No cal ser la llum, només brillar a les fosques, fer de la teva cova un recer propi i segur. Ser un rei a l'exili, nostàlgic i ofès, l'últim descendent d'una raça oblidada. Ser pare i ser mare de l'univers. No cal ser feliç, només semblar-ho a estones, fer de la teva vida un conte cruel i pervers. Ser un fera salvatge d'amor ferida, l'escuma d'una onada sense fre. Ser pare i ser mare de l'univers. Ser un fera salvatge d'amor ferida, l'escuma d'una onada sense fre. Donar un pas de gegant dins de l'abisme d'una crisi perfecta en moviment. Ser pare i ser mare de l'univers. |
| kitsch.IV |
Total de visualitzacions de pàgina:
dimarts, 7 d’octubre del 2008
avui... avui estic kitsch
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
saps que no es pot donar més ningu podria, saps que no es pot insistir més del que jo he fet..
aleshores diguem que soc jo per tu?
Publica un comentari a l'entrada