sents l'aire fred a la cara, i se't tallen els llavis. sents les pedres i el silenci de les coses que no necessiten paraules. i sents l'aigua, l'aigua que flueix per tot arreu de la natura impressionant que t'envolta. Et sents a tu mateix i no et dius res, perquè a vegades tens por d'escoltar-te.
Taüll el meu refugi interior on necessitava tornar des de feia molt temps. hauria de recuperar el costum d'anar-hi cada any a explorar els meus espais interiors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada