Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 24 de febrer del 2009

lampara -brotxetes


Aquesta és la meva primera llampara, i la idea va sorgir com no d'uns trossos de cartró quadrats que anaven entre mig de les piles de paelles per separar-les. Vaig posar els quadrats un sobre l'altre i em vaig; dir podria fer una torre, si els apiles... i d'aquí a clavar-hi quatre brotxetes una a cada cantonada i visualitzar la lampara va ser un plis.
L'estructura interior és simple a matar dos filferros creuats de brotxeta a brotxeta, en forma de x que aguanten el portalampares al mig.
forrar-ho amb paper d'arros o qualsevol aixi una mica transparent

dilluns, 23 de febrer del 2009

canvis

hi ha molts signes al meu voltant
hi canvis al meu cap (crec)
alguna cosa es prepara
alguna cosa arribarà
o potser res
no ho se

però això si, estic estranyament feliç i en pau, i es tant rar, que no m'hi acostumo del tot. que deu estar passant?

larin lero

larin lero,
he omplert una garrafa amb el que plorat avui, l'he deixat al teu portal amb una nota que deia: la meva tristor és total!
he trobat una senyora carregada amb un bidó, allà hi duia un mal d'amors de quan era joveneta i anava a festa major, la seva tristor...
ara hi ha deu mil garrafes a la plaça i al passeig, tots anem amunt i avall carregats amb les misèries d'un amors de fa molts anys la nostra tristor és total!!!
larin lero larin lero
tristor total
Be jo volia escriure una altre cosa pero ha sortir això

dijous, 19 de febrer del 2009

fa solet es hivern i a la platja bufa l'airet fred, però si esta de collons!!!!
estic estranyament feliç!!!!

(en pau amb mi)

dimecres, 4 de febrer del 2009

Vins

Olors, vapors, respirar l'alcohol, i sentir primer el vapor del mateix, i després mil olors indestriables pel meu trist nas, o la meva lenta reacció neuronal a classificar-les. Olors de vainilla, de fruites del bosc, de poma, de citrics, de regalèsia, de torrat, de pebrot, ... que l'oriol en david l'escobar i la marta saben veure tant bé i a mi em costaven força.

Va començar pel meu aniversai i es va anar gestant a poc a poc i amb molta precisio, quin dia fixem, el lloc l'hora, quin tipus de copes tindrem, quanta gent serem, quins nivells de conexiement tenen, quin tipus de vi t'agrada...(tens un pojector??!!) És que la begoña i l'Escobar, ho van preparar tot, i ho van fer a conciència, no dexen res a l'aire. Per compensar jo vaig estar tota la setmana pensant que podriem menjar per anar picant i acompanyant, per primer i per postres. Res vaig estar dos dies fent llaminera, crestes i crestetes, quiches i pizzes variades etc. i com no buscant el postre preferit de la majoria, el mato amb mel. (però clar quan sents l'oriol i la Begoña que sempre comparen els tipus de mató més granulos que s'esmicola i que... i quan a una no li agrada el mato i no en menja mai, es va fer complicat trobar-ne un que estigues a l'alçada dels paladars matoners)

la cata amb el dossier al davant i amb la fitxa de cada vi, que descobriem un cop provat el vi, va ser tot un èxit. mirar, olorar, remenar, tornar a olorar, catar, tornar a catar....
vaig aprendre moltes coses i gracies al dossier i als apunts no se m'esborraran del cap. perque despres de nou copes de vi o deu o dotze, perque d'alguns vaig repetir, no es facil recordar tot el que t'expliquen!
moltes, moltissimes gracies per aquests regals tant guais que em feu.
Ja estic pensant en la cata de l'any vinent!!

cata

dilluns, 26 de gener del 2009

cartro

i es que un tros de cartró pot donar per molt, molt molt. a l'ikea et venen mobles de cartró premsat. per posar uns exemples de tot el que he fet amb uns simples trossos de cartró:
i des de el suport d'un quadre
o d'uns mosaics,
a estructures de lampares,
a caixes i caixetes,
a punts de llibre,
a cases de nines i castells pels nens,
a vaixells pirates amb oueres,
a els incencers del far,
a les potes de la taula marcs
a un basto de la pluja,
a,,,,

dimecres, 21 de gener del 2009

tapes anti esquitxos

son unes tapes reixadetes que serveixen perquè no esquitxi la paella quan fregeixes, però quan ja no serveix es la base ideal de....


com no una lampara!!!!

material:
una tapa vella anti-esquitxos, (també serviria un cedàs )
tela, paper, mosquitera etc..
cola o fil
un porta-lampares amb anella per pantalles

Passos:

1. li talles amb estenalles el a mànec a la tapa si no queda molt polidet no importa perquè no es veurà molt
2 li fas un forat al mig de la tapa amb unes estisores, no cal que sigui molt gran, de la mida del prota-lampares
3. li poses el prota-lampares que entrarà justet i li colles l'arandela per l'altre canto. si tens dos arandeles una per banda quedara millor sinó s'aguanta igualment
muntar el cable de corrent al portalampares, ho pots trobar fet, però es fàcil
4 de l'anella de la tapa en farem penjar el que vulguem:

tela mosquitera donant voltes, i cosint-la amb fil ferro,
paper d'arròs encolat al cap de munt
o una tela cosida amb compte
al gust del consumidor, no es cremara perquè el diàmetre de la tapa es prou ample

si posem paper o tela millor fer una anella de filferro al final del paper perquè la lampada tingui consistència.
5 posar una bombeta i mirar si no peta i si no ho fa penja-ho del sostre.


jo la vaig fer amb tela mosquitera metàl·lica però amb paper o tela quedara bé. a la foto no es veuen tots els passos d'acord algun dia ho farem pas a pas

la de la foto es la meva, i l'alex en te una igualeta (quasi) s'accepten comandes!! preu a concretar.!!

el porta-rotlles




el porta-rotlles de cuina

una tapa vella
un pal
un cargol
una arendela

pasos:
1. treus el pom de la tapa
2 poses el cargol pel foradet que queda i li colles el pal de fusta
posant l'arendela perque no es pasi per ull
3 pintes el pal i la tapa del color que vulgis

apendix: li pots posar perfil de goma al voltant de la tapa perque no ratlli i no rellisqui la tapa, però no es tan facil de trobar si no en trobes xuta igual de be.

dimecres, 14 de gener del 2009

aquesta nit

A la finestra torno a començar
un cop de vent, ja tinc el cor glaçat,
els minuts són dies que no acaben mai,
si pogués saber perquè.

Tot està dins del meu cap,
tot està dins del meu cap,
aquesta nit m'estic perdent en mi.

No puc escapar, el món és un mirall,

canvis de temps, canvis d'estat,
voldria quedar-me aquí prop dels meus ulls,
però jo vull saber perquè.

Tot està dins del meu cap,
tot està dins del meu cap,
aquesta nit, aquesta nit.

No sé on acabo, el meu cor és un pou sense fons,
caient, perdent el control,
i jo era un home, ara soc un estrany.

Tot per voler saber.
Tot està dins del meu cap,
tot està dins del meu cap,
aquesta nit, aquesta nit, aquesta nit.

sopa de cabra.

pD:no he trobat un link amb la canço perque l'escolteu. però us la podeu buscar solets o si preferiu us la canto jo!!

dilluns, 12 de gener del 2009

1ra practica

les 6:45, fa fred, és fosc, tot i que el cel damunt el mar comença a en virolar-se amb l'alba. Davant de la croissanteria hi ha en Ferran amb els llums encesos.
Pujo al cotxe i anem a la 3ra platja, evidentment condueix ell. Penso que he dormit 5 horetes perquè em va costar molt adormir-me i que no m'he pogut fer un cafè aquest mati.
un cop allà m'enfilo jo al cotxe, el terra es ple de basses i bassiols, no hi ha molta llum però tampoc anem gaire lluny. només avancem i parem, crec que m'en surto prou bé tot i que accelerar em fa una mica de pànic.
cap a 1/4 i mig de 8 sortim de la tercera i anem pel port cap a l'aparcament de la primera platja, no tinc molt clar si vaig pel meu carril o pel mig de la carretera, en Ferran diu que vaig bé, però a mi em sembla que m'hauria d'arrambar més cap a la dreta. boo! Uf quants cotxes quin estres, només 3 d'acord però un era la policia! jejeje
I és que si no tinc molt clar si vaig pel canto que toca o pel mig, entre els cotxes aparcats es molt pitjor. ho veig molt estret i crec que xocarè amb tots! Aturats a l'aparcament el mar ja és blau i el cel ataronjat començat a trencar els liles i blaus del cel.
però en Ferran diu que per avui ja en hi ha prou i que demà més, a la mateixa hora. no hem topat amb res, no he calat el cotxe, no ens hem caigut a l'aigua!

divendres, 9 de gener del 2009

el jersei-bolso

el té la tamara.
es molt molt simple i molt original agafes un jersei de llana vell, li cuses ajuntades les dues manigues i ja tenim la nansa,
li obres una mica el coll
i li cuses ben fort i reforçat la cintura del jersei que sera el fons del bolso.

si ets un matat i vols uqe tingui cara i ulls posa-li un forro interior fort, al bolso i una tira per dins de les manigues perque aquestes no cedeixin i no suportin el pes.

el de la foto es el 2n k he fet, amb un jersei de la marta.

conxita

avui he escoltat conxita o que bonic i quant temps feia que no em retrobava amb la veu de la helena. tenen un nou disc i es tant trist!!!
genial