agafo el cotxe i recullo a ma germana i el cunyat, i esperem a la copilot; l'Ariadna amb el seu tom-tom. i mentre esperem ens truca en lalo, el meu germà, (ostres s'apunta a ultima hora? ell havia de venir en lloc de l'Ariadna però els compromisos teatrals el tenen ocupat...) ah no truca per desitjar-nos un gran concert i que l'agradaria compartir amb nosaltres snif...
Apa ja hi som tots, enfilem autopista que anem a st Cugat a veure un concert únic i irrepetible! Els amics de les arts i els seus amics. hi ha tres cròniques al seu bloc. Conduir fins a st cugat es dels viatges més llargs i difícils que he fet, ens equivoquem de sortida de l'autopista, he de fer més peatges i per tant més pallassades ( a cada peatge la lio...) fem quilometres de més, he d'adelantar camions amb el risc que aixo comporta... uf uf..
però malgrat tot arribem i trobem el lloc prou depressa i aparquem a un parquing (passo de fer experiments pels carrers, que ja anem justos de temps)
Entrem ens asseiem a la fila 4 davant com sempre d'en Ferran piqué, no ho podem evitar, es el que ens cau més simpàtic de tots. Ara que no s'ofengui ningu eh?. comencem amb els fireluches i es clar el clima ja ens posa la pell de gallina, ooohhh que bonic que sona.
És el primer cop que faig un concert dels amics asseguda i és tant estrany estar lligat metaforicament a una cadira; no et mous, només escoltes i ja esta bé vius el concert més atent veus més coses. però no pots evitar un gran neguit interior per moure't ballar caminar per l'espai posar-te més endevant o poder comentar alguna cosa a veu alta i no tot entre xiuxiueigs...
Tenim una senyora gran al costat que fan cara de no saber que venen a veure, la gent del meu voltat no son de cantar a ple pulmo només el noi del davant que duu un gomet verd a la galta, però tot i que ell si que es mou si que canta fort i es belluga, jo em sento més cohibida. canto totes les cançons però en veu baixeta i tímida, fa cosa i com ens costa a la fila posar-nos per fi drets!!!
i pensava que ja no tornariem a seure però si com que es just abans del "amago" bueno i fins a l'ultima cançó fins a en jean luc no ens aixequem de debó per ballar! no es just.
Però bé puc suportar el fet de no mourem d'una butaca en tot el concert perquè es dels millors millors concerts que he anat dels amics, juntament amb el del circ cric que el vam poder viure molt. L'ariadna posa el del circ per davant d'aquest, jo no, aquest davant del circ.
fer un reikiavik amb en lluis gavalda, i un Liverpool amb els bolets hipnòtics, fer un bed &brekfast amb la marta de debò. jo que vaig veure la primera marta a mataro i la de figueres! jjeje
Però clar encara em queda l'ultim concert al palau de la musica, com per fer una categoria potser es superen.....
i tornarà a ser amb familia, amb en lalo i la neus, no se si podré aguantar asseguda a la cadira....
us deixo amb la primera canço del concert no he trobat videos que sonin tant bé...
Total de visualitzacions de pàgina:
dilluns, 31 de gener del 2011
cosint
aquest es el típic jersei que s'havia cremat tot amb tot de foradets petits com quan vas a un correfoc, o fumes molts petes, a diferencia que a mi em va passar amb sosa càustica.. i clar com tapar una filera de forats??
la foto no te qualitat d'acord, es el que passa quan et fas fotos davant de l'ordinador... però es que estava emocionada. i estic cosint més cosetes però no les puc explicar...
dimecres, 12 de gener del 2011
reis
els reis m'han dut una maquina de cosir!!!!
apa! ara si que podré cosir i cosir, tardaré potser una mica en penjar el projectes perquè encara he d'entendre com funciona bé i aquestes coses, però alguna cosa farem...
apa! ara si que podré cosir i cosir, tardaré potser una mica en penjar el projectes perquè encara he d'entendre com funciona bé i aquestes coses, però alguna cosa farem...
divendres, 31 de desembre del 2010
galetes
a finals de novembre vaig fer la primera prova, amb la primera recepta: no eren comestibles
la segona bueno nuria son molt dures però tenen un regustet de mel interesant
la tercera, això ja esta millor es poden menjar
la quarta, l'oleger diu de tot cor: aquesta esta mooolt bona!
ja hem trobat la recepta..
apa a fer arbres casetes, regals, xais bens pastors gossos, més arbres...
la segona bueno nuria son molt dures però tenen un regustet de mel interesant
la tercera, això ja esta millor es poden menjar
la quarta, l'oleger diu de tot cor: aquesta esta mooolt bona!
ja hem trobat la recepta..
apa a fer arbres casetes, regals, xais bens pastors gossos, més arbres...
dimarts, 21 de desembre del 2010
el taller de decoracio nadalenca
Ja vam fer el taller i aquestes son algunes fotos del que vam fer, els globus van quedar genials, ja se'ls han endut i només m'he quedat l'arbre de porexpan i feltre que no esta acabat, les llums amb capsules de nespresso, i aquesta setmana he fet:
una tira de cubs petits amb llana i porex, que queda molt mona. posaré la foto.
i us deixo una foto del pessebre surrealista que teniem a casa quan erem petits i que he restaurat i re pintat
divendres, 10 de desembre del 2010
taller de decoració nadalenca
Sí, recordem que a mi la decoració nadalenca no m'agrada. El daurat i el vermell, no estan en la meva paleta de colors soc més de blau i platejat, però aquests colors no estan en les noves tendències nadalenques, fa temps que han tornar als daurats i vermells i verds, que hi farem.
Però tot i això el meu cap continua bullint d'idees per decorar el nadal reciclant, i per aixo hem quedat amb unes amigues per fer un taller de decoració nadalenca a casa meva, la fem i se la queden elles, per que jo no sabria que fer-ne.
Tenim pensat de moment:
1 Partint del globus cordills, fer globets petits amb verd i daurats, i vermells, ja us poso la foto.
2 Fer arbrets amb llana forrant un arbre d'espuma amb mitja o amb feltre, i la decoracio la canvies cada any.
3 Fer estrelletes de plantilla de cartro i , forrar-les amb feltre, amb llana,
4 Pintar benes d'enbenar ferides, amb spray daurat per fer cintes d'arbre o llaços grans,
5 Fer corones amb paper d'embalar retorçat...
6...
si algu es vol apuntar al taller que ho digui!.
En breu fotos del taller i els resultats detallats.
Però tot i això el meu cap continua bullint d'idees per decorar el nadal reciclant, i per aixo hem quedat amb unes amigues per fer un taller de decoració nadalenca a casa meva, la fem i se la queden elles, per que jo no sabria que fer-ne.
Tenim pensat de moment:
1 Partint del globus cordills, fer globets petits amb verd i daurats, i vermells, ja us poso la foto.
2 Fer arbrets amb llana forrant un arbre d'espuma amb mitja o amb feltre, i la decoracio la canvies cada any.
3 Fer estrelletes de plantilla de cartro i , forrar-les amb feltre, amb llana,
4 Pintar benes d'enbenar ferides, amb spray daurat per fer cintes d'arbre o llaços grans,
5 Fer corones amb paper d'embalar retorçat...
6...
si algu es vol apuntar al taller que ho digui!.
En breu fotos del taller i els resultats detallats.
dimarts, 23 de novembre del 2010
aniversari
Tenir tanta gent que m'estimo molt reunida en una taula, em fa feliç. Retrobar-me cada any amb vosaltres per celebrar que em faig gran en la vostra amistat, em fa feliç (ja se que tots veniu, perquè us faci un regalet, que no m'enganyeu!)
No era una taula rodona i no podia parlar amb tots, però una taula rodona de 19 persones hauria estat complicat. vaig tornar a tenir regals artesanals personalitzats, cursos a mida, contes i la mirona d'en dani.
Us deixo unes fotos del regalet d'aquest any, d'alguns regalets i del meu careto
moltes moltíssimes gràcies a tots per la vostra amistat!
No era una taula rodona i no podia parlar amb tots, però una taula rodona de 19 persones hauria estat complicat. vaig tornar a tenir regals artesanals personalitzats, cursos a mida, contes i la mirona d'en dani.
Us deixo unes fotos del regalet d'aquest any, d'alguns regalets i del meu careto
moltes moltíssimes gràcies a tots per la vostra amistat!
dijous, 4 de novembre del 2010
tangram-iman
Només tinc aquesta foto dels tangrams
i aquesta altra dels imants de nevera que vaig regalar l'any passat pel meu aniversari (les inicials de feltre)
però crec que ja ens en fem a l'idea. que fàcil ajuntar-les les dos en un sol oi?
dibuixes una lletra quadrada i mil·limetrada,
li marques les línies rectes per on la vols tallar
dibuixes la lletra en un imant pla i la retalles
enganxa el feltre a els diferents trossets.
torna a muntar el tangram
i juga a fer altres formes.
i Pensareu, alguns,: perquè no l'hi enganxes el feltre i la retalles després?
doncs perquè al retallar el imant pla la polaritat canvia i amb el feltre que li enganxes després pots dissimular aquesta falta d'encaix exacte.
ara no la tinc, com sempre, però ja penjaré la foto de la mostra i el proces. jeje
i es evident que pots fer la lletra de fusta i enganxar l'imant per darrera, quedaria genial però aixo ja es més feina...
i aquesta altra dels imants de nevera que vaig regalar l'any passat pel meu aniversari (les inicials de feltre)
però crec que ja ens en fem a l'idea. que fàcil ajuntar-les les dos en un sol oi?
dibuixes una lletra quadrada i mil·limetrada,
li marques les línies rectes per on la vols tallar
dibuixes la lletra en un imant pla i la retalles
enganxa el feltre a els diferents trossets.
torna a muntar el tangram
i juga a fer altres formes.
i Pensareu, alguns,: perquè no l'hi enganxes el feltre i la retalles després?
doncs perquè al retallar el imant pla la polaritat canvia i amb el feltre que li enganxes després pots dissimular aquesta falta d'encaix exacte.
ara no la tinc, com sempre, però ja penjaré la foto de la mostra i el proces. jeje
i es evident que pots fer la lletra de fusta i enganxar l'imant per darrera, quedaria genial però aixo ja es més feina...
divendres, 29 d’octubre del 2010
ecohabitart
Ahir mirant les estadístiques del bloc, cosa que vaig descobrir fa poc, jo no sabia que em visitava tanta gent diferent, vaig trobar-me amb aquest bloc; ecohabitart on fan propostes molt interessants, em va fer molta gracia veure que estic a la llista de blocs. Mirant les coses que fan vaig topar-me amb aquest apunt i ens ho vam mirar amb el meu germà. crec que ja ho havia vist fer a l'hormiguero o algun programa d'aquests, però el meu germà em va dir: ja tardes no?? aixo ho has de provar! i si es clar posa'm un repte a mi.
es surrealista però funciona!!! jajaja la primera de prova no va quedar molt net perquè el nus ha de ser petit apretat i molt seguit al cordo que no sobresurti gaire. uf això obre un ventall de possibilitats amb les ampolles.... però clar sempre em passa el mateix: Algú vol una lampara??? va si us plau que tinc moltes ganes d'experimentar!!! o un gerro o un posa llapis o...
aquesta es la primera prova que vaig fer ahir, si no va quedar un tall net i zenital, però tot es pot llimar, i encara he de perfeccionar...
es surrealista però funciona!!! jajaja la primera de prova no va quedar molt net perquè el nus ha de ser petit apretat i molt seguit al cordo que no sobresurti gaire. uf això obre un ventall de possibilitats amb les ampolles.... però clar sempre em passa el mateix: Algú vol una lampara??? va si us plau que tinc moltes ganes d'experimentar!!! o un gerro o un posa llapis o...
aquesta es la primera prova que vaig fer ahir, si no va quedar un tall net i zenital, però tot es pot llimar, i encara he de perfeccionar...
dijous, 28 d’octubre del 2010
imagina
havíem de començar a dos quarts de set, a cala Rita, (c/ st rita,17) altrament conegut com gamatzem,
vam entrar i els nens i nenes vam seure a terra i als coixins del sofà, els pares i els grans en cadires incomodes; quines ganes. l'ivó ens va dir que el veuríem era per sentir i per veure. i sí, vam sentir i vam veure, llums i foscors emocions i sensacions.... acompanyats de la mà de la ruth que feia el seu camí amb un xaiet, i trobava un senyor que tot ho mira però no ho sap veure.
llum, colors, flors que et fan despertar a un nou dia, ombres i foscors que et duen a imaginar-te dins un món submarí on els pops porucs juguen amb tu. impactes visuals fluorescents que ballen amb el jazz i les aranyes, transparències i ombres xines, buscant estels filosòfics que no ens solucionaran els més fàcil dels misteris; l'amistat.
era llarga l'obra però quan s'acabava encara en volíem més ja estàvem estirats a terra escoltant atentament la historia que ens anava a explicar el sr. roc, però no ho va fer, i ens va costar uns segons aplaudir, perquè nooo, encara no havia acabat, vam aplaudir perquè ho van fer els grans...
em va costar una estona tornar a ser jo mateixa, no em sortien les paraules perquè com un infant encara estava massa sorpresa, i massa tímida, tancada com sempre, tot em bullia per dins, però.
la il·lusió de tornar a ser infant; ahir vaig viure un fantàstic espectacle de titelles i ombres com un veritable infant, perquè quan jo era petita no em diuen mai a veure titelles, i en vaig veure molt pocs... però ahir em vaig reconciliar amb aquesta infància que no vaig viure... moltes gràcies ivó i ruth.
si voleu veure l'espectacle es diu imagina. s'estrena aquest diumenge 31 d'octubre a les 11h del mati a Espiga de les Corts. C/Joan Gamper 30, Barcelona.
vam entrar i els nens i nenes vam seure a terra i als coixins del sofà, els pares i els grans en cadires incomodes; quines ganes. l'ivó ens va dir que el veuríem era per sentir i per veure. i sí, vam sentir i vam veure, llums i foscors emocions i sensacions.... acompanyats de la mà de la ruth que feia el seu camí amb un xaiet, i trobava un senyor que tot ho mira però no ho sap veure.
llum, colors, flors que et fan despertar a un nou dia, ombres i foscors que et duen a imaginar-te dins un món submarí on els pops porucs juguen amb tu. impactes visuals fluorescents que ballen amb el jazz i les aranyes, transparències i ombres xines, buscant estels filosòfics que no ens solucionaran els més fàcil dels misteris; l'amistat.
era llarga l'obra però quan s'acabava encara en volíem més ja estàvem estirats a terra escoltant atentament la historia que ens anava a explicar el sr. roc, però no ho va fer, i ens va costar uns segons aplaudir, perquè nooo, encara no havia acabat, vam aplaudir perquè ho van fer els grans...
em va costar una estona tornar a ser jo mateixa, no em sortien les paraules perquè com un infant encara estava massa sorpresa, i massa tímida, tancada com sempre, tot em bullia per dins, però.
la il·lusió de tornar a ser infant; ahir vaig viure un fantàstic espectacle de titelles i ombres com un veritable infant, perquè quan jo era petita no em diuen mai a veure titelles, i en vaig veure molt pocs... però ahir em vaig reconciliar amb aquesta infància que no vaig viure... moltes gràcies ivó i ruth.
si voleu veure l'espectacle es diu imagina. s'estrena aquest diumenge 31 d'octubre a les 11h del mati a Espiga de les Corts. C/Joan Gamper 30, Barcelona.
divendres, 22 d’octubre del 2010
stand by
no pensin pas que he deixat de crear coses... estic creant i molt, però no es pot explicar...
fa dies que el meu cap bull ansios pensant el regalet que farem aquest any pel meu aniversari tinc dos projectes i m'he de decidir quin dilema...
els dos projectes acabaran sortint al bloc però per ara es sorpresa..
a banda la mitja ocupa tots els meus vespres de sofa, ja vaig per la 4rta bufanda de la temporada i aviat començare un "ponxu"
fa dies que el meu cap bull ansios pensant el regalet que farem aquest any pel meu aniversari tinc dos projectes i m'he de decidir quin dilema...
els dos projectes acabaran sortint al bloc però per ara es sorpresa..
a banda la mitja ocupa tots els meus vespres de sofa, ja vaig per la 4rta bufanda de la temporada i aviat començare un "ponxu"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
























