com que es estiu i fa calor i no podem dormir, que fem?
...
produim!! he fet arrecades per donar i per vendre, de fet només les regalo i no me'n venc cap, jeje
i collarets com aquest












però clar com que la cosa era facilona amb un collaret no feia i m'he fet unes arrecades i un anell de conjunt!!
je je visca el blauet i l'estiuet!

he produit més cosetes que ja anirem penjant...

calor

ara si,
ja és estiu de debò i fa molta calor. (fins ara no feia calor calor... acostat una mica per favor...)
torno a tenir com cada any aquell mal de cap espès a les tardes i els mareigs que em fan perdre l'estabilitat i la seguretat en el caminar.
dormo amb les finestres obertes sentint els veïns que fan horaris estranys o que també moren de calor.
vaig a tot arreu amb els vanos i en tinc un a cada habitació de la casa (sort que en te poquíssimes)
i estic tot el dia, tot el dia enganxada i enganxosa amb aquesta humitat tant típica nostra que fa fàstic topar amb d'altres persones...
l'aigua del mar ja és calenta, i sols es neta fins a les 11 després ja arriba aquelles brumeres estranyes tant nostrades, i la platja es plena a vessar de gent para-sols i porqueria, que fan que enyori els dies de platja d'hivern.

Pero aixo si fem tot el dia terrassa cada vespre platja o piscina per referescar-se i gaudim d'uns vespres estiuencs eterns....

piscines...

avui estic relaxada,
he anat a nedar una estona al vespre, ho necessitava, m'ha fet tant be!
feia molts dies que no anava a nedar, posar el cap sota l'aigua i deixar de sentir sorolls i només sentir el brogit del meu pensaments... perquè sota l'aigua els pensaments van fent i sempre surten histories diferents que em relaxen i fan que surti de l'aigua amb més pau o cansament però el cap es transporta en els seus pensaments que tenia dins l'aigua. i és com si continues pensant i imaginant històries...


Imagino el teu amor
Somio el teu sexe
Perdent-me en les
Il·lusions fictícies
conscientment viscudes.

Vivint en el somni
Evitant trobar-te
En la realitat

Decepcions i
Frustracions sota l’aigua
On les llàgrimes no mullen.

el poema és del 2005

en pijama

 Ahir per dormir vaig posar-me pijama net i
vaig triar aquest perque en vaig
veure una punta que sortia del fons del calaix,
i es que feia temps que no me’l posava.

Em van venir molts, molts records al cap,
em vaig sentir petita i tot.
Aquest es el meu pijama vermell, era de la meva mare
quan era jove, i quan vivia a casa els meus pares
ens el posàvem tant la montse com jo, quan estava net,
sempre que el veiem l’estrenàvem ràpid marcant
i deixant clar, a qui li tocava aquella setmana.
Era com disfressar-se de hippie
abans d’anar a dormir. i era genial
quan et llevaves pel mati tota vermelleta.

Per mi a part de que me’l vaig quedar, te una altre significat
especial, perquè me’l vaig posar per anar a la festa pijama l’any 2000.

La festa pijama es va fer al corral d’en forn a arenys de munt enmig de la
muntanya hi havia 100 persones en pijama i era molt graciós, va ser una
festa genial, van tocar els reig bord i tot! A part de ser una festa
d’aquelles que no s’obliden perquè allà amb aquest pijama vermell vaig
conèixer en Ramon. En Ramon el meu fantasma obsessiu que dona voltes pel
meu cap des de fa tant de temps. I aquesta setmana que dormo amb aquest
pijama recordo el meu fantasma més que mai. Ai!

l'ovidi

vaig anar a veure un recital sobre l'ovidi montllor i malgrat que desconec moltes de les seves cançons les que conec sempre m'emocionen, perque m'encanta aquella cadencia trista i melancolica del homenatge a teresa, es precisosa, i em van saltar dues llagrimes i tot. Es que a més el lloc era precios: un pati petitó recollidet i molt verd i fesc, perque fresca en feia... d'aquells llocs on fariem vespres eterns dijous amb calma i tanquilitat parsimoniosa.. i mira l'endema me'n vaig anar a la biblioteca a buscar 2 cd's de l'ovidi per escoltar i coneixer una mica més.

festa major

alegria que es festa major!!
i anem fent concerts de reig bord a la placeta ballant i saltant com mai, celebrant el patró cantant completes a ple pulmó que aquest any sortim per la tele. i mirem el focs que cada any son més deslluidets, però cal fer poble i si s'ha de fer es fa.
ah i una felicitació a en miquel del roig que ha causat la sensació entre la població i va agradar a petits i grans, quin home!! no para en tota l'estona ni per respirar.
i aquest cap de setmana.... anem de barraques!!! a la platja per poder-nos referescar quan el cos esta suat de tant ballar, beure i saltar!!. aixo si farem sopar de festa major al pati de casa, recaptem adeptes i menjar i tothom si podra apuntar.
ja fare una cronica més complerta dilluns!!!

uoooo la pluja intensa que va caure sobre tota catalunya, va estroncar les barraques i amb elles el sopar al terrat de casa, ja que estava tot molt moll i al pis no hi cabem tanta gent, casa meva es petitona...
ens vam quedar decepcionats i amb moltes moltes ganes de fer un sopar plegadets, perque la nit pintava be, però que hi farem. hi haura més dies que orenetes!!! (no pateixis joan!!) i diuen que les coses bones es fan esperar i pregar i el sopar a casa intentarem que el proper cop sigui més especial.
pero les barraques ens haurem d'esperar fins l'any que ve, uoooo i mira que en tenia ganes de festa i borratxera de desfasar-me i gaudir gaudir... pero ja se que quan em faig masses il·lusions m'en duc masses decepcions. i aquest dissabte no en va ser exepció.
esperant més dies d'estiu...

aqui es van casar el dia 28 l'Albert i la
Barbara, en un dia assoleiat, al mig del montseny amb unes vistes impressionants i en un marc incomparable,