Ahir mirant les estadístiques del bloc, cosa que vaig descobrir fa poc, jo no sabia que em visitava tanta gent diferent, vaig trobar-me amb aquest bloc; ecohabitart on fan propostes molt interessants, em va fer molta gracia veure que estic a la llista de blocs. Mirant les coses que fan vaig topar-me amb aquest apunt i ens ho vam mirar amb el meu germà. crec que ja ho havia vist fer a l'hormiguero o algun programa d'aquests, però el meu germà em va dir: ja tardes no?? aixo ho has de provar! i si es clar posa'm un repte a mi.
es surrealista però funciona!!! jajaja la primera de prova no va quedar molt net perquè el nus ha de ser petit apretat i molt seguit al cordo que no sobresurti gaire. uf això obre un ventall de possibilitats amb les ampolles.... però clar sempre em passa el mateix: Algú vol una lampara??? va si us plau que tinc moltes ganes d'experimentar!!! o un gerro o un posa llapis o...
aquesta es la primera prova que vaig fer ahir, si no va quedar un tall net i zenital, però tot es pot llimar, i encara he de perfeccionar...
Total de visualitzacions de pàgina:
divendres, 29 d’octubre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
imagina
havíem de començar a dos quarts de set, a cala Rita, (c/ st rita,17) altrament conegut com gamatzem,
vam entrar i els nens i nenes vam seure a terra i als coixins del sofà, els pares i els grans en cadires incomodes; quines ganes. l'ivó ens va dir que el veuríem era per sentir i per veure. i sí, vam sentir i vam veure, llums i foscors emocions i sensacions.... acompanyats de la mà de la ruth que feia el seu camí amb un xaiet, i trobava un senyor que tot ho mira però no ho sap veure.
llum, colors, flors que et fan despertar a un nou dia, ombres i foscors que et duen a imaginar-te dins un món submarí on els pops porucs juguen amb tu. impactes visuals fluorescents que ballen amb el jazz i les aranyes, transparències i ombres xines, buscant estels filosòfics que no ens solucionaran els més fàcil dels misteris; l'amistat.
era llarga l'obra però quan s'acabava encara en volíem més ja estàvem estirats a terra escoltant atentament la historia que ens anava a explicar el sr. roc, però no ho va fer, i ens va costar uns segons aplaudir, perquè nooo, encara no havia acabat, vam aplaudir perquè ho van fer els grans...
em va costar una estona tornar a ser jo mateixa, no em sortien les paraules perquè com un infant encara estava massa sorpresa, i massa tímida, tancada com sempre, tot em bullia per dins, però.
la il·lusió de tornar a ser infant; ahir vaig viure un fantàstic espectacle de titelles i ombres com un veritable infant, perquè quan jo era petita no em diuen mai a veure titelles, i en vaig veure molt pocs... però ahir em vaig reconciliar amb aquesta infància que no vaig viure... moltes gràcies ivó i ruth.
si voleu veure l'espectacle es diu imagina. s'estrena aquest diumenge 31 d'octubre a les 11h del mati a Espiga de les Corts. C/Joan Gamper 30, Barcelona.
vam entrar i els nens i nenes vam seure a terra i als coixins del sofà, els pares i els grans en cadires incomodes; quines ganes. l'ivó ens va dir que el veuríem era per sentir i per veure. i sí, vam sentir i vam veure, llums i foscors emocions i sensacions.... acompanyats de la mà de la ruth que feia el seu camí amb un xaiet, i trobava un senyor que tot ho mira però no ho sap veure.
llum, colors, flors que et fan despertar a un nou dia, ombres i foscors que et duen a imaginar-te dins un món submarí on els pops porucs juguen amb tu. impactes visuals fluorescents que ballen amb el jazz i les aranyes, transparències i ombres xines, buscant estels filosòfics que no ens solucionaran els més fàcil dels misteris; l'amistat.
era llarga l'obra però quan s'acabava encara en volíem més ja estàvem estirats a terra escoltant atentament la historia que ens anava a explicar el sr. roc, però no ho va fer, i ens va costar uns segons aplaudir, perquè nooo, encara no havia acabat, vam aplaudir perquè ho van fer els grans...
em va costar una estona tornar a ser jo mateixa, no em sortien les paraules perquè com un infant encara estava massa sorpresa, i massa tímida, tancada com sempre, tot em bullia per dins, però.
la il·lusió de tornar a ser infant; ahir vaig viure un fantàstic espectacle de titelles i ombres com un veritable infant, perquè quan jo era petita no em diuen mai a veure titelles, i en vaig veure molt pocs... però ahir em vaig reconciliar amb aquesta infància que no vaig viure... moltes gràcies ivó i ruth.
si voleu veure l'espectacle es diu imagina. s'estrena aquest diumenge 31 d'octubre a les 11h del mati a Espiga de les Corts. C/Joan Gamper 30, Barcelona.
divendres, 22 d’octubre del 2010
stand by
no pensin pas que he deixat de crear coses... estic creant i molt, però no es pot explicar...
fa dies que el meu cap bull ansios pensant el regalet que farem aquest any pel meu aniversari tinc dos projectes i m'he de decidir quin dilema...
els dos projectes acabaran sortint al bloc però per ara es sorpresa..
a banda la mitja ocupa tots els meus vespres de sofa, ja vaig per la 4rta bufanda de la temporada i aviat començare un "ponxu"
fa dies que el meu cap bull ansios pensant el regalet que farem aquest any pel meu aniversari tinc dos projectes i m'he de decidir quin dilema...
els dos projectes acabaran sortint al bloc però per ara es sorpresa..
a banda la mitja ocupa tots els meus vespres de sofa, ja vaig per la 4rta bufanda de la temporada i aviat començare un "ponxu"
dijous, 14 d’octubre del 2010
mitja
ja ha començat la temporada de mitja al sofà. em treu un temps precios d'altres creativitats, però es que no puc parar....
dimecres, 13 d’octubre del 2010
avui he anat a la 3ra pltaja i el temporal feia unes ones altes i precioses. tot estava remogut, i els vidrets brillaven com mai entre la sorra, quan he arribat ran de mar ha començat a sonar això al ipod i m'ha invadit tota la melangia....
Y si todo va tan bien
si todo va tan bien
porque este dolor que siento?
y si todo va tan bien
si todo es tan sencillo
porque este vacio que siento?
si esta bien, si esta bien
si es tan fácil;
porque duele así por dentro
Y si todo va tan bien
si todo va tan bien
porque este dolor que siento?
y si todo va tan bien
si todo es tan sencillo
porque este vacio que siento?
si esta bien, si esta bien
si es tan fácil;
porque duele así por dentro
dijous, 7 d’octubre del 2010
l'horoscop
el meu horoscop d'avui al punt diari diu:
Escorpí.23 octubre-21 novembre
Aprofita el dia d'avui per adonar-te de la quantitat de portes que pots obrir si t'ho proposes. Pero evita imposar res a les persones. Espavila't.
fins i tot ells em diuen que aprofiti!!!!
dilluns, 4 d’octubre del 2010
enquesta
Com creus que hauria de ser aquest blog?
1.només d'arpofitaments i reciclatges
1 vot 4%
2.ja m'ésta bé com esta
0 vots 0%
3.només personal de reflexions i escrits
1 vot 4%
4.d'uns altres colors i plantilles aquesta està molt vista
2vots 9%
5. Com tu vulguis, Núria el blog és teu
17vots 80%
l'opció, 1 2 i 4 me les vaig votar jo sola a mi mateixa. d'aquí aquest apunt fins la setmana passada només tenia 7 tristos vots, pero com sempre vaig fer un mail demanat el vostre vot i em vau respondre molt favorablement: moltes gracies. tot i que no em vau ajudar gaire la veritat. perque he fet l'opcio 4 i la 3. i per tant guanya la 1. no s'enten gaire?
doncs que aquest blog a partir d'ara només serà d'aprofitaments i reciclatges, ( opció 1) ja que n'he creat un altre que nomes serà personal d'escrits i reflexions (opció 3). i com es evident he canviat els colors i la plantilla (opció 4).
i res tots contents jejeje la propera enquesta intentarem que sigui més útil.
1.només d'arpofitaments i reciclatges
1 vot 4%
2.ja m'ésta bé com esta
0 vots 0%
3.només personal de reflexions i escrits
1 vot 4%
4.d'uns altres colors i plantilles aquesta està molt vista
2vots 9%
5. Com tu vulguis, Núria el blog és teu
17vots 80%
l'opció, 1 2 i 4 me les vaig votar jo sola a mi mateixa. d'aquí aquest apunt fins la setmana passada només tenia 7 tristos vots, pero com sempre vaig fer un mail demanat el vostre vot i em vau respondre molt favorablement: moltes gracies. tot i que no em vau ajudar gaire la veritat. perque he fet l'opcio 4 i la 3. i per tant guanya la 1. no s'enten gaire?
doncs que aquest blog a partir d'ara només serà d'aprofitaments i reciclatges, ( opció 1) ja que n'he creat un altre que nomes serà personal d'escrits i reflexions (opció 3). i com es evident he canviat els colors i la plantilla (opció 4).
i res tots contents jejeje la propera enquesta intentarem que sigui més útil.
diumenge, 26 de setembre del 2010
dilluns, 20 de setembre del 2010
ampolles
materials:
ampolles buides.
porta-lampares
cable
suports per al porta-lampares
clavella
inetrruptor ( si vols)
algun tipus de pantalla,
un percutor i una borca de widria bona (apte per a vidre i granits, porcelants etc,,) valen un paston.
2. com es fa:
1. agafes el percutor i fas un foradet al vidre a la part baixa de l'ampolla. pot ser que es trenqui o pot ser que no. se n'ha de saber.
2. passes el cable pel foradet el fas sortir per dalt i instales el portalampares a la base que enganxarem amb adhesiu bo a la boca de l'ampolla. hi ha uns taps amb rosca de portalampares que son especials per a ampolles.
3. intales l'interruptor si vols. i la clavella al final del cable
4.poses una pantalla. aqui la imaginació i ingeni de cadascu pot fer maravelles.
5. ja esta. endolla i mira que no saltin els ploms, si ho fan: has fet algun pas malament!!
ja posaré fotos més maques aquesta es la que tinc ara.
ampolles buides.
porta-lampares
cable
suports per al porta-lampares
clavella
inetrruptor ( si vols)
algun tipus de pantalla,
un percutor i una borca de widria bona (apte per a vidre i granits, porcelants etc,,) valen un paston.
2. com es fa:
1. agafes el percutor i fas un foradet al vidre a la part baixa de l'ampolla. pot ser que es trenqui o pot ser que no. se n'ha de saber.
2. passes el cable pel foradet el fas sortir per dalt i instales el portalampares a la base que enganxarem amb adhesiu bo a la boca de l'ampolla. hi ha uns taps amb rosca de portalampares que son especials per a ampolles.
3. intales l'interruptor si vols. i la clavella al final del cable
4.poses una pantalla. aqui la imaginació i ingeni de cadascu pot fer maravelles.
5. ja esta. endolla i mira que no saltin els ploms, si ho fan: has fet algun pas malament!!
ja posaré fotos més maques aquesta es la que tinc ara.
divendres, 17 de setembre del 2010
menorca 2
- Que hace una chica tant bonita sola? te han dejado tus amigos? creo que ya no van a volver.
-...
- Te molesto?
- No.
- Puedo decirte una cosa?
- Si
-Tienes unos ojos preciosos
- Gracias.
Es complicat per mi escriure en castellà.
Era un noi alt i fort una mica armari, però no catxes, sinó una mica més fofo com un gran os dels que toquen a la rifa, però no era gras. simplement gran. Era mexicà amb la típica cara dels maies; ulls avellanats molt negres, nas una mica de lloro i pell fosca oliva. Em va preguntar si em podia fer companyia una estona. li vaig dir; bueno si vols. Vaig ser seca, borde i desagradable amb ell, i tot i això ell es va comportar de manera dolça i educada. Deia que era cultural que els mexicans son així i que aquí responem de manera molt agressiva sempre. (és a dir que no li semblava que jo fos més borde que la majoria de gent amb qui parlava. pobre!)
Després de dos dies parlant al bar em va demanar el telèfon. Parlar, parlava ell; m'explicava que feia aquí, perquè duia tot l'estiu a Menorca, on s'estava, com va arribar a Barcelona etc... Jo no li explicava res de res, només li vaig dir quatre coses i sempre responia amb evasives tipus no se, bueno, o mirades i moviments d'espatlles de no se no m'importa o aha, semblava que li fes de psicòloga.
Li vaig donar el meu numero de telèfon i em va preguntar si em semblava bé quedar amb ell l'endemà en un lloc més tranquil. Li vaig tornar a dir -bueno. (vaig pensar; ja veurem si respondre al telèfon)
L'endemà jo havia d'estar tot el dia fins al capvespre sola, i quan estava a punt per anar a una platja a passar el dia sola sota el sol, em va trucar. Vaig pensar" bueno per estar sola tantes hores al menys tindrè una companyia agradable que m'explica coses interessants", i vaig contestar.
Vam anar a una platja, bé ell va voler anar a un lloc més solitari entre les roques. No li vaig dir que no. em va fer caminar més de mitja hora sota el sol i el meu cap ja perillava d'insolació, però vaig aguantar estoicament, perquè la conversa era molt interessant i m'ho estava passant bé. Ell estava eufòric de que hagués acceptat i que volgués anar a un lloc solitari.
Ja es veia venir oi?
Doncs jo no vaig voler veure res, el meu cap estava en una altra dimensió, en una apatia i un silenci estranys, la regla em feia estar massa tancada dins meu i no m'importava res.
Ell es va banyar nu, jo amb les calcetes del biquini, i em vaig estendre al sol, a oferir el meu cos al sol, com a bona solista que sóc. (tothom sap que son els adoradors del sol! que s'ofereixen en sacrifici al pic del migdia)
i clar, va intentar besar-me i de fet ho va fer. El vaig deixar fer una mica. perquè em feia una mandra haver-me d'explicar; que era incapaç de res perquè no estava allà psíquicament. era més lluny, tancada dins meu.
Però quan vaig veure que s'emocionava massa el vaig tallar. No li vaig donar cap explicació molt convincent. però el vaig tallar i li vaig dir que no passaria res allà.
No va quedar molt convençut, però vam tornar de la platja i vaig marxar corrents i tallant-lo. Com havia fet cada nit al bar. apa adéu i si ens veiem bé i sinó també.
Me'l vaig trobar a tot arreu. Per totes les festes, crec que em buscava deliberadament i jo l'esquivava descaradament. Només vaig ser amable amb ell quan marxava i li vaig dir adéu.
Ell continuava esperançat de tenir relacions amb mi. L'endemà o potser a Barcelona, li vaig tornar a deixar clar que no, que no tindríem sexe mai. i llavors ah!! es va ofendre, em va demanar que no el truques més (jo no ho havia fet en cap moment però bé) que el meu comportament el confonia. uf!!
Vaig riure i me'n vaig anar, pensant "doncs encara sort que he estat borde amb ell cada dia"... si arribo a ser una mica amable!
dies de tren
la poesia dels teus ulls se que mai la podré escriure: Lidia.
i més endevant hi deia.
lidia viu de l'aire.
a algu li sonen aquestes frases?
i més endevant hi deia.
lidia viu de l'aire.
a algu li sonen aquestes frases?
dilluns, 13 de setembre del 2010
el soroll del tacte.
avui us deixo un dels meus poemets preferits, el soroll del tacte....
Camins
que es creuen
que es troben
que es busquen
Pels nostres cossos;
el soroll del tacte
Al caminar junts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





