vaig anar a veure un recital sobre l'ovidi montllor i malgrat que desconec moltes de les seves cançons les que conec sempre m'emocionen, perque m'encanta aquella cadencia trista i melancolica del homenatge a teresa, es precisosa, i em van saltar dues llagrimes i tot. Es que a més el lloc era precios: un pati petitó recollidet i molt verd i fesc, perque fresca en feia... d'aquells llocs on fariem vespres eterns dijous amb calma i tanquilitat parsimoniosa.. i mira l'endema me'n vaig anar a la biblioteca a buscar 2 cd's de l'ovidi per escoltar i coneixer una mica més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada