pugis trobar. hi ha molta immigració, però tothom es amable i molt mediterrani.
Els paisatges que es veien des de el tren de vinya i olivera de camps de melons i de blat amb tota la terra parcelada canviant de colors, i retallat per el mar al fons era molt espectacular. molt bucolic i rustic i les ciutats més arreglades i turistiques no deixaven de tenir aquell puntet de decadencia o deixadessa que li dona un aire especial.
amb ganes de veure més coses i tornar algun cop a la vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada