imagina

havíem de començar a dos quarts de set, a cala Rita, (c/ st rita,17) altrament conegut com gamatzem,

vam entrar i els nens i nenes vam seure a terra i als coixins del sofà, els pares i els grans en cadires incomodes; quines ganes. l'ivó ens va dir que el veuríem era per sentir i per veure. i sí, vam sentir i vam veure, llums i foscors emocions i sensacions.... acompanyats de la mà de la ruth que feia el seu camí amb un xaiet, i trobava un senyor que tot ho mira però no ho sap veure.

llum, colors, flors que et fan despertar a un nou dia, ombres i foscors que et duen a imaginar-te dins un món submarí on els pops porucs juguen amb tu. impactes visuals fluorescents que ballen amb el jazz i les aranyes, transparències i ombres xines, buscant estels filosòfics que no ens solucionaran els més fàcil dels misteris; l'amistat.
era llarga l'obra però quan s'acabava encara en volíem més ja estàvem estirats a terra escoltant atentament la historia que ens anava a explicar el sr. roc, però no ho va fer, i ens va costar uns segons aplaudir, perquè nooo, encara no havia acabat, vam aplaudir perquè ho van fer els grans...

em va costar una estona tornar a ser jo mateixa, no em sortien les paraules perquè com un infant encara estava massa sorpresa, i massa tímida, tancada com sempre, tot em bullia per dins, però.

la il·lusió de tornar a ser infant; ahir vaig viure un fantàstic espectacle de titelles i ombres com un veritable infant, perquè quan jo era petita no em diuen mai a veure titelles, i en vaig veure molt pocs... però ahir em vaig reconciliar amb aquesta infància que no vaig viure... moltes gràcies ivó i ruth.

si voleu veure l'espectacle es diu imagina. s'estrena aquest diumenge 31 d'octubre a les 11h del mati a Espiga de les Corts. C/Joan Gamper 30, Barcelona.