...quinze voltes i nadal de més a més
cada dia fossin festes
la quarema mai vingués....
apa tots a cantar ball de cançons i a fer el folki a la riera...
divendres, 4 de març del 2011
dilluns, 14 de febrer del 2011
stand by....
no penseu pas que he deixat de crear i el bloc es només de còrniques de concerts dels amics de les arts... nooo, el que passa es que estic cosint i cosint i no tinc temps per fer altres cosetes, però el cap bull de projectes, no pateixin pas...
tinc moltes samarretes per pintar,
tinc bolsos al cap per fer i refer d'altres
tinc un jersei bolso a mitges
he de fer pantalles de lamapares
i continuo amb el projectes de tallar vidres
però no tinc temps no tinc temps d'aqui a un mes ens hi posem...
tinc moltes samarretes per pintar,
tinc bolsos al cap per fer i refer d'altres
tinc un jersei bolso a mitges
he de fer pantalles de lamapares
i continuo amb el projectes de tallar vidres
però no tinc temps no tinc temps d'aqui a un mes ens hi posem...
dimecres, 9 de febrer del 2011
3 intents de posts en un...
El palau de la música ple a rebentar, fem un pinxos amb vi i cervesseta, agafem les entrades i comencem a pujar escales. No no estem a platea, que bonic que seria, tampoc estem al primer pis, a les llotges, no... estem al cel!!. dalt de tot del palau sota d'un cavall que galopa sobre els nostres caps. esperem que no ens caigui al damunt... cadires incomodes i estretes encaixonat amb els genolls apretats al davant, no se que fem asseguts posem-nos drets no?
Comencem amb un deja-vu que em duu a recordar la versió de st Cugat preciosa, i aquí si, puc cantar a ple pulmó amb la resta del palau. Però ja detectem massa aviat un petit inconvenient...
no em fa res estar tant amunt, estar en unes cadires incomodes, no veure en Dani per la situació, només la cueta del piano de cua. Tot és suportable, coi es l'ultim concert i al palau... però el focus no!. entre el bateria i el trombó per darrera en Joan Enric hi ha un estupendo focus, que es mou i que quan els de llums creuen que esta aturat enfocant al sostre el que enfoca es la nostra cara! tenim dues hores per davant per sentir-te il·luminat pel focus. Però en realitat et sents il·luminat pels amics de les arts que desprenen més llum que mai. llueixen i resplendeixen energia, vida, eufòria i passió com sempre. I Aquesta força t'omple i t'escalfa s'encomana i bé, si, hi ha un focus que em mira, però si estas dret en un tren transsiberià amb 2000 persones tant hi fa!
La foto no es molt bona cert, però es el que es vivia!
I anem creixent rient amb ells jugant a fer coros amb ells i amb els mobils uau! quin impacte visual girar-se enrera i veure tants llumets!! vaig estar a punt de demanar a la noia del meu costat que em deixes mirar pels binocles, ella va fer un concert encara més especial amb binocles i cantant... Jean luc va tenir un climax de subidon total! però al final quan ja em saltava la llagrimeta escoltant l'emocionat Joan Enric ens deixen escoltar la cançó a mahalta i aixo ja va ser massa.
2:
I ara de vacances;, després de vuit o nou concerts en un any amb ells (podeu pensar que pocs.. jo n'he fet 20, 30...) faré unes vacances d'amics, no hi seran per d'aquí dos caps de setmana a mataro o a figueres o a st esteve de palau tordera o a st cugat.. ells estaran desconnectant i renovant forces, agafant llum del sol per poder tornar a treballar i donar-nos més vida a les nostres vides.
Perquè al matí a la feina pots tenir els amics de fons, al cotxe pots anar escoltant i cantant els amics, als bars o als pubs pot ser que et posin alguna cançó del amics, però no ens enganyem no es la mateixa companyia, no es comparable ni inigualable, la vida es acumular moments i vivències emocions i records que fan que la teva vida sigui més plena i rica. I cada concert dels amics de les arts que he anat queda gravat omplint el sac dels millors moments, perquè sempre son concerts viscuts amb intensitat amb gent diferent, amb família amb amics amb amigues amb desconeguts... però sempre al màxim d'eufòria i bon rotllo i ningú surt dient avui no m'ha agradat... per això sigui quin sigui el format en que els cantis, no es el mateix que viure'ls. Ells donen una mica més de vida a les nostres vides.
moltes gràcies!
i el tercer intent de post, cada dia un troset...
He anat molts cops de gira d'un grup; he fet en un any o estiu 8 o 9 concerts d'un mateix grup, però eren grups de música, en canvi els amics de les arts son diferents. perquè no sols fan música, fan família, una cosa es tenir un public fidel, l'altre es tenir una afició que t'és fidel per que et sent propera.
I tal com a ells a els agrada comparar amb el futbol podríem dir-ho aixi; tothom acaba coneixent la vida i personalitat d'un futbolista o un entrenador i et cauen més bé o més malament, però de seguir-los cada dia per la tele, el que ha dit avui el que ha fet avui, la lesió que s'ha fet etc.. aquest dia a dia te'ls fan sentir propers com de la família, i això és el que feu amics, amb el vostre post diari, amb els vostres vídeos, amb les llistes de musiques que compartiu i amb les anècdotes que aneu explicant (inventades o exagerades, aixo es igual) I llavors quan vas al camp ja no sols vas a veure un equip jugant a futbol, vas a viure una emoció compartida amb tot el camp, com una sola veu veient rient i patint un partit; així es viuen els concerts dels amics de les arts! Perquè aneu formant part de les nostres vides, del nostre dia a dia, i t'acabes sentit part de l'equip. Llavors vas a un concert i aquest et genera un sentiment que no es flor d'estiu ni d'un moment, et genera un sentiment autèntic, una eufòria on descarregues tensions veient el partit, ai perdo el concert!! No es un concert d'estiu divertit és un dia a dia amb els amics que cada dia son més amics.
A vegades però et fa una mica de cosa, igual que amb el futbol, i els personatges públics que penses, bueno deixeu-los estar! a vegades veig tanta gent i tant retorn al bloc, al facebook que espanta una mica... no deuen estar massa saturats de ser tant propers i tant "públics" ja? no es cremaran? jo per si de cas els deixaré estar de vacances un temps....
Comencem amb un deja-vu que em duu a recordar la versió de st Cugat preciosa, i aquí si, puc cantar a ple pulmó amb la resta del palau. Però ja detectem massa aviat un petit inconvenient...
no em fa res estar tant amunt, estar en unes cadires incomodes, no veure en Dani per la situació, només la cueta del piano de cua. Tot és suportable, coi es l'ultim concert i al palau... però el focus no!. entre el bateria i el trombó per darrera en Joan Enric hi ha un estupendo focus, que es mou i que quan els de llums creuen que esta aturat enfocant al sostre el que enfoca es la nostra cara! tenim dues hores per davant per sentir-te il·luminat pel focus. Però en realitat et sents il·luminat pels amics de les arts que desprenen més llum que mai. llueixen i resplendeixen energia, vida, eufòria i passió com sempre. I Aquesta força t'omple i t'escalfa s'encomana i bé, si, hi ha un focus que em mira, però si estas dret en un tren transsiberià amb 2000 persones tant hi fa!
La foto no es molt bona cert, però es el que es vivia!
I anem creixent rient amb ells jugant a fer coros amb ells i amb els mobils uau! quin impacte visual girar-se enrera i veure tants llumets!! vaig estar a punt de demanar a la noia del meu costat que em deixes mirar pels binocles, ella va fer un concert encara més especial amb binocles i cantant... Jean luc va tenir un climax de subidon total! però al final quan ja em saltava la llagrimeta escoltant l'emocionat Joan Enric ens deixen escoltar la cançó a mahalta i aixo ja va ser massa.
2:
I ara de vacances;, després de vuit o nou concerts en un any amb ells (podeu pensar que pocs.. jo n'he fet 20, 30...) faré unes vacances d'amics, no hi seran per d'aquí dos caps de setmana a mataro o a figueres o a st esteve de palau tordera o a st cugat.. ells estaran desconnectant i renovant forces, agafant llum del sol per poder tornar a treballar i donar-nos més vida a les nostres vides.
Perquè al matí a la feina pots tenir els amics de fons, al cotxe pots anar escoltant i cantant els amics, als bars o als pubs pot ser que et posin alguna cançó del amics, però no ens enganyem no es la mateixa companyia, no es comparable ni inigualable, la vida es acumular moments i vivències emocions i records que fan que la teva vida sigui més plena i rica. I cada concert dels amics de les arts que he anat queda gravat omplint el sac dels millors moments, perquè sempre son concerts viscuts amb intensitat amb gent diferent, amb família amb amics amb amigues amb desconeguts... però sempre al màxim d'eufòria i bon rotllo i ningú surt dient avui no m'ha agradat... per això sigui quin sigui el format en que els cantis, no es el mateix que viure'ls. Ells donen una mica més de vida a les nostres vides.
moltes gràcies!
i el tercer intent de post, cada dia un troset...
He anat molts cops de gira d'un grup; he fet en un any o estiu 8 o 9 concerts d'un mateix grup, però eren grups de música, en canvi els amics de les arts son diferents. perquè no sols fan música, fan família, una cosa es tenir un public fidel, l'altre es tenir una afició que t'és fidel per que et sent propera.
I tal com a ells a els agrada comparar amb el futbol podríem dir-ho aixi; tothom acaba coneixent la vida i personalitat d'un futbolista o un entrenador i et cauen més bé o més malament, però de seguir-los cada dia per la tele, el que ha dit avui el que ha fet avui, la lesió que s'ha fet etc.. aquest dia a dia te'ls fan sentir propers com de la família, i això és el que feu amics, amb el vostre post diari, amb els vostres vídeos, amb les llistes de musiques que compartiu i amb les anècdotes que aneu explicant (inventades o exagerades, aixo es igual) I llavors quan vas al camp ja no sols vas a veure un equip jugant a futbol, vas a viure una emoció compartida amb tot el camp, com una sola veu veient rient i patint un partit; així es viuen els concerts dels amics de les arts! Perquè aneu formant part de les nostres vides, del nostre dia a dia, i t'acabes sentit part de l'equip. Llavors vas a un concert i aquest et genera un sentiment que no es flor d'estiu ni d'un moment, et genera un sentiment autèntic, una eufòria on descarregues tensions veient el partit, ai perdo el concert!! No es un concert d'estiu divertit és un dia a dia amb els amics que cada dia son més amics.
A vegades però et fa una mica de cosa, igual que amb el futbol, i els personatges públics que penses, bueno deixeu-los estar! a vegades veig tanta gent i tant retorn al bloc, al facebook que espanta una mica... no deuen estar massa saturats de ser tant propers i tant "públics" ja? no es cremaran? jo per si de cas els deixaré estar de vacances un temps....
dilluns, 31 de gener del 2011
els amics i els seus amics
agafo el cotxe i recullo a ma germana i el cunyat, i esperem a la copilot; l'Ariadna amb el seu tom-tom. i mentre esperem ens truca en lalo, el meu germà, (ostres s'apunta a ultima hora? ell havia de venir en lloc de l'Ariadna però els compromisos teatrals el tenen ocupat...) ah no truca per desitjar-nos un gran concert i que l'agradaria compartir amb nosaltres snif...
Apa ja hi som tots, enfilem autopista que anem a st Cugat a veure un concert únic i irrepetible! Els amics de les arts i els seus amics. hi ha tres cròniques al seu bloc. Conduir fins a st cugat es dels viatges més llargs i difícils que he fet, ens equivoquem de sortida de l'autopista, he de fer més peatges i per tant més pallassades ( a cada peatge la lio...) fem quilometres de més, he d'adelantar camions amb el risc que aixo comporta... uf uf..
però malgrat tot arribem i trobem el lloc prou depressa i aparquem a un parquing (passo de fer experiments pels carrers, que ja anem justos de temps)
Entrem ens asseiem a la fila 4 davant com sempre d'en Ferran piqué, no ho podem evitar, es el que ens cau més simpàtic de tots. Ara que no s'ofengui ningu eh?. comencem amb els fireluches i es clar el clima ja ens posa la pell de gallina, ooohhh que bonic que sona.
És el primer cop que faig un concert dels amics asseguda i és tant estrany estar lligat metaforicament a una cadira; no et mous, només escoltes i ja esta bé vius el concert més atent veus més coses. però no pots evitar un gran neguit interior per moure't ballar caminar per l'espai posar-te més endevant o poder comentar alguna cosa a veu alta i no tot entre xiuxiueigs...
Tenim una senyora gran al costat que fan cara de no saber que venen a veure, la gent del meu voltat no son de cantar a ple pulmo només el noi del davant que duu un gomet verd a la galta, però tot i que ell si que es mou si que canta fort i es belluga, jo em sento més cohibida. canto totes les cançons però en veu baixeta i tímida, fa cosa i com ens costa a la fila posar-nos per fi drets!!!
i pensava que ja no tornariem a seure però si com que es just abans del "amago" bueno i fins a l'ultima cançó fins a en jean luc no ens aixequem de debó per ballar! no es just.
Però bé puc suportar el fet de no mourem d'una butaca en tot el concert perquè es dels millors millors concerts que he anat dels amics, juntament amb el del circ cric que el vam poder viure molt. L'ariadna posa el del circ per davant d'aquest, jo no, aquest davant del circ.
fer un reikiavik amb en lluis gavalda, i un Liverpool amb els bolets hipnòtics, fer un bed &brekfast amb la marta de debò. jo que vaig veure la primera marta a mataro i la de figueres! jjeje
Però clar encara em queda l'ultim concert al palau de la musica, com per fer una categoria potser es superen.....
i tornarà a ser amb familia, amb en lalo i la neus, no se si podré aguantar asseguda a la cadira....
us deixo amb la primera canço del concert no he trobat videos que sonin tant bé...
Apa ja hi som tots, enfilem autopista que anem a st Cugat a veure un concert únic i irrepetible! Els amics de les arts i els seus amics. hi ha tres cròniques al seu bloc. Conduir fins a st cugat es dels viatges més llargs i difícils que he fet, ens equivoquem de sortida de l'autopista, he de fer més peatges i per tant més pallassades ( a cada peatge la lio...) fem quilometres de més, he d'adelantar camions amb el risc que aixo comporta... uf uf..
però malgrat tot arribem i trobem el lloc prou depressa i aparquem a un parquing (passo de fer experiments pels carrers, que ja anem justos de temps)
Entrem ens asseiem a la fila 4 davant com sempre d'en Ferran piqué, no ho podem evitar, es el que ens cau més simpàtic de tots. Ara que no s'ofengui ningu eh?. comencem amb els fireluches i es clar el clima ja ens posa la pell de gallina, ooohhh que bonic que sona.
És el primer cop que faig un concert dels amics asseguda i és tant estrany estar lligat metaforicament a una cadira; no et mous, només escoltes i ja esta bé vius el concert més atent veus més coses. però no pots evitar un gran neguit interior per moure't ballar caminar per l'espai posar-te més endevant o poder comentar alguna cosa a veu alta i no tot entre xiuxiueigs...
Tenim una senyora gran al costat que fan cara de no saber que venen a veure, la gent del meu voltat no son de cantar a ple pulmo només el noi del davant que duu un gomet verd a la galta, però tot i que ell si que es mou si que canta fort i es belluga, jo em sento més cohibida. canto totes les cançons però en veu baixeta i tímida, fa cosa i com ens costa a la fila posar-nos per fi drets!!!
i pensava que ja no tornariem a seure però si com que es just abans del "amago" bueno i fins a l'ultima cançó fins a en jean luc no ens aixequem de debó per ballar! no es just.
Però bé puc suportar el fet de no mourem d'una butaca en tot el concert perquè es dels millors millors concerts que he anat dels amics, juntament amb el del circ cric que el vam poder viure molt. L'ariadna posa el del circ per davant d'aquest, jo no, aquest davant del circ.
fer un reikiavik amb en lluis gavalda, i un Liverpool amb els bolets hipnòtics, fer un bed &brekfast amb la marta de debò. jo que vaig veure la primera marta a mataro i la de figueres! jjeje
Però clar encara em queda l'ultim concert al palau de la musica, com per fer una categoria potser es superen.....
i tornarà a ser amb familia, amb en lalo i la neus, no se si podré aguantar asseguda a la cadira....
us deixo amb la primera canço del concert no he trobat videos que sonin tant bé...
cosint
aquest es el típic jersei que s'havia cremat tot amb tot de foradets petits com quan vas a un correfoc, o fumes molts petes, a diferencia que a mi em va passar amb sosa càustica.. i clar com tapar una filera de forats??
la foto no te qualitat d'acord, es el que passa quan et fas fotos davant de l'ordinador... però es que estava emocionada. i estic cosint més cosetes però no les puc explicar...
dimecres, 12 de gener del 2011
divendres, 31 de desembre del 2010
galetes
a finals de novembre vaig fer la primera prova, amb la primera recepta: no eren comestibles
la segona bueno nuria son molt dures però tenen un regustet de mel interesant
la tercera, això ja esta millor es poden menjar
la quarta, l'oleger diu de tot cor: aquesta esta mooolt bona!
ja hem trobat la recepta..
apa a fer arbres casetes, regals, xais bens pastors gossos, més arbres...
la segona bueno nuria son molt dures però tenen un regustet de mel interesant
la tercera, això ja esta millor es poden menjar
la quarta, l'oleger diu de tot cor: aquesta esta mooolt bona!
ja hem trobat la recepta..
apa a fer arbres casetes, regals, xais bens pastors gossos, més arbres...
dimarts, 21 de desembre del 2010
el taller de decoracio nadalenca
Ja vam fer el taller i aquestes son algunes fotos del que vam fer, els globus van quedar genials, ja se'ls han endut i només m'he quedat l'arbre de porexpan i feltre que no esta acabat, les llums amb capsules de nespresso, i aquesta setmana he fet:
una tira de cubs petits amb llana i porex, que queda molt mona. posaré la foto.
i us deixo una foto del pessebre surrealista que teniem a casa quan erem petits i que he restaurat i re pintat
divendres, 10 de desembre del 2010
taller de decoració nadalenca
Sí, recordem que a mi la decoració nadalenca no m'agrada. El daurat i el vermell, no estan en la meva paleta de colors soc més de blau i platejat, però aquests colors no estan en les noves tendències nadalenques, fa temps que han tornar als daurats i vermells i verds, que hi farem.
Però tot i això el meu cap continua bullint d'idees per decorar el nadal reciclant, i per aixo hem quedat amb unes amigues per fer un taller de decoració nadalenca a casa meva, la fem i se la queden elles, per que jo no sabria que fer-ne.
Tenim pensat de moment:
1 Partint del globus cordills, fer globets petits amb verd i daurats, i vermells, ja us poso la foto.
2 Fer arbrets amb llana forrant un arbre d'espuma amb mitja o amb feltre, i la decoracio la canvies cada any.
3 Fer estrelletes de plantilla de cartro i , forrar-les amb feltre, amb llana,
4 Pintar benes d'enbenar ferides, amb spray daurat per fer cintes d'arbre o llaços grans,
5 Fer corones amb paper d'embalar retorçat...
6...
si algu es vol apuntar al taller que ho digui!.
En breu fotos del taller i els resultats detallats.
Però tot i això el meu cap continua bullint d'idees per decorar el nadal reciclant, i per aixo hem quedat amb unes amigues per fer un taller de decoració nadalenca a casa meva, la fem i se la queden elles, per que jo no sabria que fer-ne.
Tenim pensat de moment:
1 Partint del globus cordills, fer globets petits amb verd i daurats, i vermells, ja us poso la foto.
2 Fer arbrets amb llana forrant un arbre d'espuma amb mitja o amb feltre, i la decoracio la canvies cada any.
3 Fer estrelletes de plantilla de cartro i , forrar-les amb feltre, amb llana,
4 Pintar benes d'enbenar ferides, amb spray daurat per fer cintes d'arbre o llaços grans,
5 Fer corones amb paper d'embalar retorçat...
6...
si algu es vol apuntar al taller que ho digui!.
En breu fotos del taller i els resultats detallats.
dimarts, 23 de novembre del 2010
aniversari
Tenir tanta gent que m'estimo molt reunida en una taula, em fa feliç. Retrobar-me cada any amb vosaltres per celebrar que em faig gran en la vostra amistat, em fa feliç (ja se que tots veniu, perquè us faci un regalet, que no m'enganyeu!)
No era una taula rodona i no podia parlar amb tots, però una taula rodona de 19 persones hauria estat complicat. vaig tornar a tenir regals artesanals personalitzats, cursos a mida, contes i la mirona d'en dani.
Us deixo unes fotos del regalet d'aquest any, d'alguns regalets i del meu careto
moltes moltíssimes gràcies a tots per la vostra amistat!
No era una taula rodona i no podia parlar amb tots, però una taula rodona de 19 persones hauria estat complicat. vaig tornar a tenir regals artesanals personalitzats, cursos a mida, contes i la mirona d'en dani.
Us deixo unes fotos del regalet d'aquest any, d'alguns regalets i del meu careto
moltes moltíssimes gràcies a tots per la vostra amistat!
dijous, 4 de novembre del 2010
tangram-iman
Només tinc aquesta foto dels tangrams
i aquesta altra dels imants de nevera que vaig regalar l'any passat pel meu aniversari (les inicials de feltre)
però crec que ja ens en fem a l'idea. que fàcil ajuntar-les les dos en un sol oi?
dibuixes una lletra quadrada i mil·limetrada,
li marques les línies rectes per on la vols tallar
dibuixes la lletra en un imant pla i la retalles
enganxa el feltre a els diferents trossets.
torna a muntar el tangram
i juga a fer altres formes.
i Pensareu, alguns,: perquè no l'hi enganxes el feltre i la retalles després?
doncs perquè al retallar el imant pla la polaritat canvia i amb el feltre que li enganxes després pots dissimular aquesta falta d'encaix exacte.
ara no la tinc, com sempre, però ja penjaré la foto de la mostra i el proces. jeje
i es evident que pots fer la lletra de fusta i enganxar l'imant per darrera, quedaria genial però aixo ja es més feina...
però crec que ja ens en fem a l'idea. que fàcil ajuntar-les les dos en un sol oi?
dibuixes una lletra quadrada i mil·limetrada,
li marques les línies rectes per on la vols tallar
dibuixes la lletra en un imant pla i la retalles
enganxa el feltre a els diferents trossets.
torna a muntar el tangram
i juga a fer altres formes.
i Pensareu, alguns,: perquè no l'hi enganxes el feltre i la retalles després?
doncs perquè al retallar el imant pla la polaritat canvia i amb el feltre que li enganxes després pots dissimular aquesta falta d'encaix exacte.
ara no la tinc, com sempre, però ja penjaré la foto de la mostra i el proces. jeje
i es evident que pots fer la lletra de fusta i enganxar l'imant per darrera, quedaria genial però aixo ja es més feina...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)