sicilia fotos

carrers i carrerons estrets i bruts i entrortolligats i molt mal il·luminats, amb els edificis bruts i ennegrits del anys i dels fums i tots mig enrunats o descostrats que sembla que vagin a caure d'un moment a l'altre, si es que encara s'aguanten, perque molts son nomes runa. de dia es bonic però als vespres, palerm si fa una mica de respecte per l'aspecte dels carrers i la poca llum, no tant per la gent que et pugis trobar. hi ha molta immigració, però tothom es amable i molt mediterrani.
Els paisatges que es veien des de el tren de vinya i olivera de camps de melons i de blat amb tota la terra parcelada canviant de colors, i retallat per el mar al fons era molt espectacular. molt bucolic i rustic i les ciutats més arreglades i turistiques no deixaven de tenir aquell puntet de decadencia o deixadessa que li dona un aire especial.
amb ganes de veure més coses i tornar algun cop a la vida...

sicilia

demà marxo 4 dies de vacancetes, com sempre curtetes, a sicilia, sempre torno i retorno a italia, però sempre que ho faig és a una ciutat diferent i sempre em sembla que es un pais nou, malgrat que vagi a on vagi a italia m'hi sento una mica com a casa, com qui agafa el cotxe i se'n va un cap de setmana a la cerdanya o al delte de l'ebre tant diferents pero tant catalans. i a italia si fa no fa tot es diferent i es nota del nord al sud, però sempre m'hi sento tant a gust i comode sense preocpacions...
i quan torni ja penjare alguna foto.

els bolsos hule

Aquesta es la meva paradeta de la fira del solstici d'estiu de fa 2 anys, on com podeu veure hi pengen molt bosses i moneders fets amb retalls d'hule de taula, d'aquests moderns que hi ha ara que son tèxtil plastificat, no de l'autentic hule de Gavà, que no es pot cosir. No em vaig fer d'or amb la paradeta, però jo m'ho vaig passar teta fent bolsos, estoigs, moneders i fundes pel mòbils amb la meva maquina de cosir de joguina, i els retalls de la botiga....

setembre

Fa un dia gris i plujós, sembla que la tardor ens ha vingut de cop, i amb ella la melangia i l'ensopiment d'esperit, et lleves al mati i fa fred i el cel esta encapotat... i tot sembla una mica més gris i una mica més trist. Potser es que el fet que tot el món retorni al món laboral i al curs escolar després de vacances, m'afecta a mi que no he deixat de treballar?
"les noticies diuen que ha arribat de molt lluny aquesta nit el setembre sense pietat/cau la pluja que mullarà les paraules que t'escric i fondran la neu del teu país " perestroika de sau...

no patiu però que he tingut un cap de setmana fanastic i que aquest ensopiment sera curtet perque igual que en dani i la tamara la setmana que ve, soc jo la que se'n va de vacancetes setmbreres a sicilia! i ni els núvols ni el fred ni la pluja podran desmontar la meva il·lusió i alegria per les vacancetes.

mare de deu

avui es el meu sant o el meu marede deu, retrobada la mare de deu de núria, es que te un nom llarg la cosa...
els regalitos ja me'ls van fer al llarg de l'estiuet.
no puc escriure pq estic feta pols i morta de son, deu ser que el dia d'ahir a l'illa fantasia em va esgotar completament les energies......
apali siau

arrecades de botons

Aquesta tarda he fet unes altres arracades amb botons de nacar, i com que ara les arracades de nacar es duen molt, perquè anar a comprar peces de nacar??? no cal: agafem uns botons de nacar dels antics de ma mare quan era jove i apa li enfilem una mica de fil de alpaca i unes tanques i mira tu queden prou be oi? també en pots fer penjolls amb els botons grossos....

quan tingui més temps i la camara faré un reportatge dels models diferents que tinc... si sabes fer un pase de diapos de picasa....

acustica

divendres a la nit vaig anar al festiva acustica de figueres amb l'àlex. amb qui sino podria anar a figueres a un concert i tornar al cap de tres hores?? jeje vam aprofitar molt bé el temps que van ser 5h, entre sopar i buscar un caixer, veure en joan miquel oliver un trosset dels shaurma mentre investigavem, els facto de l fe i les seves floretes (vivaaan las floores del caampoo!!) i el sr kiko veneno que es de figueres, em va agradar molt el festival com ha concepte estava molt ben organitzat i coordinat, i es clar els musics també. pero el millor de tot com sempre, la companyia!! gracis Àlex!!!

mal de cap

El mareig i la pressió al cervell com una boira borratxera que ho enterboleix tot, aquest mal de cap tant típic de l'estiu i que m'acompanya sempre tota la tardor, com si les insolacions esporàdiques de muntanya ara ja llunyanes, s'haguessin instal·lat al meu sostre com un parasit.
Les cefalees aquestes que pressionen el frontal i temporal, que fan punxades de dolor i pressió constant en un punt com si el cervell creixes en una direcció i no hi càpigues dins del crani....

El vertigen i la por a tancar els ulls que cauria, el vertig constant de notar que el cap tendeix massa cap a la gravetat del terra i vol caure-hi. però el problema es el terra estirada a terra, tot es mou i la pressió no baixa i per molt que tanqui els ulls i intenti dormir es pitjor que les baixades de sucre de quan vas fumada.............

el mar

( el mar ? )

A l’amplitud del mar
l’esperit se’ns encongeix
com un petit peix
que neda dins l’aigua
del nostre cor.

A l’amplitud del mar
veus dins teu
el mateix color
blau que t’allibera
dins de la presó.

Ignorant
del seu poder
insignificant
davant del seu ser.
¿ Pots veure’t
reflexat ?

I sóc
petita davant
l’immensitat
que pren vida
se’ns tenir-la.

El seu fred
et buida els
ossos i la
ment.

Un mar de somnis
blancs blaus verds
que perden l’encís
de l’infant no trobat.

I el vaixell solitari
que vaga perdut pel
cor, es reflexa en ell.

I el mar es
Trenca en mil bocins
Contra les roques
Del món, fins
Unir-los en la ment.

per si encara queda algu que no l'hagi llegit mai....

fair festival.

El dissabte vaig anar a una botiga de comerç just al barri de gracia, que es diu Olokuti la botiga era molt interessant perquè varis artistes hi venen els seus productes sense intermediaris, i em va semblar una molt bona opció a les meves creacions varies!!.
L'olokuti te al fons de la botiga un jardinet preciós amb el terra ple de picons i arbres i heura a les parets, on s'hi esta molt bé prenent un té en unes cadiretes metàl·liques i unes tauletes de trencadís modernista. El lloc és idilic, però si a més a més hi ha d'acompanyament música en directe, d'aquella tranquil·la i calmada que et transporta als teus espais interiors, a traves de la poesia com aconsegueix sempre en didac, es ja el paradís.
Tot un luxe poder gaudir de la poesia musicada en directe i sentir com l'esperit es calma i el silenci interior s'expandeix en tot el jardinet, fins i tot l'alex que es una anima inquieta i intranquil·la de mena es va relaxar i transportar per la musica i el lloc...

Son petits moments de la vida que t'alegren i donen sentit a l'exitència, perquè queden en el record com a moments dolços....

far-encens

agafes un cartró rodo gruixut, del paper de cuina però una mica més consistent, li fas molts foradets d'uns 8mm i alguns de més petits, per que respiri bé. li enganxes una superfície qualsevol a la base i ho tanques amb un tap de suro.
es cert que hauria quedat molt millor de color blanc amb franges vermelles com si fos un far, però jo el vaig deixar així, de color natural perquè era la prova pilot...
es un cremador d'encens de fàcil i net us, només has de clavar la barreta encesa al tap de suro i posar-la dins el tub, de manera que es crema al reves i tot l'encens surt pels foradets i la cendra cau a dins...

cronica

platja i sol, i també algun núvol. calma de saber que no hi ha pressions ni obligacions; de vacances, encara que dormim poc, encara que fem moltissimes coses, es un altre ritme personal, son unes mini vacances on les decissions no estan marcades per un ara toca fer això i allò (llevat esmorza, fas tard a la feina, treballa neteja la casa, treballa, fes...)
només han estat quatre dies, en bona companyia amb la martona i la julie i a casa en josepmaria i la mariona, no es pot demanar més, estar amb gent a qui estimes molt i en un lloc idilic de colors i llums que enamoren.
i la gent pensara bueno Menorca es maco però no n'hi ha per tant. Però es que quan et fan enamorar-te d'un lloc perquè veus com la gent ho viu amb tanta passió i devoció pel lloc i el paisatge, te n'enamores tu també. i per mi quatre dies de vacancetes a l'agost son un luxe impagable!
volia fer una altre crònica diferent però porto tot el migdia discutint amb en picassa dels collons i amb la pagina i no me n'he en sortit gaire!. quan ho domini ho faré millor!!