el jersei-bolso

el té la tamara.
es molt molt simple i molt original agafes un jersei de llana vell, li cuses ajuntades les dues manigues i ja tenim la nansa,
li obres una mica el coll
i li cuses ben fort i reforçat la cintura del jersei que sera el fons del bolso.

si ets un matat i vols uqe tingui cara i ulls posa-li un forro interior fort, al bolso i una tira per dins de les manigues perque aquestes no cedeixin i no suportin el pes.

el de la foto es el 2n k he fet, amb un jersei de la marta.

conxita

avui he escoltat conxita o que bonic i quant temps feia que no em retrobava amb la veu de la helena. tenen un nou disc i es tant trist!!!
genial

he començat l'any malalta i amb tos, amb pocs anims i una mica moixa.

he estat tot el desembre fent tangrams, puzzles xinos que fan figures com d'ombres xineses, 4 per a en dani un amb cada lletra del seu nom i 5 per l'enric que era el meu amic invisible del cau.
espero que aquest any començi millor que l'he acabat i sigui productiu i creatiu..

PD: aquest any despres de molt molt de temps em vaig tornar a menjar tots els raims!

DaNi

El vaig coneixer fa 4 anys, i el seu somriure li continua com sempre axinant els ullets. En Dani brilla per la seva llum interior que es capaç de transmetre arreu on va. Te caracter i geni, pero la seva força es la seva alegria i il·lusió, que ha fet que en aquests 3 anys jo hagi aparcat el meu negativisme vital que em definia com a depressiva cronica, (que xunga que soc) i sigui una mica millor com a persona. Ahir celebravem l'aniversari d'en Dani, i com se li veu a la cara va ser un dia d'aquells on et sents be amb tu i amb els altres i amb tot el món, perque ets feliç.

enquesta

si dos vots son meus, vol dir que només una persona ha respost a la meva enquesta... que trist no??????? o potser que en els 38 dies que li he donat de vida a l'enquesta només ha passat una persona pel bloc?

cotxu

Pel maig vaig anar-hi a demanar informació, vaig comprar uns llibres i em van dir que no hi havia classes que podia anar quan volgués a fer tests.
A l'estiu em vaig començar a llegir el llibre, em va semblar molt pal, i vaig passar d'anar a fer tests. Ara a finals d'octubre, perquè des de el setembre que em ballava pel pensament, vaig decidir-me a entrar de nou un dia a l'autoescola, i em van dir, que només havia de fer els 30 testos que tenien en els ordinadors, que a l'examen només entraven aquelles preguntes i ja esta. que aquest sistema canviaria pel desembre de cara a l'any que ve.
memoritzar 30 testos, no semblava molt complicat, però només tenia un mes, per tant m'ho vaig prendre en serio, i els vaig fer tots 30, quatre cops, i quan ja estava fins els nassos de fer-los vaig pujar a examen. (s'ha de dir que eren molt, molt, fàcils, amb preguntes del nivell que es un pas de zebra? un pas de peatons, un pas de bicis, una intersecció on s'ha d'accelerar!!)
no ho vaig explicar gaire a ningú perquè no volia sentir-me pressionada, amb les típiques frases, de com va l'autoescola?, si es un pal, però val la pena, no ho deixis, fes-ho, etc... Uf!!
ho vaig dir a tothom la setmana passada quan ja estava pagat i no tenia volta de full.
Ahir vaig pujar a examen, hi havia alguna pregunta que era diferent de les de l'autoescola, però tot i que va anar bé, i jo estava molt tranquil·la, rebre un allau de trucades i mails preguntant que tal, com ha anat, segur que has aprovat, va dona ja veuràs com si, Què? què?.... va fer-me posar més nerviosa del compte.
Aquesta tarda m'han dit que sí. Que he aprovat i només he fet un error. (que segur que era la pregunta dels frens abs, que no tenia gens clar que respondre)

i res ara, queda el més difícil, posar-me a conduir. ja us faré una crònica de la primera practica. jeje

boletada aniversari

humitat i olor de descomposició al bosc i en mig els carlets qe s'amaguen, sense gosar treure gaire el cap, no com les imponents palomes orgulloses que s'erigeixen altes i ostentoses, mira mira que gran que soc!. pero ai amiga, tu llueix que el boletaire et coneix i al cistell. tot i que no duiem cistell, pecat imperdonable dels pessims boletaires que som, els que acompanyavem a l'oriol el diumenge. ((si, si, que ja podria puntuar be i fer les frases més breus i clares) pero no em dona la gana.) però malgrat tot, vam collir uns quants, bastants, carlets, palomes, boletus amics dels siurenys que no se com es deien, algun xampinyo, llanegues llefiscoses i un fredeluc (fredolic) ai quin embolic!!
i amb dues boses cutres plenes vam anar enfilant cap a casa a menjar un rissotto danielenc que estava bonissim i una espeterrada saltejada per acabar de consumir els altres bolets. bo- bonissim!!!
i de postres magdalenes d'avellana al vapor que la nurieta va fer a les 9 del mati més dormida que desperta!

i que n'es de maco el dia quan el passes amb els amics. quins aniversaris més guais que em regaleu!

com sempre: no vam fer fotos perque els records valen més que les imatges.........

31

Aquest és el pastis que em van fer l'oleguer i la montse. mmmm bonissim!!!



aquestes les plantetes que vaig regalar aquest any amb el nom de cadascu al gotet..

i aquesta la cara que feiem els quatre ultims que vam quedar sortint del port blanc! jeje
moltes gràcies a tots i totes per ser-hi ahir

ja s'acosta el meu aniversari, ja fa dies que donc voltes i més voltes a quants serem on anem a sopar i quin dia, i sobretot com els preparo el detallet per a cadascu. ja falta poquet i ja esta tot enfiladet. anire fent fotos i posant-les a partir del dissabte o dilluns que ve...

la georgina

ahir va fer 30 anys, i potser ja en fa 20 quasi que hi es al meu costat.

sempre rient, sempre parlant i escoltant quan ens cal, creativa, divertida, vital i genial. des de un curs de mecanografia, i fent una exposicio de brossa, fent grups de reflexio i pregaria quan feiem egb, d'excursió al camino de santiago amb les monges, fent catequesis, fent cau i més cau: juntes i per separat, tancades i colonies, netejant i preparant acampades i milers de moments cauencs. fent sopars d'estiu a casa seva, o a casa meva, companya indiscutible dels dilluns de cinema o diumenges es igual, companya indiscutible de vespres passejant per la riera explicant-nos mil i una preocupacions, centenars de postals i escrits de felicitació de regalets originals i creatius, compartint projectes i pintures, viatgant pel mon anant a madrid o a bolonia, celebrant tots i cadascunt dels aniversaris mutus a prop (com a la foto) o en la distancia com aquest.
Però les vivencies es queden curtes si les compares amb els sentiments i sensacions d'abraçar algu a qui estimes tant.

TOTS ELS MATINS DEL MÓN SON NITS SENSE LA TEVA LLUM!!

ahir a la tarda.

humitat xafogosa, que ens feia anar amb tirants mentre a fora estaven a 8graus, jocs i experiments, descobriments del que ja saps i explicacions...
vaig trobar a faltar l'oriol i l'ariadna...