amics amigables.

Tenir un vano a prop és important. fa calor a les discoteques tancades i a rebentar de gent davant d'un llençol gran ( bueno digues-li pantalla de projecció...) estem esperant un concert d'aquells que saps que recordaràs per tot. Pel grup, (com no els amics de les arts), per la situació; entrades gratix caigudes del cel unes horetes abans, quan ja ni t'ho plantejaves anar a aquest concert, per la companyia una de les noies que s'ha presentat a el concurs de solistes, per la fita històrica que representa, el meu primer desplaçament nocturn amb el cotxe i tornada sense copilot.
amb aquests items previs, la cosa promet. el concert neix, creix, es reprodueix,  s'expandeix i no desapareix del meu cap i el gaudeixo mooolt.
Fa calor i de tant en tant vento en Ferran que, no fa cara de tenir tanta calor com en Joan Enric però deu ni dó. no acabo d'entendre perquè la gent no duu sempre un vano al damunt. si és impressindible!!!!
m''emociono cantant l'home que va matar  liberty valance i liverpool. i continuo trobant a faltar cançons com  l'exercit de la xamfaina i un dissabte qualsevol. Riem moltíssim amb la Marta i en Jordi que monos.
i com a cada concert dels amics, descobreixo alguna cosa nova que em sorprèn. no havia vist encara la bed&banda.... Si us plau Eduard;  penja les teves cançons a la xarxa, son molt guais!!!!!!! jo també vull ser naturista!!!!!
I res tot s'acaba però que hi farem. Anar amb la Roser té avantatges com ara anar a saludar després del concert... Cosa que jo no hagués fet mai. (La sociabilitat amb gent que no conec no es el meu fort, no ens enganyem) jo ja seria a casa, però la Isabel s'ha de fer una foto amb els amics i les martes, i això ens enredereix una miqueta, però cap problema.
Torno conduint amb la Isabel (la qual tenia vista però no coneixia de res), ells continuaran fins a  st pol a fer girasol fins que surti el sol, que més voldria jo però ja no tenim edat de treballar 10h dissabte havent-ne dormit tres.
ha estat una nit improvitzada i rodona de les que deixen bon regust.
moltes gràcies a tots els amics ( gio roser & co. i a els de les arts) per aquesta gran nit històrica

cal una explicació?

cinema a la platja

les nou del vespre, fa xafogor enganxosa a la pell. estas ratllada amb tu mateixa per cabòries que encara desconeixes, simplement no saps que et passa, però sents aquell buit tant conegut aquella sensació d'estar massa penjada al món, massa des-ubicada al teu món.
agafo la tovallola i passejo tota la primera platja arran d'aigua  buscant un tros on el mar no sigui tant infecte i no hi hagi tanta merda surant. en trio un que esta igual que els altres, quin fàstic de platja!.
Però entrar a l'aigua dibuixant un cercle al meu voltatnt amb els braços em fa sentir una mica millor dins un cercle petit on jo em proteigeixo de mi mateixa. Estirada a la sorra l'airet del vespre va eixugant tota la xafogor acumulada i els buits interns.

Son dos quarts de deu del vespre em vesteixo i estiro la tovallola a la platja, una mica més a prop de l'espigo on ja hi ha força gent, ja han instalat una pantalla tensada entre tres màstils de fusta. i avui farem cine-picnic. M'he instalat sola soleta cap al final, vaig a saludar a la gent però ells tenen feia, faig unes trucades a vore si algú m'acompanya, però res aquí estem jo el meu préssec i la meva pastanaga. (tot un sopar!)
per sort quan ja som a punt de començar arriba gent coneguda que s'instal·la amb mi al meu costat i descobreixes altra gent coneguda amb la qui voldries estar a primera fila, però ara ja han començat.
busques i canvies de postura varis cops i ara maleeixes que la tovallola estigui encara humida, perquè fa una mica de fred i tot.
La pel·licula ja l'havia vist. però valia la pena.
La setmana que ve vindré amb més gent i més preparada

patronatge

m'estic fent unes faldilles, m'he liat amb el patronatge. el que em faltava no??
no se pas com quedarà. la meva maquina comença a fer llufa i em fot perquè això sempre m'enlenteix em ratllo i em canso pensant que a mà no ho faré...
de fet es un projecte que vaig pensar fa un any, però ara ja estan les peces tallades les bores fetes (més o meny, pq una l'he de refer tota, i altra esta a mitges) i ara només queda pasar-ho per la maquina, embastar els viaixos i palnxar-los per cosir-los bé... uf!! algun dia ho acabarè i us ho ensenyaré.

st joan

Nespresso

per fi després de tants dies , de tantes capsules acumulades amb cafè que ja es començava a florir, (uf quina angunia quan el cafè genera vida!) despres de prometre l'oro i el moro. ja es pot dir que està acabada, la famosa lampara de nespresso's.

La culpa es de la Mariona que em va enviar unes fotos i em va sugerir que fes alguna cosa amb les càpsules, i a totes les escoles i totes les mares els va agafar una fal·lera estranya per fer collarets arracades i anells amb les càpsules aixafades, i vaig dir... no collarets no, lampares cortines... no et quedis amb 10 càpsules posan-hi, 60-120 o 240!! (les que he fet servir per la làmpada!)

i aquí tenim el resultat el sistema es simple a matar i no cal explicació i la base torna a ser una tapa

i l'aplic de paret nespresso

faldilla pareo

m'he fet una faldilla pareo amb una tela del senegal que m'ha regalat la tamara, es reversible i molt fàcil de fer l'esquema es aquest. demà ja penjarè la foto que queda més guai en persona

corrandes

no ens vam fer cap foto,
tampoc vam cantar gaire,
la ruta va ser curta,
i no va faltar l'aire

i va ser una bona
vetllada, amb canalons.
i ens els vam menjar tots
perque esperaven ser
cruspits amb compania bona.
no sabem quan repetirem.
diumenges fent terrassa
aperitius al celler
abans del dinar familiar....
o a calella entre
les noies estrangeres
però no aturaran;
les rimes son primeres!

si, si ja se que no rima, ja es prou dificil fer-ho contant, com perque hagi de rimar-ho!

pD; això els heptasibals em mareja!. i em limita massa, res, que esperem poder tornar-ho a repetir aviat perque aixo de deixar la propera vegada tant al aire... però en el pitjor dels cassos que es prepari el setembre que tornaran les gloses amb trempera!
apa-li

amb ganes de marxar

me'n vaig a passar el cap de setmana aquí i em sap greu perquè acabo de saber que en Fèlix fa un concert al port blanc i em fot perdrem els seus concerts, jo que sóc fan incondicional. Però mira potser el cap de setmana compensa, ja que no tinc mai pont jo, poder tenir dos dies seguits i fugir una mica del meu dia a dia, serà bo oi?
quan torni ja us ho explicaré.

el llop Bernat

El llop Bernat

Hi havia una vegada un llop que estava fart de menjar caputxetes, cabretes, i porquets. I  n’estava tant tip que va decidir no menjar-ne mai més.

-       A partir d’ara només menjarè pastanagues!! –va pensar quan va verure passar un conill. I Així ho va fer.

Tot el dia menjava pastanagues: Pastanagues per esforzar, pastanagues per dinar, per berenar i per sopar.

Els altres llops del bosc van pensar que s’havia tornat boig i li deien.

-Bernat no pots menjar pastanagues els llops mengem xais, bens i porquets.

-que no que jo vull menjar pastanagues i deixeu-me en pau!!.

Els llops per ajudar-lo a oblidar aquesta idea tant esbojarrada, van pensar: Robarem totes les pastanagues, i com que no n’hi haura cap haurà cap tornarà a menjar carretes i xais!

I tal dit tal fet. Van robar totes les pastanagues de tots els pagessos de la comarca. En bernat quan es va llevar va anar a buscar una pastanaga i no en trobà enlloc, va buscar i buscar per tots els camps i es va trobar amb molts conills que també en buscaven. molt empipats. Però en Bernat va pensar: -Que farè si no hi ha pastangues? Be doncs si no puc menjar pastangagues menjarè enciams!! I  va començar a menjar encimas, escaroles i al final herba!

 La va probar i va descobrir que era bonísima!!. Visca això no m’ho podran pas robar en un dia! I n’hi ha de moltissims tipus.

Els altres llops el van deixar estar per boig!

-bernat axiò no por sortire bé els llops no mengem herba! Li deien però ell. Ni cas

En bernat menjava escaroles herbes it tot allò verd que torbava, i de tant menjar herba, es podia acostar als ramats de bens sense problemas.

 i a força de menjar herba a en bernat se li van fer les orelles caigudes i el pel se li va arrissar i es va anar fent petit fins semblar ben be un bè negre!

Sí si en bernat semblava un xai negre. I menjava amb els ramats i protia a passejar amb els altres bens. Però un dia el llop bernat que ara era un bè, es va quedar tancat al corral amb els altres bens, i els pastor que es va posar malalt no va treure els bens a pasturar.

En bernat estava tant afamat, tant que li va entrar salivera al veure el xaiet del seu costat, i mort de gana, no va poder més i se’l va empassar tot sencer. I com que encara tenia gana se’n va menjar un altre, i un altre, i li van anar sortint les dents de llop i el nas llarg. I de xai en xai es va menjar tot el corral sencer! I en bernat ja tornava a ser un llop ferotge de caputxetes i tres porquets. Això si, va trigar més d’un més a pair tots els xais del ramat que s’havia cruspit.

Els altres llops es van posar molt contents i es que tothom ha de menjar el que toca!!!

Fi.

fa uns messos vaig escriure això al meu blog:

res no es com imaginem
res no surt com somiem
res no es el que mai ha estat.
fum fum fum, pensaments somnis i il·lusions que s'esvaeixen en el fum, d'on mai s'haurien d'haver pensat.


perquè sempre em faig tantes il·lusions si el dolor de la desil·lusió no em compensa?
perquè em sento tant malament, com una nena a qui se li ha escapat el globus d'heli per descuit..

per sort aquest cop la desil·lusió no ha estat tant gran perquè ja m'ho esperava... que trist que ja no tingui ni la il·lusió de concebre esperançes i emocionar-me com un infant... perquè ja veig a venir que no en sortirà res, i el globus per molt aferrat que el tingui sempre s'escapara...