L'aire

 

L'aire du la teva olor

olor que em mata

i em lliga al record

etern, en el meu cap

el vent mou les branques

i el vent du la teva veu

i rialla que s'encomana

ara, en un somriure trist.

I sento arreu la teva

presencia que em tortura

ara que se que no hi ets

ni hi seràs mai més.

Sento i lamento la teva

pèrdua, ignorada pel vent

i la terra, però que fereix

el meu cor i em rossega

per dintre.

I la tristor del meu esperit

no la curarà el vent, ni el

temps, ni tu,

ni ningú.

tan de bo l'aire mai foS vingut