menorca

New Album 20/08/08 13:01
en vaixell fins a mao, i de sta eulalia, 22 a cala galdana amb el pic!. a son bou, a cales coves i cap a antonia font al claustre del mercat del carme i a la parra de festa, del cap de cavalleria i a fer fang, a ciutadella i cap a st climent a les festes, de volta per mao i cavalls a st climent, dinem i més platja, del calo blanc a cala binidali amb meduses pero bé i de nou a st climent concert dels suvaida i cap a es cau a es castell a veure en biel, de mao de compres per tornar en vaixell durant 9h hores que no se'm van fer tant pessades...

cap a menorca

i no faré com cada any st roc, estaré a Menorca amb la julie i la tona. 4 dies de sol platja fang, cales d'aigua neta, descans, relax... vacancetes minis minis, sols un cap de setmana, just, però, per fer-me a la idea de vacances treure'm el cuquet. i desconetar d'arenys del mon i de tot. sense mòbil, amb un quadern i vas que xutes...
ja faré una crònica amb fotos d'aki poc, que fa dies que no en poso de fotos.

aki us deixo l'Ariadna i la begoña fent st roc gloriós, no com jo que estaré tirada en una caleta, o emborratxant-me a sant climent...

dijous eterns orenetes

avui tornem a intentar fer un sopar d'orenetes a casa, i com que el terrat de casa esta mig maleit a tota la colla sang i fetge, com no el dia s'ha llevat gris, ennuvolat i amb quatre gotes xafogoses d'agost.
no se si plourà o no, aquesta nit, no se si podrem sopar be a dalt o apretats a baix. perquè avui si, avui sopem i punt encara que sigui asseguts a terra. perque tot i que em dol, no serem tots els que voldira que fossim, hi ha molta gent que no hi serà i que a mi em faria especial il·lusió que hi fos...
però no es pot tenir tot. oi? demà farem la cronica de com ha anat el sopar....

la placeta de l'església..

Gris

l'empedrat monòton

de floretes esborrades,

que indiferents,

veuen passar

gent que les

trepitja cada dia.

Sempre les mateixes

soles

Asseguda a casa

veig com creuen

la placeta.

ti-ti-ti-tic

al numero 33 del meu carrer hi passa un fenomen estrany,
ho havia sentit algun cop, però no hi vaig donar importancia deuria ser un horari normal. m'hi vaig començar a fixar un dissabte a la nit tornant de festa a les 3:45h del mati sonava un despertador de manera insitent i com que el carrer estava en total silenci el sentia al llarg de tot el carrer molt fluixet i de fons, vaig pensar quina putada llevar-se a aqesta hora un dissabte a la nit!!

pero es que es igual l'hora que passis a l'1 a les 5h a les 7h de la tarda o del matí el ti-ti-ti-tic--ti-ti-ti-tic, es constant a totes hores i de fet la casa esta tancada amb un cadenat sense pany es a dir amb una cadena que lliga les dues portes i per tant sembla una casa abandonada...
Fa més de dos messos que vaig descobrir aquest fenomen i el despertador encara sona de manera ininterrumpuda. Quan se li acabaran les piles, ja s'haurien d'haver esgotat, i a els veins no els molesta?
o potser es que hi ha algu realment a qui despertar i fins que no es llevi el ti-ti-ti-tic no pararà??

com que es estiu i fa calor i no podem dormir, que fem?
...
produim!! he fet arrecades per donar i per vendre, de fet només les regalo i no me'n venc cap, jeje
i collarets com aquest












però clar com que la cosa era facilona amb un collaret no feia i m'he fet unes arrecades i un anell de conjunt!!
je je visca el blauet i l'estiuet!

he produit més cosetes que ja anirem penjant...

calor

ara si,
ja és estiu de debò i fa molta calor. (fins ara no feia calor calor... acostat una mica per favor...)
torno a tenir com cada any aquell mal de cap espès a les tardes i els mareigs que em fan perdre l'estabilitat i la seguretat en el caminar.
dormo amb les finestres obertes sentint els veïns que fan horaris estranys o que també moren de calor.
vaig a tot arreu amb els vanos i en tinc un a cada habitació de la casa (sort que en te poquíssimes)
i estic tot el dia, tot el dia enganxada i enganxosa amb aquesta humitat tant típica nostra que fa fàstic topar amb d'altres persones...
l'aigua del mar ja és calenta, i sols es neta fins a les 11 després ja arriba aquelles brumeres estranyes tant nostrades, i la platja es plena a vessar de gent para-sols i porqueria, que fan que enyori els dies de platja d'hivern.

Pero aixo si fem tot el dia terrassa cada vespre platja o piscina per referescar-se i gaudim d'uns vespres estiuencs eterns....

piscines...

avui estic relaxada,
he anat a nedar una estona al vespre, ho necessitava, m'ha fet tant be!
feia molts dies que no anava a nedar, posar el cap sota l'aigua i deixar de sentir sorolls i només sentir el brogit del meu pensaments... perquè sota l'aigua els pensaments van fent i sempre surten histories diferents que em relaxen i fan que surti de l'aigua amb més pau o cansament però el cap es transporta en els seus pensaments que tenia dins l'aigua. i és com si continues pensant i imaginant històries...


Imagino el teu amor
Somio el teu sexe
Perdent-me en les
Il·lusions fictícies
conscientment viscudes.

Vivint en el somni
Evitant trobar-te
En la realitat

Decepcions i
Frustracions sota l’aigua
On les llàgrimes no mullen.

el poema és del 2005

en pijama

 Ahir per dormir vaig posar-me pijama net i
vaig triar aquest perque en vaig
veure una punta que sortia del fons del calaix,
i es que feia temps que no me’l posava.

Em van venir molts, molts records al cap,
em vaig sentir petita i tot.
Aquest es el meu pijama vermell, era de la meva mare
quan era jove, i quan vivia a casa els meus pares
ens el posàvem tant la montse com jo, quan estava net,
sempre que el veiem l’estrenàvem ràpid marcant
i deixant clar, a qui li tocava aquella setmana.
Era com disfressar-se de hippie
abans d’anar a dormir. i era genial
quan et llevaves pel mati tota vermelleta.

Per mi a part de que me’l vaig quedar, te una altre significat
especial, perquè me’l vaig posar per anar a la festa pijama l’any 2000.

La festa pijama es va fer al corral d’en forn a arenys de munt enmig de la
muntanya hi havia 100 persones en pijama i era molt graciós, va ser una
festa genial, van tocar els reig bord i tot! A part de ser una festa
d’aquelles que no s’obliden perquè allà amb aquest pijama vermell vaig
conèixer en Ramon. En Ramon el meu fantasma obsessiu que dona voltes pel
meu cap des de fa tant de temps. I aquesta setmana que dormo amb aquest
pijama recordo el meu fantasma més que mai. Ai!

l'ovidi

vaig anar a veure un recital sobre l'ovidi montllor i malgrat que desconec moltes de les seves cançons les que conec sempre m'emocionen, perque m'encanta aquella cadencia trista i melancolica del homenatge a teresa, es precisosa, i em van saltar dues llagrimes i tot. Es que a més el lloc era precios: un pati petitó recollidet i molt verd i fesc, perque fresca en feia... d'aquells llocs on fariem vespres eterns dijous amb calma i tanquilitat parsimoniosa.. i mira l'endema me'n vaig anar a la biblioteca a buscar 2 cd's de l'ovidi per escoltar i coneixer una mica més.

festa major

alegria que es festa major!!
i anem fent concerts de reig bord a la placeta ballant i saltant com mai, celebrant el patró cantant completes a ple pulmó que aquest any sortim per la tele. i mirem el focs que cada any son més deslluidets, però cal fer poble i si s'ha de fer es fa.
ah i una felicitació a en miquel del roig que ha causat la sensació entre la població i va agradar a petits i grans, quin home!! no para en tota l'estona ni per respirar.
i aquest cap de setmana.... anem de barraques!!! a la platja per poder-nos referescar quan el cos esta suat de tant ballar, beure i saltar!!. aixo si farem sopar de festa major al pati de casa, recaptem adeptes i menjar i tothom si podra apuntar.
ja fare una cronica més complerta dilluns!!!

uoooo la pluja intensa que va caure sobre tota catalunya, va estroncar les barraques i amb elles el sopar al terrat de casa, ja que estava tot molt moll i al pis no hi cabem tanta gent, casa meva es petitona...
ens vam quedar decepcionats i amb moltes moltes ganes de fer un sopar plegadets, perque la nit pintava be, però que hi farem. hi haura més dies que orenetes!!! (no pateixis joan!!) i diuen que les coses bones es fan esperar i pregar i el sopar a casa intentarem que el proper cop sigui més especial.
pero les barraques ens haurem d'esperar fins l'any que ve, uoooo i mira que en tenia ganes de festa i borratxera de desfasar-me i gaudir gaudir... pero ja se que quan em faig masses il·lusions m'en duc masses decepcions. i aquest dissabte no en va ser exepció.
esperant més dies d'estiu...

aqui es van casar el dia 28 l'Albert i la
Barbara, en un dia assoleiat, al mig del montseny amb unes vistes impressionants i en un marc incomparable,