com que es estiu i fa calor i no podem dormir, que fem?
...
produim!! he fet arrecades per donar i per vendre, de fet només les regalo i no me'n venc cap, jeje
i collarets com aquest












però clar com que la cosa era facilona amb un collaret no feia i m'he fet unes arrecades i un anell de conjunt!!
je je visca el blauet i l'estiuet!

he produit més cosetes que ja anirem penjant...

calor

ara si,
ja és estiu de debò i fa molta calor. (fins ara no feia calor calor... acostat una mica per favor...)
torno a tenir com cada any aquell mal de cap espès a les tardes i els mareigs que em fan perdre l'estabilitat i la seguretat en el caminar.
dormo amb les finestres obertes sentint els veïns que fan horaris estranys o que també moren de calor.
vaig a tot arreu amb els vanos i en tinc un a cada habitació de la casa (sort que en te poquíssimes)
i estic tot el dia, tot el dia enganxada i enganxosa amb aquesta humitat tant típica nostra que fa fàstic topar amb d'altres persones...
l'aigua del mar ja és calenta, i sols es neta fins a les 11 després ja arriba aquelles brumeres estranyes tant nostrades, i la platja es plena a vessar de gent para-sols i porqueria, que fan que enyori els dies de platja d'hivern.

Pero aixo si fem tot el dia terrassa cada vespre platja o piscina per referescar-se i gaudim d'uns vespres estiuencs eterns....

piscines...

avui estic relaxada,
he anat a nedar una estona al vespre, ho necessitava, m'ha fet tant be!
feia molts dies que no anava a nedar, posar el cap sota l'aigua i deixar de sentir sorolls i només sentir el brogit del meu pensaments... perquè sota l'aigua els pensaments van fent i sempre surten histories diferents que em relaxen i fan que surti de l'aigua amb més pau o cansament però el cap es transporta en els seus pensaments que tenia dins l'aigua. i és com si continues pensant i imaginant històries...


Imagino el teu amor
Somio el teu sexe
Perdent-me en les
Il·lusions fictícies
conscientment viscudes.

Vivint en el somni
Evitant trobar-te
En la realitat

Decepcions i
Frustracions sota l’aigua
On les llàgrimes no mullen.

el poema és del 2005

en pijama

 Ahir per dormir vaig posar-me pijama net i
vaig triar aquest perque en vaig
veure una punta que sortia del fons del calaix,
i es que feia temps que no me’l posava.

Em van venir molts, molts records al cap,
em vaig sentir petita i tot.
Aquest es el meu pijama vermell, era de la meva mare
quan era jove, i quan vivia a casa els meus pares
ens el posàvem tant la montse com jo, quan estava net,
sempre que el veiem l’estrenàvem ràpid marcant
i deixant clar, a qui li tocava aquella setmana.
Era com disfressar-se de hippie
abans d’anar a dormir. i era genial
quan et llevaves pel mati tota vermelleta.

Per mi a part de que me’l vaig quedar, te una altre significat
especial, perquè me’l vaig posar per anar a la festa pijama l’any 2000.

La festa pijama es va fer al corral d’en forn a arenys de munt enmig de la
muntanya hi havia 100 persones en pijama i era molt graciós, va ser una
festa genial, van tocar els reig bord i tot! A part de ser una festa
d’aquelles que no s’obliden perquè allà amb aquest pijama vermell vaig
conèixer en Ramon. En Ramon el meu fantasma obsessiu que dona voltes pel
meu cap des de fa tant de temps. I aquesta setmana que dormo amb aquest
pijama recordo el meu fantasma més que mai. Ai!

l'ovidi

vaig anar a veure un recital sobre l'ovidi montllor i malgrat que desconec moltes de les seves cançons les que conec sempre m'emocionen, perque m'encanta aquella cadencia trista i melancolica del homenatge a teresa, es precisosa, i em van saltar dues llagrimes i tot. Es que a més el lloc era precios: un pati petitó recollidet i molt verd i fesc, perque fresca en feia... d'aquells llocs on fariem vespres eterns dijous amb calma i tanquilitat parsimoniosa.. i mira l'endema me'n vaig anar a la biblioteca a buscar 2 cd's de l'ovidi per escoltar i coneixer una mica més.

festa major

alegria que es festa major!!
i anem fent concerts de reig bord a la placeta ballant i saltant com mai, celebrant el patró cantant completes a ple pulmó que aquest any sortim per la tele. i mirem el focs que cada any son més deslluidets, però cal fer poble i si s'ha de fer es fa.
ah i una felicitació a en miquel del roig que ha causat la sensació entre la població i va agradar a petits i grans, quin home!! no para en tota l'estona ni per respirar.
i aquest cap de setmana.... anem de barraques!!! a la platja per poder-nos referescar quan el cos esta suat de tant ballar, beure i saltar!!. aixo si farem sopar de festa major al pati de casa, recaptem adeptes i menjar i tothom si podra apuntar.
ja fare una cronica més complerta dilluns!!!

uoooo la pluja intensa que va caure sobre tota catalunya, va estroncar les barraques i amb elles el sopar al terrat de casa, ja que estava tot molt moll i al pis no hi cabem tanta gent, casa meva es petitona...
ens vam quedar decepcionats i amb moltes moltes ganes de fer un sopar plegadets, perque la nit pintava be, però que hi farem. hi haura més dies que orenetes!!! (no pateixis joan!!) i diuen que les coses bones es fan esperar i pregar i el sopar a casa intentarem que el proper cop sigui més especial.
pero les barraques ens haurem d'esperar fins l'any que ve, uoooo i mira que en tenia ganes de festa i borratxera de desfasar-me i gaudir gaudir... pero ja se que quan em faig masses il·lusions m'en duc masses decepcions. i aquest dissabte no en va ser exepció.
esperant més dies d'estiu...

aqui es van casar el dia 28 l'Albert i la
Barbara, en un dia assoleiat, al mig del montseny amb unes vistes impressionants i en un marc incomparable,

st. joan

foguera petita en un test amb tot de pensaments i desitjos per complir i mals moments per cremar i oblidar, el foc renovador i màgic ens va transportar la nit de st. Joan, un sopar guai amb els amics cremant i saltant per primer cop les fogueres, si es clar eren de tamany reduït... nit de st Joan d'estiu a la platja, de trobar a tothom i saludar-te content amb tothom, com quan per nadal vas dient a tothom tant si et cau be com si no, bon nadal. A la platja d'arenys et torbes a tothom i aquesta màgia de la nit es el que la fa tant mítica i inciatica que es la primera de l'estiu, que en vindran moltes d'altres, en que pots parlar ara amb un ara amb l'altre tots contents i en tonats i amb tota la nit per davant per acabar esmorzant a la croissanteria, com cada any. i amb quin careto!

potser si que hi faltava molta gent, i potser si que mai ha tornar a ser el mateix des de que no hi ha la salseta i que res no podrà superar l'any de la foguera gegant i les carpes, però cada st Joan es el primer, i cada st.Joan comença l'estiu ple d'emocions que ens està esperant....
i compartir aquesta il·lusió, com en una paranoia col·lectiva, aquesta emoció ansiosa i expectant d'aquesta nit, perquè es respira en l'aire que es present en les 1000 o 20000 persones depen de l'any, que hi ha a la platja i que encara que no hi siguin tothom sap que aquest sentiment es compartit arreu dels països catalans, i això saber que tot el país viu una mateixa emoció, en aquest preludi d'estiu es el que en fa de st. Joan la festa dels països catalans...
bon estiu a tothom, tant si la nit de st. joan va ser màgica o va ser com cada any.....

la tona i en dani

Us presento en dani i la tona, que son d'aquells amics que sempre hi son, que creixen i et fan creixer, i et fan ser tant especial. la foto la feia la tamara i per tant hi surt en esperit! potser jo no faig la millor cara del món, es el que tenen els petes de la marta, en mi. En dani es el que te el cremador d'encens i el quadre de porex, jejeje. i quin sentit tindrien tots els meus projectes si me'ls quedes jo? els faig per a els amics importants, perque sempre tinguin un torsset de nurieta amb ells. i vosaltres dos, sou per mi molt especials, ja se que ho sabeu, però volia dir-ho un altre cop. la martona i en dani contrueixen el meu dia a dia i el fan feliç, l'omplen de vida i felicitat, malgrat el dia sigui gris plujos i tots tres estiguem moixos, la nostra companyia irradia llum per si sola i aixo els fa tant i tant essencials a la meva vida. moltes gracies per la vostra sinceritat i la vostra paciencia i amistat. us estimo molt.

porex pan

els quadres de porex-pan:
Agafes una lamina qualsevol gruix de porexpan, a poder ser d'aquell molt premsat i hi pintes al damunt amb acrilics molt aquosos i apa ja està.
no pesa, no necessita ganxos complicats amb una agulla de cap a la paret s'aguanta de sobres, o enganxat.
aquest es el meu capçal de llit. si, si s'amblen molt, tots son de color blau? no pots pintar del color que vulgis pero a mi el blau m'agrada molt!!!

l'alegria del dia

si et passa, a 10cm de tu que estàs sentada, un cos que fa 2m d'alt i et passa a frec i expressamanet, per molt que duguis una criatura petita als braços; tremoles.
Si la persona a més a més és fosca, negre, no xocolata o marro fosc, no!; negre carbó amb reflex platejat, esta fort fiblat amb unes espatlles que no li caben, i sobre porta una samarreta negre que no li cap d'estreta que li queda, uns pantalons blancs immaculats i du ulleres de sol i notes com dona voltes absurdes per davant teu; ja flipes!!!
és que era un d'aquells dies que mira vas fent, treballant una mica d'esma, com un dia més acumulat al calendari en blanc: simplement no va passar res, i tampoc ha passar res per apuntar al calendari, però almenys tampoc ha estat un matí com els altres, si més no la visita d'aquest noi m'ha fet fer un apunt al bloc!! (si es clar a petició de la Isabel!!!)
i mira qui sap potser demà el torno a veure, del brasiler vaig pensar el primer dia que no el veuria mai més.
i no es maco treballar a la riera i veure passar gent i 'pedazo cuerpo's

i es que les petites alegries d'un dia que et poden fer canviar l'anim poden ser insignificant o moolt significatives, però no deixen de ser això: petits moment que et fan somriure!!
apa

incens

això es un cremador d'encens que he fet aquest hivern amb quatre fustetes i un taladro, omplint de foradets les fustetes com si fos un colador per que l'encens surti pels foradets, i encaixant les fustetes per fer una caixeta, (encolades o clavades amb puntes) i posant una tapa a sobre també foradada, que s'aguanta amb cargol d'aquells que tenen la mitat rosca i la mitat no perquè així la tapa es pot girar cap a un lateral. llavors només fas un foradet al lateral perquè la barreta s'aguanti a dins estirada (dins el taüt) i pugi respirar pels forats. es maco eh?.
si jo ja no el tinc el té en dani que es un afortunat i te part de les meves mostres.

apa un altre dia un altre invent aprofitat!!.