El llop Bernat
Hi havia una vegada un llop que estava fart de menjar caputxetes, cabretes, i porquets. I n’estava tant tip que va decidir no menjar-ne mai més.
- A partir d’ara només menjarè pastanagues!! –va pensar quan va verure passar un conill. I Així ho va fer.
Tot el dia menjava pastanagues: Pastanagues per esforzar, pastanagues per dinar, per berenar i per sopar.
Els altres llops del bosc van pensar que s’havia tornat boig i li deien.
-Bernat no pots menjar pastanagues els llops mengem xais, bens i porquets.
-que no que jo vull menjar pastanagues i deixeu-me en pau!!.
Els llops per ajudar-lo a oblidar aquesta idea tant esbojarrada, van pensar: Robarem totes les pastanagues, i com que no n’hi haura cap haurà cap tornarà a menjar carretes i xais!
I tal dit tal fet. Van robar totes les pastanagues de tots els pagessos de la comarca. En bernat quan es va llevar va anar a buscar una pastanaga i no en trobà enlloc, va buscar i buscar per tots els camps i es va trobar amb molts conills que també en buscaven. molt empipats. Però en Bernat va pensar: -Que farè si no hi ha pastangues? Be doncs si no puc menjar pastangagues menjarè enciams!! I va començar a menjar encimas, escaroles i al final herba!
La va probar i va descobrir que era bonísima!!. Visca això no m’ho podran pas robar en un dia! I n’hi ha de moltissims tipus.
Els altres llops el van deixar estar per boig!
-bernat axiò no por sortire bé els llops no mengem herba! Li deien però ell. Ni cas
En bernat menjava escaroles herbes it tot allò verd que torbava, i de tant menjar herba, es podia acostar als ramats de bens sense problemas.
i a força de menjar herba a en bernat se li van fer les orelles caigudes i el pel se li va arrissar i es va anar fent petit fins semblar ben be un bè negre!
Sí si en bernat semblava un xai negre. I menjava amb els ramats i protia a passejar amb els altres bens. Però un dia el llop bernat que ara era un bè, es va quedar tancat al corral amb els altres bens, i els pastor que es va posar malalt no va treure els bens a pasturar.
En bernat estava tant afamat, tant que li va entrar salivera al veure el xaiet del seu costat, i mort de gana, no va poder més i se’l va empassar tot sencer. I com que encara tenia gana se’n va menjar un altre, i un altre, i li van anar sortint les dents de llop i el nas llarg. I de xai en xai es va menjar tot el corral sencer! I en bernat ja tornava a ser un llop ferotge de caputxetes i tres porquets. Això si, va trigar més d’un més a pair tots els xais del ramat que s’havia cruspit.
Els altres llops es van posar molt contents i es que tothom ha de menjar el que toca!!!
Fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada