dissabte, 4 d’abril del 2009
didac i manel
Ahir vaig anar al clap a escoltar en didac amb aquella veu potent i clara que et fa estremir i aturar-te a pensar que et vol dir aquest home. Em van faltar les projeccions tant boniques que acaben fent que t'enovulis del tot, i passis a formar part del conjunt. I els manel, que amb les histories de bernats i dolors i maries i marcels i com ens pot costar Déu i ajuda arribar fins aquí. Arribem fins aquí divertits i enriolats i cap al llit. Em va faltar el no t'enyoro nena dels pets i ens vam haver de conformar amb la sakira catalana. perque els srs vallvé sempre t'ho fan passar bé.
dissabte, 28 de març del 2009
plou
plou, el cel està gris i la tristesa s'ha apoderat del meu esperit.
Per molt que pensi en el reiki o en coses felices hi ha una taca negra que s'expandeix dins meu.
la mirada dels meus ulls és buida i distant,
perduda tota la estona cap a dins meu sense trobar el que mira,
perduda en el meu pou de foscor i bogeria avui em dominen tots els malsons...........
I aquest silenci que em manté els llavis closos,
sense parlar ni cantar ni plorar ni riure,
aquest silenci que fa tant de pànic deixant que se senti tant nítidament el brogit del meu pensament.
Aquesta manca de paraules que l'ofeguin....
aquest poema es de fa temps i com que ak mati plovia he pensat a penjar-lo. pero ni de bon tros estic aixi ara, sino taronja tarongeta com l'apunt de mes avall!!
Per molt que pensi en el reiki o en coses felices hi ha una taca negra que s'expandeix dins meu.
la mirada dels meus ulls és buida i distant,
perduda tota la estona cap a dins meu sense trobar el que mira,
perduda en el meu pou de foscor i bogeria avui em dominen tots els malsons...........
I aquest silenci que em manté els llavis closos,
sense parlar ni cantar ni plorar ni riure,
aquest silenci que fa tant de pànic deixant que se senti tant nítidament el brogit del meu pensament.
Aquesta manca de paraules que l'ofeguin....
aquest poema es de fa temps i com que ak mati plovia he pensat a penjar-lo. pero ni de bon tros estic aixi ara, sino taronja tarongeta com l'apunt de mes avall!!
divendres, 27 de març del 2009
Felicidad que bonito nombre tienes!
I es que és un dia amb sol i vent i caliu al cap i al cor.
destapat el pensament
abrigant l'inconscient!!!
La felicitat, em busca tot i que a vegades l'esquivo!
Però sovint m'atrapa de ple!
destapat el pensament
abrigant l'inconscient!!!
La felicitat, em busca tot i que a vegades l'esquivo!
Però sovint m'atrapa de ple!
dilluns, 23 de març del 2009
resultats
De l'enquesta: creus que aprovare l'examen de conduir a:
1. a la primera.............13 vots un 72%
2. a la segona.................3vots un 16%
3. entre la tercera i la cinquena...1vot un 5%
4 entre la 6 i la 10na,
(m'haure arruinat i penjat)....0 vots
5. desistire per inutil.........1vot un 5%
ja no queden quasi dies per votar, per tant us deixo els resultats per quan elimini l'enquesta.
val a dir que dos dels vots son meus, un a la 2na i un a la3ra. per la qual cosa ara per ara, només hi ha tres persones amb possiblitat d'exit, els dos altres que van votar a la 2na i el votant del desistire .
1. a la primera.............13 vots un 72%
2. a la segona.................3vots un 16%
3. entre la tercera i la cinquena...1vot un 5%
4 entre la 6 i la 10na,
(m'haure arruinat i penjat)....0 vots
5. desistire per inutil.........1vot un 5%
ja no queden quasi dies per votar, per tant us deixo els resultats per quan elimini l'enquesta.
val a dir que dos dels vots son meus, un a la 2na i un a la3ra. per la qual cosa ara per ara, només hi ha tres persones amb possiblitat d'exit, els dos altres que van votar a la 2na i el votant del desistire .
dijous, 19 de març del 2009
l'examen
quedem a la croissanteria a 1/4 de vuit, que matiner que es en Ferran.
Anem a Mataró i comencem a fer practiques els tres que fem l'examen en torns de vint minuts cadascú. ara tu surts de pistes i jo el pujo etc... a mig Argentona ens truca l'antonio i ens informa que ens ha tocat una examinadora bona, de les que ho posen facilet; visca!
no sortirem de pistes sinó de tanatori, molt més tranquil, i anirem per carrers que hem fet vint mil cops.
Fem una darrera practica amb en Ferran per allà tu vas jo el torno i l'altre va i torna sol, i a les 10 i cinc ens deixa anar a esmorzar i quedem cap a les 11h allà mateix.
Els altres dos companys que venen amb mi intenten sense intenció posar-me nerviosa, van comentant que el primer cop tothom suspèn, que tranquil·la que segur que la cago etc.. No m'ho diuen amb mala intenció, sinó perquè ells van per la 4a i 5na vegada... però tots els intents fan fallida, jo continuo tranquileta, no passa res, tot és dins meu i jo ho se fer. tots els actes tenen el seu contrari quan et concentres en fer massa be una cosa l'acabes fent malament. no val la pena. em faig dues boletes de reiki i em relaxo al sol a llegir demian, fins que arriba el cotxe de l'autoescola.
Primer ho fem la noia que va per la cinquena vegada i jo en el mateix circuit; ella d'anada i jo de tornada. Comencem. la noia que no ha parat de donar voltes i posar-se a mesura que avançava el mati més nerviosa, no comença amb bon peu, no li entren les marxes, al primer semàfor s'equivoca de carril i al punt de fer una infracció en Ferran li agafa el volant i apreta el fre. Ella crida; merda merda, ja esta no, ja no cal que continuï. i decideix fer una parada en doble fila en mig d'un carrer, i surt del cotxe.
uau uaaaalaaa. l'examinadora li diu a en Ferran que surti a controlar-la perquè se'n va, i em diu que tranquil·la que faci el canvi que continuaré jo. Es clar quin remei!. si la noia ha abandonat la prova!!.
res jo vaig fent prou calmada sorprenentment. deu ser peruqe el nerviosisme execsiu de la companya ha fet que jo reacciones amb aquella actitud de controlar la situacio i calmar-me. M'adono que a les bandes sonores botem una mica massa, i que a les rotondes no acabo de tenir clar si ho faig molt be o no, pero vaig fent igual que a totes les practiques, es clar em falten els milers de comentaris que em fa en ferran, però no se fins quin punt son importants o no...
quan ja m'adono que estem tornant cap al tanatori penso que dec haver suspes perque no hem fet cap estacionament. quina llastima una cosa que faig bé i que fa perdre tants minuts!!
Quan em fan baixar i puja l'altre noi, tothom ens mira sorpres i m'avassallen de preguntes sobre on es l'altre noia que hi havia?? i aixo em distreu encara mes de pensar si ho haure fet fatal o no. La cara d'en ferran quan tornem paga, ens diu als dos que hem suspes i ens dona el full d'examen amb els fallos apuntats m'ho miro i llegixo i la veritat es que no entenc res. sort que despres en ferran m'ho explica. pobre noi quin patir, sort que en ferran en dos minuts li aclara que no home que no que es broma que estas aprovat!!! Aqui jo encara estava inentant entendre el full aquest pero no m'acalarava gaire a on havia fallat en concret. pero el meu no era borma!
tornant en ferran fa part del meu circuit i m'ensenya a on he fallat concretament, trepinjant una estupenda linia continua al incorporar-me en una rotonda. i en una altra on he entrat massa depressa i m'he aturat massa al mig. el diganostic d'en ferran es que ho he fet prou be. clar despres del xou de l'altre noia...
però bueno d'aqui 15 dies tornem´hi.
ara son dos quarts de nou. em torbo fatal estic super marejada i amb ganes de vomitar, i dius.... aixo son els nervis i el cansament que em surt ara??
poz si!!
pero bueno
Anem a Mataró i comencem a fer practiques els tres que fem l'examen en torns de vint minuts cadascú. ara tu surts de pistes i jo el pujo etc... a mig Argentona ens truca l'antonio i ens informa que ens ha tocat una examinadora bona, de les que ho posen facilet; visca!
no sortirem de pistes sinó de tanatori, molt més tranquil, i anirem per carrers que hem fet vint mil cops.
Fem una darrera practica amb en Ferran per allà tu vas jo el torno i l'altre va i torna sol, i a les 10 i cinc ens deixa anar a esmorzar i quedem cap a les 11h allà mateix.
Els altres dos companys que venen amb mi intenten sense intenció posar-me nerviosa, van comentant que el primer cop tothom suspèn, que tranquil·la que segur que la cago etc.. No m'ho diuen amb mala intenció, sinó perquè ells van per la 4a i 5na vegada... però tots els intents fan fallida, jo continuo tranquileta, no passa res, tot és dins meu i jo ho se fer. tots els actes tenen el seu contrari quan et concentres en fer massa be una cosa l'acabes fent malament. no val la pena. em faig dues boletes de reiki i em relaxo al sol a llegir demian, fins que arriba el cotxe de l'autoescola.
Primer ho fem la noia que va per la cinquena vegada i jo en el mateix circuit; ella d'anada i jo de tornada. Comencem. la noia que no ha parat de donar voltes i posar-se a mesura que avançava el mati més nerviosa, no comença amb bon peu, no li entren les marxes, al primer semàfor s'equivoca de carril i al punt de fer una infracció en Ferran li agafa el volant i apreta el fre. Ella crida; merda merda, ja esta no, ja no cal que continuï. i decideix fer una parada en doble fila en mig d'un carrer, i surt del cotxe.
uau uaaaalaaa. l'examinadora li diu a en Ferran que surti a controlar-la perquè se'n va, i em diu que tranquil·la que faci el canvi que continuaré jo. Es clar quin remei!. si la noia ha abandonat la prova!!.
res jo vaig fent prou calmada sorprenentment. deu ser peruqe el nerviosisme execsiu de la companya ha fet que jo reacciones amb aquella actitud de controlar la situacio i calmar-me. M'adono que a les bandes sonores botem una mica massa, i que a les rotondes no acabo de tenir clar si ho faig molt be o no, pero vaig fent igual que a totes les practiques, es clar em falten els milers de comentaris que em fa en ferran, però no se fins quin punt son importants o no...
quan ja m'adono que estem tornant cap al tanatori penso que dec haver suspes perque no hem fet cap estacionament. quina llastima una cosa que faig bé i que fa perdre tants minuts!!
Quan em fan baixar i puja l'altre noi, tothom ens mira sorpres i m'avassallen de preguntes sobre on es l'altre noia que hi havia?? i aixo em distreu encara mes de pensar si ho haure fet fatal o no. La cara d'en ferran quan tornem paga, ens diu als dos que hem suspes i ens dona el full d'examen amb els fallos apuntats m'ho miro i llegixo i la veritat es que no entenc res. sort que despres en ferran m'ho explica. pobre noi quin patir, sort que en ferran en dos minuts li aclara que no home que no que es broma que estas aprovat!!! Aqui jo encara estava inentant entendre el full aquest pero no m'acalarava gaire a on havia fallat en concret. pero el meu no era borma!
tornant en ferran fa part del meu circuit i m'ensenya a on he fallat concretament, trepinjant una estupenda linia continua al incorporar-me en una rotonda. i en una altra on he entrat massa depressa i m'he aturat massa al mig. el diganostic d'en ferran es que ho he fet prou be. clar despres del xou de l'altre noia...
però bueno d'aqui 15 dies tornem´hi.
ara son dos quarts de nou. em torbo fatal estic super marejada i amb ganes de vomitar, i dius.... aixo son els nervis i el cansament que em surt ara??
poz si!!
pero bueno
divendres, 13 de març del 2009
les cortines-fotos
ja us ho explicaré pas a pas...
es un dels meus projectes que ha rebut més elogis i admiracions, i es dels mes facilons del món...
materials:
lamines de plàstic transparent rígides, (contraportades d'enquadernar o carpetes de plàstic.)
celo de doble cara
plàstic transparent de forrar llibres (no adhesiu, com el de la biblioteca)
brides de plàstic petites o anelles metal·liques de les que s'obren per enquadernar.
una maquina de fer foraderts al paper.
passos:
1. talles les tapes d'enquadernar per la mitat.
2. poses celo doble cara a tres de les cantonades de la lamina, els dos costats i la de sota. deixant la banda de dalt lliure com si fos un sobre de cartes.
3. enganxes el plàstic de forrar llibres a sobre i et queda el sobre per posar-hi la foto que vulguis.
4. fas un forat a cada cantonada amb la perforadora.
5. repetir aquests 4 passos uns 10-20-30 cops tants com vols que sigui de gran la historia.
6. posa brides entre els foradets per anar casant i fent la cortina. si es fa amb anelles pesa molt més.
7. passar una barra de cortines a dalt de tot. (aquí si amb anelles metal iques)
8. posar-hi fotos o el que es vulgui.
dilluns, 9 de març del 2009
colors
estic afegint colors al blog suposo qe ho heu notat.
en verd hi van les cançons que us penjo i comento
i en groc o taronja pujat els pensaments positius i alegres que m'invaeixen el cervell
les croniques i fitxes de reciclatge ara per ara estan en el color normal del blog pero també podria diferenicar-los no?
si algun color no us agrada o creieu que cansa massa la vista al llegir s'acepten recomanacions (falta que les segueixi i faci cas!!)
en verd hi van les cançons que us penjo i comento
i en groc o taronja pujat els pensaments positius i alegres que m'invaeixen el cervell
les croniques i fitxes de reciclatge ara per ara estan en el color normal del blog pero també podria diferenicar-los no?
si algun color no us agrada o creieu que cansa massa la vista al llegir s'acepten recomanacions (falta que les segueixi i faci cas!!)
dimarts, 24 de febrer del 2009
lampara -brotxetes
Aquesta és la meva primera llampara, i la idea va sorgir com no d'uns trossos de cartró quadrats que anaven entre mig de les piles de paelles per separar-les. Vaig posar els quadrats un sobre l'altre i em vaig; dir podria fer una torre, si els apiles... i d'aquí a clavar-hi quatre brotxetes una a cada cantonada i visualitzar la lampara va ser un plis.
L'estructura interior és simple a matar dos filferros creuats de brotxeta a brotxeta, en forma de x que aguanten el portalampares al mig.
forrar-ho amb paper d'arros o qualsevol aixi una mica transparent
dilluns, 23 de febrer del 2009
canvis
hi ha molts signes al meu voltant
hi canvis al meu cap (crec)
alguna cosa es prepara
alguna cosa arribarà
o potser res
no ho se
però això si, estic estranyament feliç i en pau, i es tant rar, que no m'hi acostumo del tot. que deu estar passant?
hi canvis al meu cap (crec)
alguna cosa es prepara
alguna cosa arribarà
o potser res
no ho se
però això si, estic estranyament feliç i en pau, i es tant rar, que no m'hi acostumo del tot. que deu estar passant?
larin lero
larin lero,
he omplert una garrafa amb el que plorat avui, l'he deixat al teu portal amb una nota que deia: la meva tristor és total!
he trobat una senyora carregada amb un bidó, allà hi duia un mal d'amors de quan era joveneta i anava a festa major, la seva tristor...
ara hi ha deu mil garrafes a la plaça i al passeig, tots anem amunt i avall carregats amb les misèries d'un amors de fa molts anys la nostra tristor és total!!!
larin lero larin lero
tristor total
Be jo volia escriure una altre cosa pero ha sortir això
he omplert una garrafa amb el que plorat avui, l'he deixat al teu portal amb una nota que deia: la meva tristor és total!
he trobat una senyora carregada amb un bidó, allà hi duia un mal d'amors de quan era joveneta i anava a festa major, la seva tristor...
ara hi ha deu mil garrafes a la plaça i al passeig, tots anem amunt i avall carregats amb les misèries d'un amors de fa molts anys la nostra tristor és total!!!
larin lero larin lero
tristor total
Be jo volia escriure una altre cosa pero ha sortir això
dijous, 19 de febrer del 2009
dimecres, 4 de febrer del 2009
Vins
Olors, vapors, respirar l'alcohol, i sentir primer el vapor del mateix, i després mil olors indestriables pel meu trist nas, o la meva lenta reacció neuronal a classificar-les. Olors de vainilla, de fruites del bosc, de poma, de citrics, de regalèsia, de torrat, de pebrot, ... que l'oriol en david l'escobar i la marta saben veure tant bé i a mi em costaven força.
Va començar pel meu aniversai i es va anar gestant a poc a poc i amb molta precisio, quin dia fixem, el lloc l'hora, quin tipus de copes tindrem, quanta gent serem, quins nivells de conexiement tenen, quin tipus de vi t'agrada...(tens un pojector??!!) És que la begoña i l'Escobar, ho van preparar tot, i ho van fer a conciència, no dexen res a l'aire. Per compensar jo vaig estar tota la setmana pensant que podriem menjar per anar picant i acompanyant, per primer i per postres. Res vaig estar dos dies fent llaminera, crestes i crestetes, quiches i pizzes variades etc. i com no buscant el postre preferit de la majoria, el mato amb mel. (però clar quan sents l'oriol i la Begoña que sempre comparen els tipus de mató més granulos que s'esmicola i que... i quan a una no li agrada el mato i no en menja mai, es va fer complicat trobar-ne un que estigues a l'alçada dels paladars matoners)
la cata amb el dossier al davant i amb la fitxa de cada vi, que descobriem un cop provat el vi, va ser tot un èxit. mirar, olorar, remenar, tornar a olorar, catar, tornar a catar....
vaig aprendre moltes coses i gracies al dossier i als apunts no se m'esborraran del cap. perque despres de nou copes de vi o deu o dotze, perque d'alguns vaig repetir, no es facil recordar tot el que t'expliquen!
moltes, moltissimes gracies per aquests regals tant guais que em feu.
Ja estic pensant en la cata de l'any vinent!!
Va començar pel meu aniversai i es va anar gestant a poc a poc i amb molta precisio, quin dia fixem, el lloc l'hora, quin tipus de copes tindrem, quanta gent serem, quins nivells de conexiement tenen, quin tipus de vi t'agrada...(tens un pojector??!!) És que la begoña i l'Escobar, ho van preparar tot, i ho van fer a conciència, no dexen res a l'aire. Per compensar jo vaig estar tota la setmana pensant que podriem menjar per anar picant i acompanyant, per primer i per postres. Res vaig estar dos dies fent llaminera, crestes i crestetes, quiches i pizzes variades etc. i com no buscant el postre preferit de la majoria, el mato amb mel. (però clar quan sents l'oriol i la Begoña que sempre comparen els tipus de mató més granulos que s'esmicola i que... i quan a una no li agrada el mato i no en menja mai, es va fer complicat trobar-ne un que estigues a l'alçada dels paladars matoners)
la cata amb el dossier al davant i amb la fitxa de cada vi, que descobriem un cop provat el vi, va ser tot un èxit. mirar, olorar, remenar, tornar a olorar, catar, tornar a catar....
vaig aprendre moltes coses i gracies al dossier i als apunts no se m'esborraran del cap. perque despres de nou copes de vi o deu o dotze, perque d'alguns vaig repetir, no es facil recordar tot el que t'expliquen!
moltes, moltissimes gracies per aquests regals tant guais que em feu.
Ja estic pensant en la cata de l'any vinent!!
 |
| cata |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)