dies de tren

la poesia dels teus ulls se que mai la podré escriure: Lidia.

i més endevant hi deia.

lidia viu de l'aire.

a algu li sonen aquestes frases?

el soroll del tacte.

avui us deixo un dels meus poemets preferits, el soroll del tacte....

Camins 

que es creuen

que es troben

que es busquen

Pels nostres cossos;

el soroll del tacte

Al caminar junts.

menorca

son tres quarts de cinc del matí, fa una estoneta que arribat a casa en taxi, tornam de festes de gràcia i son grans, grans. Es jaleos, sa pomada granissada, sa verbena etc...
Avui es el també el meu sant, bé la meva mare de déu retrobada. I el cel m'acaba de fer es millor regal que em podia fer, fa una nit clara i serena, i aqui on de nit és de nit, ses estrelles son espectaculars, es veuen nebuloses i tot!. m'he quedat mitja hora a fora es pati asseguda al terra mirant el cel. gracies ma de deu de nuria.
Quant vaig pel món duc amb mi un quadern on escric reflexions i aventures i no faig apunts al blog. però això ho havia de compartir.
la resta d'experiencies menorquines?. uf!!

avui estic kitsch

vidrets del mar

vas per la platja i veus entre les pedres aquell vidret gastat per les ones i la sorra, es de color mat esmerilat, però quan el mulles recupera la seva llum original.
des de petitona, no collia mai petxines, només vidrets, verds blancs marrons i quan en trobes un de blau.... era com un tresor màgic.
fa molt temps que vaig començar a fer posa-llantions amb els iogurts de vidre de la danone i els vidrets, en regalava a tothom que tenia pis, però clar jo sempre a més i més. Vaig trobar aquesta base i.. Aquesta es la 3ra que faig i tampoc me la quedaré jo, sempre penso que me'n faré una per mi, però sempre hi ha algú especial que es mereix la llum. i jo continuo tenint sols un posa-llantions això si és tot blanc i m'encanta!.

Necessiteu que expliqui com es fa?? no oi? l'únic truc es mullar una mica la superfície del vidre per que la massilla agafi bé.

a les 5 de la tarda estava una mica ofuscada, manera ligth de dir pre-menstrual, i necessitava fer alguna cosa, vaig trucar a l'alex i li vaig demanar amb veu seria ratllada tipica en mi, si podiem quedar al vespre, que ja hi anava jo amb el cotxe fins a calella,
a les 8h em vaig acomiadar i encomanar a l'ariadna i la begoña i vaig anar a buscar el cotxe, i res guai. orgullosa de mi, i l'alex encara més de mi, em va fer com no anar a fer una volta més llarga fins a pineda i tornar i vam anar a aparcar a la platja de calella,. en el comportament tipic alex, anava treien el cap per la finestra i anava cridant als vianants: condueix la fita!!!!  uooo hem posat quarta!!! etc.. enyorava aquestes coses de l'alex.  em va animar moltissim, i vam xerrar guai com abans, i a més vam anar a veure en felix al xiringu on avui ja plega,
avui he d'anar a passar l'itv i aixo ja seran figues d'un altre paner....

nespresso's 2

Això es un plafò ikea d'en dani, que em va donar, tipus diogenes, nuria segur que en fas algu, jeje, la lampara fa temps que esta assignada a la tona. sí, pels que coneixieu el projecte, no funciona amb velcros, vaig fer porves i em vaig ratllar, aixi, he tardat 10 min a fer-ho tot. i el resultat es el mateix.

Mentre en Dani no em reclami que li torni. jeje

l'altra lampara nespresso

això es la pesta que tant m'ha ocupat i divertit aquest estiu

l'estiu m'envolta
l'amor que hi ha a l'aire
em tempta
però no  m'atrapa,
l'eufòria i les hormones
es disparen,
tota cuca viu,
i tot es caliu...
però no m'atrapen...
com sempre, resto sola
feliç i estimada
per l'aire de l'amor
però sola.

la pesta que ens infecta al poble al carrer i al pensament, no em deixa crear res, no tinc temps per a la meva creativitat, perquè la pesta ocupa tot el meu temps.... però tornaré...

projectes a  mig fer:
lampara nespressos-velcros.
arrecades tente penjar fotos
lampara vidrets. (fa tant que esta pendent)
imans arenyencs (projecte de la mama)

em faig enquestes per a mi mateixa??, dec tenir un trastorn múltiple més greu del que em pensava......

amics amigables.

Tenir un vano a prop és important. fa calor a les discoteques tancades i a rebentar de gent davant d'un llençol gran ( bueno digues-li pantalla de projecció...) estem esperant un concert d'aquells que saps que recordaràs per tot. Pel grup, (com no els amics de les arts), per la situació; entrades gratix caigudes del cel unes horetes abans, quan ja ni t'ho plantejaves anar a aquest concert, per la companyia una de les noies que s'ha presentat a el concurs de solistes, per la fita històrica que representa, el meu primer desplaçament nocturn amb el cotxe i tornada sense copilot.
amb aquests items previs, la cosa promet. el concert neix, creix, es reprodueix,  s'expandeix i no desapareix del meu cap i el gaudeixo mooolt.
Fa calor i de tant en tant vento en Ferran que, no fa cara de tenir tanta calor com en Joan Enric però deu ni dó. no acabo d'entendre perquè la gent no duu sempre un vano al damunt. si és impressindible!!!!
m''emociono cantant l'home que va matar  liberty valance i liverpool. i continuo trobant a faltar cançons com  l'exercit de la xamfaina i un dissabte qualsevol. Riem moltíssim amb la Marta i en Jordi que monos.
i com a cada concert dels amics, descobreixo alguna cosa nova que em sorprèn. no havia vist encara la bed&banda.... Si us plau Eduard;  penja les teves cançons a la xarxa, son molt guais!!!!!!! jo també vull ser naturista!!!!!
I res tot s'acaba però que hi farem. Anar amb la Roser té avantatges com ara anar a saludar després del concert... Cosa que jo no hagués fet mai. (La sociabilitat amb gent que no conec no es el meu fort, no ens enganyem) jo ja seria a casa, però la Isabel s'ha de fer una foto amb els amics i les martes, i això ens enredereix una miqueta, però cap problema.
Torno conduint amb la Isabel (la qual tenia vista però no coneixia de res), ells continuaran fins a  st pol a fer girasol fins que surti el sol, que més voldria jo però ja no tenim edat de treballar 10h dissabte havent-ne dormit tres.
ha estat una nit improvitzada i rodona de les que deixen bon regust.
moltes gràcies a tots els amics ( gio roser & co. i a els de les arts) per aquesta gran nit històrica