les nou del vespre, fa xafogor enganxosa a la pell. estas ratllada amb tu mateixa per cabòries que encara desconeixes, simplement no saps que et passa, però sents aquell buit tant conegut aquella sensació d'estar massa penjada al món, massa des-ubicada al teu món.
agafo la tovallola i passejo tota la primera platja arran d'aigua buscant un tros on el mar no sigui tant infecte i no hi hagi tanta merda surant. en trio un que esta igual que els altres, quin fàstic de platja!.
Però entrar a l'aigua dibuixant un cercle al meu voltatnt amb els braços em fa sentir una mica millor dins un cercle petit on jo em proteigeixo de mi mateixa. Estirada a la sorra l'airet del vespre va eixugant tota la xafogor acumulada i els buits interns.
Son dos quarts de deu del vespre em vesteixo i estiro la tovallola a la platja, una mica més a prop de l'espigo on ja hi ha força gent, ja han instalat una pantalla tensada entre tres màstils de fusta. i avui farem cine-picnic. M'he instalat sola soleta cap al final, vaig a saludar a la gent però ells tenen feia, faig unes trucades a vore si algú m'acompanya, però res aquí estem jo el meu préssec i la meva pastanaga. (tot un sopar!)
per sort quan ja som a punt de començar arriba gent coneguda que s'instal·la amb mi al meu costat i descobreixes altra gent coneguda amb la qui voldries estar a primera fila, però ara ja han començat.
busques i canvies de postura varis cops i ara maleeixes que la tovallola estigui encara humida, perquè fa una mica de fred i tot.
La pel·licula ja l'havia vist. però valia la pena.
La setmana que ve vindré amb més gent i més preparada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada