Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 24 de juliol del 2010

amics amigables.

Tenir un vano a prop és important. fa calor a les discoteques tancades i a rebentar de gent davant d'un llençol gran ( bueno digues-li pantalla de projecció...) estem esperant un concert d'aquells que saps que recordaràs per tot. Pel grup, (com no els amics de les arts), per la situació; entrades gratix caigudes del cel unes horetes abans, quan ja ni t'ho plantejaves anar a aquest concert, per la companyia una de les noies que s'ha presentat a el concurs de solistes, per la fita històrica que representa, el meu primer desplaçament nocturn amb el cotxe i tornada sense copilot.
amb aquests items previs, la cosa promet. el concert neix, creix, es reprodueix,  s'expandeix i no desapareix del meu cap i el gaudeixo mooolt.
Fa calor i de tant en tant vento en Ferran que, no fa cara de tenir tanta calor com en Joan Enric però deu ni dó. no acabo d'entendre perquè la gent no duu sempre un vano al damunt. si és impressindible!!!!
m''emociono cantant l'home que va matar  liberty valance i liverpool. i continuo trobant a faltar cançons com  l'exercit de la xamfaina i un dissabte qualsevol. Riem moltíssim amb la Marta i en Jordi que monos.
i com a cada concert dels amics, descobreixo alguna cosa nova que em sorprèn. no havia vist encara la bed&banda.... Si us plau Eduard;  penja les teves cançons a la xarxa, son molt guais!!!!!!! jo també vull ser naturista!!!!!
I res tot s'acaba però que hi farem. Anar amb la Roser té avantatges com ara anar a saludar després del concert... Cosa que jo no hagués fet mai. (La sociabilitat amb gent que no conec no es el meu fort, no ens enganyem) jo ja seria a casa, però la Isabel s'ha de fer una foto amb els amics i les martes, i això ens enredereix una miqueta, però cap problema.
Torno conduint amb la Isabel (la qual tenia vista però no coneixia de res), ells continuaran fins a  st pol a fer girasol fins que surti el sol, que més voldria jo però ja no tenim edat de treballar 10h dissabte havent-ne dormit tres.
ha estat una nit improvitzada i rodona de les que deixen bon regust.
moltes gràcies a tots els amics ( gio roser & co. i a els de les arts) per aquesta gran nit històrica