castell de cartró pels clicks

abans de començar el cole amb en bernat estem fent manualitats

i demà posarem el vaixell pirata que hem fet avui. que encara s'ha de pintar

Bolsos d'urgència

La setmana passada vaig anar a un preciós casament de l'Alex i la Laia, al Mas Cànovas i com que em feia una mica de mandra no em vaig parar a pensar en que em posaria, ni com aniria, i dues hores abans del casament vaig veure que no tenia xal ni bolso, i que a la nit faria fresca. Bé cap problema no? Me'ls vaig cosir en un ras ras.

El xal és la tela de sota, només la vaig retallar perquè era molt gran i lligar amb una agulla de pit, i el bolso com no, un retall d'hule i uns cordills.

rutes alambiq

Jo no sóc molt d'escoltar la radio, ni quan vaig amb cotxe, ni a la feina, em costa seguir el fil de la conversa fins i tot escoltant la competència em despisto i deixo d'escoltar perquè el meu pensament m'absorbeix massa i em distreu...

però a vegades la radio et fa sorpreses i els amics encara més i et porten a fer activitats tant interessants com el projecte espiadimonis,

Només has de deixar-te portar per unes fantàstiques rutes radiofòniques. On t'expliquen un trosset de la història del poble per la radio, ho escoltes amb els auriculars, i ho vius i veus en directe; veus els actors que interaccionen amb la veu del locutor i sents els pensaments dels actors directe a dins les teves orelles com si els seus pensaments fossin teus. Et transporten a la seva ment, rius amb ells i sents com s'emocionen amb una escultura o un poema al cementiri o s'empipen amb el locutor perquè no pesquen peixos...

Només ens queda un dia de ruta, però ja estic impacient per descobrir quines històries ens explicaran al xifre...
Hi ha moltes maneres d'aprendre i visitar un poble però la Marta i en Sergi sempre es superen i aposten per sorprendre i renovar les rutes  a les que estem tant avessats.

scrafbooking amb teles

o collage, el que sempre n'haviem dit així, i que ara li han donat un nom més americà pel fet de que es més romàntic o carrincló.
Be doncs això el collage típic es pot fer amb retallets dels que vulguis amb la forma que vulguis i enconat a un suport, no es important tampoc.
el més normal papers sobre cartró, per fer llibretes, carpetes caixetes marcs de fotos etc...
jo no he sigut molt fan dels collage sempre m'han fet mandra però aquest estiu he estat fent una mica d'scrafbooking amb papers i per anar més rapid i a resultats més bonics, amb teles japoneses d'aquelles tant boniques que mai goses llençar els retalls que et queden. i sense complicar-se gaire amb coles o materials, classic, cola blanca rebaixada 1/4 amb aigua
i la veritat es que al tacte i vista es espectacular.

Ja t'ho faras

Heu vist que fan un programa nou a tv3 a la meva mida?  sobre reciclatge i manualitats? amb ganes de veure quines idees noves en podem treure...
tot i que no serà per pagines i blocs que ja hi ha a internet...

matant corcs

segur que recordeu el calaix de llum que hi ha més avall,  el vaig fer per nadal, i abans de muntar-lo vaig estar restaurant una mica el calaix, i com que feia temps que no em dedicava a matar corcs dels mobles antics, m'hi he afeccionat i des de nadal que no faig altre cosa. he restaurant 6 calaixets com els de la lampara, per fer-ne un moblet ben maco que penjaré quan l'enllesteixi. i posats a matar carcoma m'hi he fet tant addicte que era estic restaurant uns esclops de fusta del Pirineu i un rellotge antic de la família, i després aniré per les radios antigues del meu avi que necessiten una matada de cors important.

1. si ja se que hi ha molta gent que mata la carcoma amb petroli o amb un producte de la famila del xilacom, però jo ho faig amb un esprai tipus carcomin que es diu corpol, que fa menys pudor que el carcomin, i no taca com el carcomin, però l'aplicació es la mateixa forat a forat, 8 dies de repos asfixiat dins d'una bossa, i repetir l'operació fins que ja no surt sorreta dels foradets, a la 3ra ja no surt res.

2. sí sóc una fan incondicional del oli de llinosa. hi ha molta gent que em diu que fa  servir un tapa-poros amb protector molt específic i genial de la marca aquesta del xilacom, però jo soc rústica, oli de llinosa rebaixat amb oli de trementina, i avall, m'encanta l'olor que fa. li dona un color i un tacte preciós a la fusta sense tractar.

3. la búrticia de les fustes envernissades es neteja amb aigua i sabó per fusta, res d'olis i productes fantàstics.

lampara mostiquera

tinc el bloc molt abandonat es cert, es que he estat molt ocupada amb la meva faceta farandulera, fent els pastorets del poble i l'arribada del sr carnestoltes.

però he fet una lamapara amb cistelles de fruita i tela mosquitera metalica. es simple però queda maca i al estiu segur que atrapara molts mosquits i arnes.

calaix de llum

A can fita tenim molts caixons de fusta que no s'utilitzen i he pensat en fer una caixa de llum que per nadal dira bones festes als clients, perquè la lamina fumada es doble per poder-hi posar un full pel mig escrit. el tornarem a penjar per dir bon nadal

morir per seguir vius.

Jo no he voltat molt per Barcelona, no en conec els carrers ni les seves històries, és el que té ser de poble i treballar en un poble, no baixes gaire a la gran ciutat. Però aquesta tarda he estat passejant pel born, quasi desconegut per mi, per carrers i carrerons que no havia vist mai, mirant detalls de les cases, dibuixos als capitells, marques de bala, anys a les portalades, bigues de fusta, sortints de pedra pels carros, portalades immenses de fusta per a cavalleries, arcades i muralles, places en cases caigudes, antiquíssims claus de ferro rovellats clavats a la pedra des de fa anys i panys...

Avui he passejat pel born amb l'Alambiq, ens han fet una ruta teatrelitzada del 1714. Ha sigut una passejada molt interessant. L'Eulàlia i l'Eudald ens han guiat i fet partícipes de la seva història d'amor, del seu festeig, entre corregudes pels carrers perseguint l'Eudald i la seva novel·la, cançons i poemes renaixentistes de l'Eulàlia, ens han anat descobrint els escenaris de la guerra de successió, els personatges i els fets del 1701 al 1714. 

Ens han fet riure i ens han emocionat a les cançons i lectures tan sentides. Han aconseguit que realment les dues hores passessin volant sense adonar-nos'en seguint tant les seves histories i la nostra història que perdíem l'orientació dels carrerons i desorientats del tot només seguíem ja el seu fil. Perquè jo ja sé la història de la guerra de successió, ja sé que va passar, qui son els personatges, per sort, perquè si no hauria estat una mica més complicat de seguir la ruta, és molta informació. Però no coneixia els escenaris i no havia estat mai a la cruïlla dels canvis nous i vells, no havia fet mai una passejada seguint cases de barrets i els carrers on es freqüentaven. No havia vist mai cases tan antigues i descobert trossos de la muralla ni havia vist la frontera amb la ciutadella i com realment era una visió per controlar el born i ciutat vella. 

M'ha agradat molt i com sempre em mirava l'Eulàlia i l'Eudald amb admiració; valents, divertits, controlats i segurs, rigorosos i detallistes, els mirava amb orgull de conèixer gent que fan emocionar amb la senzillesa d'una història i una cançó, amb l'orgull de tenir amics tan autèntics i tan bons que cuiden la seva feina al detall, fent-ne sempre un plaer immens. Gràcies Sergi i Marta.

sostens moneders

si, sí..
no volia llençar aquells sostens vells i donats perquè els hi tenia un carinyo especial,
qui no te algun record lligat a un sostens??...
ja se que sona molt estrany i encara estic fent proves, però en el meu cap queda genial!!
Estic dubtant entre cremallera o velcro... es que amb cremallera seria més autèntic però costarà més de montar.
però aquest es el resultat:

La idea es que sigui un moneder o un necesser petit per maquillatge o per viatge... la nansa l'he posat per fer-los més divertits, perquè com a bolso no és funcional.

.

canviant cadires

res més simple, però es que era tant lletja la cadira de plastic i acer... millor de coloraines oi?