amb ganes de marxar

me'n vaig a passar el cap de setmana aquí i em sap greu perquè acabo de saber que en Fèlix fa un concert al port blanc i em fot perdrem els seus concerts, jo que sóc fan incondicional. Però mira potser el cap de setmana compensa, ja que no tinc mai pont jo, poder tenir dos dies seguits i fugir una mica del meu dia a dia, serà bo oi?
quan torni ja us ho explicaré.

el llop Bernat

El llop Bernat

Hi havia una vegada un llop que estava fart de menjar caputxetes, cabretes, i porquets. I  n’estava tant tip que va decidir no menjar-ne mai més.

-       A partir d’ara només menjarè pastanagues!! –va pensar quan va verure passar un conill. I Així ho va fer.

Tot el dia menjava pastanagues: Pastanagues per esforzar, pastanagues per dinar, per berenar i per sopar.

Els altres llops del bosc van pensar que s’havia tornat boig i li deien.

-Bernat no pots menjar pastanagues els llops mengem xais, bens i porquets.

-que no que jo vull menjar pastanagues i deixeu-me en pau!!.

Els llops per ajudar-lo a oblidar aquesta idea tant esbojarrada, van pensar: Robarem totes les pastanagues, i com que no n’hi haura cap haurà cap tornarà a menjar carretes i xais!

I tal dit tal fet. Van robar totes les pastanagues de tots els pagessos de la comarca. En bernat quan es va llevar va anar a buscar una pastanaga i no en trobà enlloc, va buscar i buscar per tots els camps i es va trobar amb molts conills que també en buscaven. molt empipats. Però en Bernat va pensar: -Que farè si no hi ha pastangues? Be doncs si no puc menjar pastangagues menjarè enciams!! I  va començar a menjar encimas, escaroles i al final herba!

 La va probar i va descobrir que era bonísima!!. Visca això no m’ho podran pas robar en un dia! I n’hi ha de moltissims tipus.

Els altres llops el van deixar estar per boig!

-bernat axiò no por sortire bé els llops no mengem herba! Li deien però ell. Ni cas

En bernat menjava escaroles herbes it tot allò verd que torbava, i de tant menjar herba, es podia acostar als ramats de bens sense problemas.

 i a força de menjar herba a en bernat se li van fer les orelles caigudes i el pel se li va arrissar i es va anar fent petit fins semblar ben be un bè negre!

Sí si en bernat semblava un xai negre. I menjava amb els ramats i protia a passejar amb els altres bens. Però un dia el llop bernat que ara era un bè, es va quedar tancat al corral amb els altres bens, i els pastor que es va posar malalt no va treure els bens a pasturar.

En bernat estava tant afamat, tant que li va entrar salivera al veure el xaiet del seu costat, i mort de gana, no va poder més i se’l va empassar tot sencer. I com que encara tenia gana se’n va menjar un altre, i un altre, i li van anar sortint les dents de llop i el nas llarg. I de xai en xai es va menjar tot el corral sencer! I en bernat ja tornava a ser un llop ferotge de caputxetes i tres porquets. Això si, va trigar més d’un més a pair tots els xais del ramat que s’havia cruspit.

Els altres llops es van posar molt contents i es que tothom ha de menjar el que toca!!!

Fi.

fa uns messos vaig escriure això al meu blog:

res no es com imaginem
res no surt com somiem
res no es el que mai ha estat.
fum fum fum, pensaments somnis i il·lusions que s'esvaeixen en el fum, d'on mai s'haurien d'haver pensat.


perquè sempre em faig tantes il·lusions si el dolor de la desil·lusió no em compensa?
perquè em sento tant malament, com una nena a qui se li ha escapat el globus d'heli per descuit..

per sort aquest cop la desil·lusió no ha estat tant gran perquè ja m'ho esperava... que trist que ja no tingui ni la il·lusió de concebre esperançes i emocionar-me com un infant... perquè ja veig a venir que no en sortirà res, i el globus per molt aferrat que el tingui sempre s'escapara...

Lego

avui han començat a vallar tota la riera per treure les lloses de les voreres, ja no tindre més aquestes lloses que tants cops he vist davant de casa, que em coneixia de seure a l'escaló i mirar-les, de caure-hi tants i tants cops.  ja us posaré quan la tingui una foto de la floreta que feia un dels fossils de davant de casa.
no se quant temps estarem amb la riera aixecada i sense lloses per caminar, no se si les de davant de casa seran salvades o sacrificades.... potser si alguna se'n salva serà curiós buscar-la i identificar-la després. les pedres que tots creiem que son inertes tenen molta vida i es belluguen ara estan ja inquietes des de fa dies perquè saben que es mouran totes. uf quin festival de pedres en dansa! i els milions de fòssils que hi ha a la riera aniran a ocupar altres llocs i espais, potser una altra vorera, potser un fragment minúscul d'empedrat d'un carrer o d'una paret o un pati o... qui sap on aniran els fòssils?

crisis

cap a la dreta o cap a l'esquerra?? no se cap on tirar en mig d'una cruïlla de camins que no se a on em porten... no se si es pot anar en darrera. tampoc se que hi havia al lloc d'on he vingut.
Que faig? dubtant, dubtant m'he nat fent gran... i enmig de la cruïlla aturada mirant com els camins s'embrossen i fa mandra ja caminar-hi. he netejat la cruïlla i aquí m'he quedat.
dubtant, dubtant si m'estic equivocant...
però els camins sempre hi son encara puc  anar a la dreta o a l'esquerra...



...jo si coixeixo de tots dos peus i escaig 
clavant en terra arrelo en mi mateix
i m'alimento només de fang de mots
fulles que cauen
i el sol marceix potser massa de pressa
...
escup em diuen un i d'altres mou-te
jo ni escupo ni em moc
...
llavors escopiré i a grans gambades
remuntaré el torrent que ara em detura
i alertaré a la gent endormiscada
i els diré: companys ha arribat l'hora...
...
això diré i a més prendre embranzida 
i em desaferraré del fang que em celda
...
tothom sabrà que sóc aquell de sempre
i a fora tot serà calma i presagi...
miquel marti i pol

mandra

fa dies que tinc pendents unes comandes de collarets arandeles, pero em fan mandra... però estic cosint, ja no faig mitja, ho deixo per l'hivern que ve, ara estic cosint unes fundes de coixi amb retalls de pantalons de pana. tinc al cap dos bolsos però també em fan una mica de mandra... i hauria de començar a pintar robeta de nens que ja ve la primavera, però deu ser aquesta primavera que em fa picar la pell per tot arreu, que em fa sentir mandra de fer res, tinc un quadre per acabar.. i vull vernisar les cadires del pati però tot em fa una mica de pal, arribo a casa em tiro al sofà i ni faig ni desfaig...
potser demà faig un apunt mega creatiu i he acabat  tots aquests projectes i n'he començat deu més... tant de bo fos així però em sembla que la mandra encara em dominarà unes setmanes... esperarem que la primavera exploti aviat omplint de llum i energia tots els espais...

neu?

plou, no corre gaire gent pels carrers. fa fred molt, i de tant en tant entre la pluja si et concentres sembla que algunes gotes son blanques i deuen ser volves de neu... però només plou, i fa fred, molt. a la tarda encara plou més, la radio anuncia cataclismes, estats d'emergencia a tot el país. mires al carrer i si fa fred, molt, però només plou. La gent ve a comprar llanternes, i llums de gas i fogonets per cuinar, perque els pobles veins estan sense llum. Passen cotxes amb els capons plens de neu, però aquí plou, fa fred i xiula molt el vent. la televisió fan programes especials del estat d'excepció que viu el país, les fotos de neu son molt maques i la gent es molt inconscient...

Al matí et lleves amb un sol d'hivern que no escalfa i encara fa molt fred, però no plou. i la gent continua comprant llums i més llanternes quan ara ja ni plou...

lamparista

encara hi ha més lampades quan les hagi recollit totes en fare un album més complert...

aquestes exepte la soca son les hi ha a casa meva.

si tinc tendinitis al canell dret, potser que pari de fer mitja no? comença a ser preocupant. no creo res més... perillarà aquest blog?

cap de setmana

Divendres concert, descobrint noves musiques simpatiques i enganxoses,  gaudint de música que t'acompanya des de fa ja uns anys la teva vida, tot i que no els havia vist quasi mai en concert; els amics de les arts i mishima.  Amb l'Alex, com no el millor company de concerts, i la seva xicota la laia.

Dissabte vida social; amb la marta, els nens i la tamara, i a la nit amb l'anna i en lines. Em va sentar molt be, feia temps que necessitava la seva companyia, va ser un dissabte molt agradable i plaent, pero clar tanta vida social, va restar temps d'estudi per poder preparar-me la visita guiada que vam fer diumenge al museu d'història de catalunya. Vam anar amb l'ariadna & co., l'oriol i la neus, descobrint com viviem i hem viscut al llarg de 2000 mil anys a Catalunya. Descobrint epitafis romans que ens van colpir "que la terra et sigui lleu" i que tota la terra que ha anat enterrant els catalans que han mort per ella ens sigui lleu a les nostres consciències i visquem també nosaltres per Catalunya i perquè algun dia la terra també ens sigui lleu a les nostres tombes.

imans

imans de nevera, tot un món, per obrir la porta a la creativitat. vaig fer tota una colecció d'imans amb mosaics petitons que quedaven molt bufons i els venia a la fira del solstici,
i les lletres van ser el regalet del meu aniversari d'aquest any.

materials:
una base rigida cartro o plastic
iman adhesiu flexible (es ven a rotlles o qualsevol altre iman pla de nevera que volgueu reciclar.
rajoletes de mosaics ( a botiges de belles arts)
massilla per a forats lleugera
adhesiu tipus silicona.
Passos.
1. tallar un cartronet rigid i resistent d'uns 5x5cm
2. encolar-hi les rajoletes en la disposició que volguem amb silicona, no han de quedar molt juntes.
3. quan esta sec hi posem la massilla lleugera no pesa i es com si fos nata però es més blanca que les altres.
4. enganxar tota la superfície del cul amb iman

altres imans,
inicials amb feltre,
encara més facil retalles la incial en un iman d'aquest pla de nevera i enganxes feltre de colors gruixit, fent les combinacions de colors que vulguis.
també pots fer-ho amb l'esponja aquesta de manualtiats  foam
o amb capsules nesspresso
o amb pastalina de forn
o amb figuretes de pasta blanca
o amb botons antics grossos queden molt guais
o amb el que torbis per casa....