pintant robetes...

o qui pinta pitets guanya amiguets....

juego de tronos

Això es una crònica-critica a juego de tronos:

A mesura que vaig veient els episodis de la serie de televisió, cada cop més penso que és una saga per ser llegida en llibre, per gaudir-la amb calma. I com que no l'he llegit no et puc dir si esta ben adaptada a la pantalla. Però a partir del moment que et fa venir ganes de llegir-la deu ser que si oi?

Com tota historia medieval té els tòpics típics que calen; poder, jerarquies, enveges, guerres, amor? historia, mite i llegenda. I com totes beu molt de les fons de els senyors del anells. I per sobre de tot com a bona serie americana compleix els canons americans.

Pots inventar-te una historia de mitologia fantàstica i de joc de poder entre regnes, pots inventar-te tota una religió, una mitologia i una historia sobre set pobles i set regnes, set nissagues, tot els mapes i llegendes, meteorologia i climes,  set deus, sistemes econòmics, etc... però no et pots sortir dels canons socials establerts que regeixen la nostra societat i la nostra historia. I aixo no em convenç... si hi ha regnes, hi ha racisme entre ells; hi ha xenofòbia, i por del altre; hi ha el diner que s'imposa i ho compra tot; hi ha misogínia i la dona sempre esta per sota, hi ha una religió iguals a les que tenim amb esglésies i oracions...

No se, em sembla una mica perdura de imaginació crear tanta societat i imaginari de la serie ( que fa que tingui cos i  que el culebron funcioni, tots els personatges amb la seva historia i intriga lliguen, no s'escapa res) però no son capaços de crear una societat diferent ni original en res. És un "mas de lo mismo" tant per tant no calia tant de imaginari i es podien basar en fets reals (medievals historics o no, acutals)...
La trama de la historia enganxa; esta molt ben construida, el culebron de personatges i families, però no m'enganxa el decorat, no hi ha res nou o diferent... Hi ha un punt de fantasia i magia? si però no es prou important almenys per ara.

malgrat tot no estic dient que no m'agradi, tot el contrari no m'hauria molestat a escriure  tot això si no m'agradés.

estius mandrosos

és estiu i la mandra i la calor poden més que la imaginació.
He estat cosint cosetes, unes faldilles per ma germana, un bolso petit,
He pintat uns body's per encarreg però no he fet gran cosa, la xafogor fa que no vulgui estar gaire estona a casa, i a la feina... tenim molta feina i no tinc temps per res més.
ni tant sols em vaig pintar una samarreta per st joan! quin desastre d'estiu. He tornat a fer la pesta i aixo ha ocupat uns quants dies... però no es excusa.
Però tinc projectes, projectats en el meu cap, però  projectes, una lampara amb porex pan... un bolso hule, i uns mobles amb cartro.... a veure quan sortiran a la llum

classes d'acuarel·la

durant un any he estat fent classes de dibuix i acuarel·la amb en ricard ferran i tot i que no soc gaire bona he decidit ensenyar-vos tres mostres, els dibuixos ens els saltem...

faldilles reversibles

les vaig copiar de la fira del solstici d'aquest any, seguint però el patro de les altres faldilles. posarem més fotos

humitats

El sostre de la meva habitació rebossa d'humitat i alegria, tanta que un dia es va  posar a ploure. si rajava aigua de les parets i les goteres que hi havia al sostre no eren gotes sino raigos de dalt a baix caient sobre el matalas i el terra.
vaig arribar a les 12 de la nit i la inundacio no em va deixar dormir fins les 3h que vaig aconseguir tallar l'aigua del veí!. un desastre total
i ara encara no hi puc dormir de la pudor d'humitat i rescumit que fa!

cosint, cosint

És estiu i estic cosint; unes faldilles amb tela africana seguint el patró d'una revista...; i unes faldilles reversibles copiant la forma d'aquesta faldilla. Les primeres han quedat una mica xurro, perquè seguir els patrons exactes és complicat i lent i no em convencia, i clar ja no es el que havia de ser.. i les segones seran reversibles i de pedaços, no vull dir que seran de pathwork, perquè a mi no m'agrada. serà de retalls!
acabar les entrades amb una foto sempre es millor oi? ho intentarem.

venc fitart

vaig fer una parada
no vam vendre gaire i per tant tinc molts bolsos, collarets i arrecades per vendre, us aniré penjant les fotos del material. i si us interesa m'envieu un mail i en parlem tot es pot negociar ...
collaret: 12€ arrecades 7€ conjunt 15€

calisay

el calisay m'il·lumina

sense inspiració.

ja és primavera,
hauria d'estar creant mil coses reciclant i tallant roba per fer-me vestidets per l'estiu, traient suc de la màquina de cosir i jugant amb els feltres nous... però no estic inspirada. vaig més cansada i quan arribo a casa no tinc esma de fer cosetes... la parada de la fira se'n ressent i aquest bloc també estic molt estancada i ho sento.
espero que arribi aviat la inspiració...

#amicsamataró

Ja en teniem ganes, moltes.
Havia estat una espera llarga, llarga. Des de el concert del palau, i ja no ens podíem aguantar de l'emoció i dels dubtes: ens agradaran igual que abans? ens decebrem? i si ja no ens fan tanta gracia?. Per que recordem que sempre em tingut el mateix dubte: com ens pot agradar un grup que diu frases com "una dona es una dona tant se val" o  tu busquen un de comprensiu que jo en buscaré una comprensible, ... no ho acabem d'entendre però ens encanten!
Però com tots els restaurants; Ariadna això s'ha de provar! Fila 6 seient 27 i 28 davant, davant, per sort no eren les ultimes entrades que quedaven!
Vam començar amb carnaval, ja ho sabia, però això ja ens va fer felices! Tot i que no se sentien molt bé les veus d'en Ferran i l'Eduard, i en algunes cançons ressonava el so al teatre. I a més el problema dels teatres cantes si, però tímidament i baixet (com els segadors en els actes oficials) que fa com cosa cridar a ple pulmó! i jo ho necessitava. I no ens enganyem la gent encara no se sap les cançons noves, ja està bé home s'ha d'anar amb els deures fets!! Per sort El capitan urias de davant ja es va alçar deixant-se de tonteries a jean-luc i vam poder desfogar les ganes de cantar! home ara em de tornar a seure?.... els teatres ja se sap... en canvi pots plorar de riure entre cançó i cançó amb els gags!
Ens va encantar, vam tornar a sortir amb un somriure d'orella a orella d'aquells que no baixen de la cara per molt que ho intentis.
Ara tocarà estalviar per poder anar a un altre concert, per que son addictius i en voldrem més segur!!

estúpida erikah

Els vaig escoltar al fem ateneu i no puc parar d'escoltar-los i a més el video és preciós

 

i recordo quan un bon amic em va dir; fita hi ha un grup que t'agradara molt: estúpida erikah, i jo no li vaig fer cas: despréss del concert, el vaig trucar i li vaig dir: fa un dia fantastic per anar-se'n d'aquest món!.  tenies rao Alex.