Ja en teniem ganes, moltes.
Havia estat una espera llarga, llarga. Des de el concert del palau, i ja no ens podíem aguantar de l'emoció i dels dubtes: ens agradaran igual que abans? ens decebrem? i si ja no ens fan tanta gracia?. Per que recordem que sempre em tingut el mateix dubte: com ens pot agradar un grup que diu frases com "una dona es una dona tant se val" o tu busquen un de comprensiu que jo en buscaré una comprensible, ... no ho acabem d'entendre però ens encanten!
Però com tots els restaurants; Ariadna això s'ha de provar! Fila 6 seient 27 i 28 davant, davant, per sort no eren les ultimes entrades que quedaven!
Vam començar amb carnaval, ja ho sabia, però això ja ens va fer felices! Tot i que no se sentien molt bé les veus d'en Ferran i l'Eduard, i en algunes cançons ressonava el so al teatre. I a més el problema dels teatres cantes si, però tímidament i baixet (com els segadors en els actes oficials) que fa com cosa cridar a ple pulmó! i jo ho necessitava. I no ens enganyem la gent encara no se sap les cançons noves, ja està bé home s'ha d'anar amb els deures fets!! Per sort El capitan urias de davant ja es va alçar deixant-se de tonteries a jean-luc i vam poder desfogar les ganes de cantar! home ara em de tornar a seure?.... els teatres ja se sap... en canvi pots plorar de riure entre cançó i cançó amb els gags!
Ens va encantar, vam tornar a sortir amb un somriure d'orella a orella d'aquells que no baixen de la cara per molt que ho intentis.
Ara tocarà estalviar per poder anar a un altre concert, per que son addictius i en voldrem més segur!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada