plou, el cel està gris i la tristesa s'ha apoderat del meu esperit.
Per molt que pensi en el reiki o en coses felices hi ha una taca negra que s'expandeix dins meu.
la mirada dels meus ulls és buida i distant,
perduda tota la estona cap a dins meu sense trobar el que mira,
perduda en el meu pou de foscor i bogeria avui em dominen tots els malsons...........
I aquest silenci que em manté els llavis closos,
sense parlar ni cantar ni plorar ni riure,
aquest silenci que fa tant de pànic deixant que se senti tant nítidament el brogit del meu pensament.
Aquesta manca de paraules que l'ofeguin....
aquest poema es de fa temps i com que ak mati plovia he pensat a penjar-lo. pero ni de bon tros estic aixi ara, sino taronja tarongeta com l'apunt de mes avall!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada