vas per la platja i veus entre les pedres aquell vidret gastat per les ones i la sorra, es de color mat esmerilat, però quan el mulles recupera la seva llum original.
des de petitona, no collia mai petxines, només vidrets, verds blancs marrons i quan en trobes un de blau.... era com un tresor màgic.
fa molt temps que vaig començar a fer posa-llantions amb els iogurts de vidre de la danone i els vidrets, en regalava a tothom que tenia pis, però clar jo sempre a més i més. Vaig trobar aquesta base i.. Aquesta es la 3ra que faig i tampoc me la quedaré jo, sempre penso que me'n faré una per mi, però sempre hi ha algú especial que es mereix la llum. i jo continuo tenint sols un posa-llantions això si és tot blanc i m'encanta!.
Necessiteu que expliqui com es fa?? no oi? l'únic truc es mullar una mica la superfície del vidre per que la massilla agafi bé.
dimarts, 31 d’agost del 2010
a les 5 de la tarda estava una mica ofuscada, manera ligth de dir pre-menstrual, i necessitava fer alguna cosa, vaig trucar a l'alex i li vaig demanar amb veu seria ratllada tipica en mi, si podiem quedar al vespre, que ja hi anava jo amb el cotxe fins a calella,
a les 8h em vaig acomiadar i encomanar a l'ariadna i la begoña i vaig anar a buscar el cotxe, i res guai. orgullosa de mi, i l'alex encara més de mi, em va fer com no anar a fer una volta més llarga fins a pineda i tornar i vam anar a aparcar a la platja de calella,. en el comportament tipic alex, anava treien el cap per la finestra i anava cridant als vianants: condueix la fita!!!! uooo hem posat quarta!!! etc.. enyorava aquestes coses de l'alex. em va animar moltissim, i vam xerrar guai com abans, i a més vam anar a veure en felix al xiringu on avui ja plega,
avui he d'anar a passar l'itv i aixo ja seran figues d'un altre paner....
Això es un plafò ikea d'en dani, que em va donar, tipus diogenes, nuria segur que en fas algu, jeje, la lampara fa temps que esta assignada a la tona. sí, pels que coneixieu el projecte, no funciona amb velcros, vaig fer porves i em vaig ratllar, aixi, he tardat 10 min a fer-ho tot. i el resultat es el mateix.
això es la pesta que tant m'ha ocupat i divertit aquest estiu
dimecres, 18 d’agost del 2010
l'estiu m'envolta
l'amor que hi ha a l'aire
em tempta
però no m'atrapa,
l'eufòria i les hormones
es disparen,
tota cuca viu,
i tot es caliu...
però no m'atrapen...
com sempre, resto sola
feliç i estimada
per l'aire de l'amor
però sola.
divendres, 13 d’agost del 2010
la pesta que ens infecta al poble al carrer i al pensament, no em deixa crear res, no tinc temps per a la meva creativitat, perquè la pesta ocupa tot el meu temps.... però tornaré...
projectes a mig fer:
lampara nespressos-velcros.
arrecades tente penjar fotos
lampara vidrets. (fa tant que esta pendent)
imans arenyencs (projecte de la mama)
dissabte, 31 de juliol del 2010
em faig enquestes per a mi mateixa??, dec tenir un trastorn múltiple més greu del que em pensava......
Tenir un vano a prop és important. fa calor a les discoteques tancades i a rebentar de gent davant d'un llençol gran ( bueno digues-li pantalla de projecció...) estem esperant un concert d'aquells que saps que recordaràs per tot. Pel grup, (com no els amics de les arts), per la situació; entrades gratix caigudes del cel unes horetes abans, quan ja ni t'ho plantejaves anar a aquest concert, per la companyia una de les noies que s'ha presentat a el concurs de solistes, per la fita històrica que representa, el meu primer desplaçament nocturn amb el cotxe i tornada sense copilot.
amb aquests items previs, la cosa promet. el concert neix, creix, es reprodueix, s'expandeix i no desapareix del meu cap i el gaudeixo mooolt.
Fa calor i de tant en tant vento en Ferran que, no fa cara de tenir tanta calor com en Joan Enric però deu ni dó. no acabo d'entendre perquè la gent no duu sempre un vano al damunt. si és impressindible!!!!
m''emociono cantant l'home que va matar liberty valance i liverpool. i continuo trobant a faltar cançons com l'exercit de la xamfaina i un dissabte qualsevol. Riem moltíssim amb la Marta i en Jordi que monos.
i com a cada concert dels amics, descobreixo alguna cosa nova que em sorprèn. no havia vist encara la bed&banda.... Si us plau Eduard; penja les teves cançons a la xarxa, son molt guais!!!!!!! jo també vull ser naturista!!!!!
I res tot s'acaba però que hi farem. Anar amb la Roser té avantatges com ara anar a saludar després del concert... Cosa que jo no hagués fet mai. (La sociabilitat amb gent que no conec no es el meu fort, no ens enganyem) jo ja seria a casa, però la Isabel s'ha de fer una foto amb els amics i les martes, i això ens enredereix una miqueta, però cap problema.
Torno conduint amb la Isabel (la qual tenia vista però no coneixia de res), ells continuaran fins a st pol a fer girasol fins que surti el sol, que més voldria jo però ja no tenim edat de treballar 10h dissabte havent-ne dormit tres.
ha estat una nit improvitzada i rodona de les que deixen bon regust.
moltes gràcies a tots els amics ( gio roser & co. i a els de les arts) per aquesta gran nit històrica
les nou del vespre, fa xafogor enganxosa a la pell. estas ratllada amb tu mateixa per cabòries que encara desconeixes, simplement no saps que et passa, però sents aquell buit tant conegut aquella sensació d'estar massa penjada al món, massa des-ubicada al teu món.
agafo la tovallola i passejo tota la primera platja arran d'aigua buscant un tros on el mar no sigui tant infecte i no hi hagi tanta merda surant. en trio un que esta igual que els altres, quin fàstic de platja!.
Però entrar a l'aigua dibuixant un cercle al meu voltatnt amb els braços em fa sentir una mica millor dins un cercle petit on jo em proteigeixo de mi mateixa. Estirada a la sorra l'airet del vespre va eixugant tota la xafogor acumulada i els buits interns.
Son dos quarts de deu del vespre em vesteixo i estiro la tovallola a la platja, una mica més a prop de l'espigo on ja hi ha força gent, ja han instalat una pantalla tensada entre tres màstils de fusta. i avui farem cine-picnic. M'he instalat sola soleta cap al final, vaig a saludar a la gent però ells tenen feia, faig unes trucades a vore si algú m'acompanya, però res aquí estem jo el meu préssec i la meva pastanaga. (tot un sopar!)
per sort quan ja som a punt de començar arriba gent coneguda que s'instal·la amb mi al meu costat i descobreixes altra gent coneguda amb la qui voldries estar a primera fila, però ara ja han començat.
busques i canvies de postura varis cops i ara maleeixes que la tovallola estigui encara humida, perquè fa una mica de fred i tot.
La pel·licula ja l'havia vist. però valia la pena.
La setmana que ve vindré amb més gent i més preparada
m'estic fent unes faldilles, m'he liat amb el patronatge. el que em faltava no??
no se pas com quedarà. la meva maquina comença a fer llufa i em fot perquè això sempre m'enlenteix em ratllo i em canso pensant que a mà no ho faré...
de fet es un projecte que vaig pensar fa un any, però ara ja estan les peces tallades les bores fetes (més o meny, pq una l'he de refer tota, i altra esta a mitges) i ara només queda pasar-ho per la maquina, embastar els viaixos i palnxar-los per cosir-los bé... uf!! algun dia ho acabarè i us ho ensenyaré.
